:
La darrera novel·la de Juan José Millás, Laura y Julio (Ed. Seix Barral, Barcelona 2006) indaga de nou en el desdoblament, en l'emmirallament, en les personalitats múltiples i els desdoblaments, en la imitació, en la percepció real d'allò que no ho és, en la simulació i l'engany, en l'analogia, en el somni, en l'empobriment de les relacions humanes... Els que l'hagueu seguit una mica, tant en les seves novel·les o contes com en els articles periodístics (tant els breus com els reportatges personalíssims), sabreu de què parlo. I ho fa a partir d'un curiós triangle (dos ens diem coses a través d'un tercer) i d'una història on justament allò roamblolesc fa que les coses tornin a la normalitat. Millás, a més, escriu molt bé, en un ús exacte i exigu de les paraules, de manera que té tots els punts per ser un text a recomanar-vos.
Pamuk i Allende
:
Tots dos del suplement EPS d'El País d'ahir. El primer, com a continuació de l'entrevista a Orhan Pamuk que us vaig citar i com a continuació de la proposta de llegir el seu llibre sobre Istanbul (com? que encara no ho heu fet?) i, si m'apureu, com a continuació del relat del recent viatge d'Amat & Son a l'antiga capital bizantina, aquí teniu el breu article del Premi Nobel turc a rel de l'ànima d'aquesta estimada ciutat. Tenen ànima les ciutats?, es pregunta, i respon que només la podem notar quan les ciutats canvien.
:
El següent article és el que signa Isabel Allende, i en el que explia la gènesi del seu darrer llibre, La suma de los días, que, com Paula, un llibre impressionant (escribí Paula para no morirme de pena, y el resultado fue un libro descarnado que me sirvió de catarsis), remou sobre els fets de la seva agitada vida, donat que "la realidad suele ser más rica que cualquier engendro de mi imaginación". Estic esperant que arribi a les llibreries, m'han dit que demà.
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada