Pàgines

▼

dimarts, de setembre 18, 2007

Bon acord | Convergència i desunió

Foto: Efe
Bon acord
:
Ahir, el Conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, i el Ministre d'Economia, Pedro Solbes, van enllestir l'acord que permet incrementar la inversió de l'Estat en infrastructures a Catalunya amb un total que supera els quatre mil milions d'euros, xifra que possibilita avançar força en el rescabalament de la inversió que Catalunya va perdre amb el PP i que l'Estatut preveu en una de les disposicions finals. La xifra, assumida pel Govern de la Generalitat, se situa per damunt dels 3.700 milions que reclamava CiU i s'acosta a la xifra que aquest mateix partit va defensar en una moció a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, com recordava avui Miquel Iceta. CiU sembla haver perdut el nord, i haver deixat de banda la seva actitud negociadora (és clar... ho negociava Duran). Poso aquesta foto, apareguda a El País fa just una setmana, per deixar constància d'això i del paper jugat pel nostre exalcalde i diputat, Manuel Mas, en les negociacions pressupostàries amb l'oposició a les Corts, en la seva qualitat de portaveu socialista a la Comissió de Pressupostos. Bravo, Manel!
:
Convergència i desunió
:
Val la pena analitzar una mica què està passant al principal grup de l'oposició, a Catalunya (més atent als seus problemes que en els del país... esperem que no ens hi arrosseguin), i en aquest bloc, segurament, necessitaríem un espai i temps que ara no tinc. Resumeixo el que penso. Opino que hi ha factors molt diversos, relacions personals massa gastades incloses, que per mi conflueixen en la crisi del model pujolista i la seva incapacitat per ser superat per un nou paradigma. La crisi, que pren els primers símptomes a les eleccions autonòmiques de 1995, quan CiU perd la majoria i l'oposició d'aleshores s'uneix per fer Reventós President del Parlament, escenificant la diversitat del país i un cert cansament de la fórmula fins aleshores imbatible (caldria analitzar a banda sobre les causes d'aquest cansament). La seva necessitat de política d'aliances, amb l'acord del Majestic l'any següent repetit el 2000 amb un Aznar sense necessitat de pactes, fan la resta.
:
La irrupció de Maragall (és a dir, un PSC fort i a per totes), la substitució de Pujol per Artur Mas a la direcció de CiU, la pèrdua del Govern de la Generalitat (i la seva posició d'interlocutor privilegiat del Govern de l'Estat), els fets de Montilla i un mapa polític català més complex, deixen la coalició amb tres punts crítics:
  • el lideratge: malgrat el que diguin, ara veiem clarament que és un punt crític

  • el projecte: exactament quina ideologia té CiU?

  • i l'estratègia: sense aliats, sense full de ruta, basat excessivament en el tacticisme

D'aquí vénen els diversos fronts oberts d'avui, oberts i ben oberts als ulls de tothom:

  • el qüestionament de Mas que hi ha darrere els moviments de Duran (o viceversa)

  • la dificultat d'oferir un perfil ideològic clar en algun dels segments polítics de Catalunya: entre el sobiranisme d'uns pocs (això sí, amb molts manifestos) o el catalanisme de la majoria, entre el centre-dreta de Duran i el poti-poti dels altres...

  • i, finalment, el fracàs d'entrada de la proposta de la casa comuna, a la que no s'apunta ni el soci.
Que consti que no ho dic per criticar el principal adversari parlamentari del PSC, crec que és bo per al país que els partits mantinguin perfil, lideratge i estratègia: ajuda els ciutadans a situar-se i, de fet, a establir conjuntament mecanismes bé de desencontre o bé d'encontre, de causa comuna més que de casa, que deia Obiols.
:
La desorientació i el malestar de la militància de CDC és arreu. A Mataró, que vam viure una crisi entre els dos socis abans de les Municipals que també contenia part important d'aquest debat, potser un pèl silenciada (tacticisme: són conegudes les simpaties independentistes del candidat Mora... que no li impedeixen preferir el PP), ara en veiem un parell de mostres a la blocsfera. El militant David Morgades aposta per separar-se d'UDC (que veu com un matrimoni que no funciona... "la guerra de los Rose" diria Zaragoza), acusa Duran de voler ser ministre i li diu que 'bon vent'. El regidor Quim Fernàndez, que criticava obertament Duran fa uns mesos, aviva el foc reproduint un dur comunicat de CDC a la vista dels moviments del líder d'Unió.
:
a

