diumenge, abril 29, 2007

Sofia | Pamuk

Sofia
:
Avui neix una princesa i el drac ja l'esguarda. Cavaller Sant Jordi, on ets?
:
Micro-relat escrit a petició de Jaume Subirana per al seu bloc.
:
Pamuk
:
Al Magazine de La Vanguardia de diumenge passat hi ha una interessant entrevista de Xavi Ayén a l'escriptor turc Orhan Pamuk, el darrer Premi Nobel de Literatura. Fa pocs dies que vaig acabar Estambul. Ciudad y recuerdos (Círculo de Lectores, Barcelona, 2006, en català aquí) i he de dir que m'ha agradat moltíssim. En parla, a l'entrevista, i repeteix alguna de les idees que hi expressa enmig de la seva vida d'infant i d'adolescent que repassa a partir del paisatge personal de la ciutat d'Istanbul. Pamuk, que no les té totes a causa de les seves declaracions contra el genocidi armeni (va amb escorta i passa temporades fora del país). passeja pel seu barri, va de l'estudi a casa seva, parla de la seva aversió a la vida social, de la seva famíla, d'Europa... També parla de Déu, del Déu dels pobres i misericordiós, de la diferència entre Turquia i Occident com una qüestio de gelosia, de la literatura... i diu meravelles com aquestes:
De niño, "las únicas personas que veía interesarse por Dios eran las criadas y los cocineros, y yo relacionaba sus crrencias con el hecho de que eran pobres. Siempre pensé que Dios, si era un ser omnisciente, me perdonaría porqué entendería el motivo porque yo era incapaz de creer"
:
Los celos que siempre ha sentido se refieren "a la idea que en el cuarto contiguo, enotro sitio, en otra cultura, en otro país, estén disfrutando algo más sexy, rico e interesante que lo que yo tengo".
:
"Me importan las verdades que no han sido reveladas acerca de la humanidad y, para descubrirlas, todo lo que hay que gacer es explorarse interiormente de una manera honesta, franca, cándida y simple. Lo mágico de la literatura es descubrir cosas que todos abemos, hacer emerger el carácter humano"
:
Publica un comentari a l'entrada