7 comentaris:

  1. musicbcn19 de setembre, 2007 07:51

    Ramon, com sempre, l'has clavat... Jo n'he fet una anàlisi una mica més rotllo (extensa en diria la meva mare, que m'estima més, je je je). La pots llegir (si tens temps i ganes) a http://www.qmenta.cat/2007/09/el-desconcert-dels-nacionalismes.html

    ResponElimina
  2. Anònim19 de setembre, 2007 10:21

    Ramon, Ramon,

    Sobre Conveniència i Unió l’article del Monzó avui a la Vanguardia. Aquest sí que la clava. M’he pixat de riure, encara em fan mal els “cataplines”.

    Afegeixo: Unió no trancarà mai el matrimoni amb Convergència, el seu paper és com el de dona sumisa i màrtir a la que Déu (Pujol?) no consenteix divorciar-se. Doncs a patir i a xuclar-la fins que la mort els separi, els purs del partit no entendrien altra cosa.

    ResponElimina
  3. Pedro19 de setembre, 2007 14:29

    No m'estranya ni gota que a Mataró la meitat de gent no voti i els ciutadans s'allunyin de la política, si el principal tema de debat que teniu a parlar són les relacions entre CDC i UDC i no els problemes REALS dels ciutadans.

    Jo parlaré de coses serioses, i com que l'economia és una cosa massa seriosa per deixar-la en mans de polítics, i menys de buròcrates madrilenys, deixaré parlar els economistes:

    Tremosa:"Considera l'acord "un brindis al sol" ja que, mentre no es publiquin les dades d'inversió liquidades per territoris (el que s'ha gastat efectivament), serà impossible saber quant s'ha invertit i si es compleix l'Estatut."

    "mentre que hi ha territoris en què es gasta més del que s'ha pressupostat -i posa l'exemple de Madrid amb Barajas-, a Catalunya sempre es gasta molt per sota del que s'ha programat."

    "és un error que a l'Estatut no s'explicités què són infrastructures,"

    Conseller del banc ''Espanya López-Casasnovas:"A més, precisa Casasnovas, i prenent com a referència la interpretació estatal, si l'import destinat al FCI és molt gran, el percentatge d'inversió en infraestructures que es destina a Catalunya serà menor, i per tant, no s'assolirà el 18,85%."

    Elisenda Paluzie:"La professora d'economia de la UB Elisenda Paluzie subratlla, en primer lloc, que la pressió que s'ha fet des CiU i ERC, des de la Cambra de Comerç i per part d'alguns economistes criticant l'acord de pressupostos de l'any passat ha fet el seu efecte i ha contribuït que enguany el conseller Castells hagi pogut ampliar la definició d'infraestructures."

    ResponElimina
  4. Ramon Bassas19 de setembre, 2007 16:34

    - Joan,
    Gràcies, ja l'havia llegit. Crec que és una bona reflexió.

    - Vladimir,
    És bo, sí; però incomparablement millor que la meva petitona anàlisi.

    - Pedro,
    Els problemes reals els tractem a la vida real. Als blocs ens dediquem a aquestes coses... ja veus.

    ResponElimina
  5. Anònim19 de setembre, 2007 16:51

    Hola Ramon, sóc en David Morgades (http://elracodemataro.blogspot.com)m'agradaria enllaçar els nostres blocs, perquè malgrat siguem de pensament molt diferent, no deixa de ser enriquidor llegir el que pensa l'oposició.

    Ja em diras alguna cosa.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Pedro19 de setembre, 2007 19:27

    Entenc que l'economia no és un problema real per a tu Ramon.

    ResponElimina
  7. Ramon Bassas19 de setembre, 2007 21:34

    - David,
    Per si serà tot un honor, gràcies.

    - Pedro,
    Sí que ho és de real. Jo només dic que la realitat és molt més inabastable que el que tracto aquí, on tan sols em diverteixo amb alguns temes intranscendents.

    ResponElimina