Pàgines

dilluns, de setembre 17, 2007

La música | La memòria

La música de Trías

: Foto: Bernardo Pérez
:
Eugenio Trías té a punt a el seu darrer llibre, escrit després d'una colla de successos greus a nivell personal, que porta per títol El canto de las sirenas (Galaxia Gutenberg / Círculo de Lectores), i serveix a Juan Cruz per reproduir a El País part de les seves reflexions sobre la música, la gran protagonista de l'obra citada, fetes amb motiu de la seva presentació. (vegeu també un antic article seu a El Mundo). En destaco aquesta:
:
"Quería demostrar la capacidad que la música tiene de agitar todas las actitudes. La música es una forma de conocer nuestra relación con el mundo; nos acompaña desde el origen, en el primer testimonio del Homo simbolicus ya está la música. Y mi intención ha sido ponerla en el centro, porque a veces la relegamos, como si fuera hilo musical. La música es como un hilo de Ariadna que nos guía. Este libro es una especie de historia de la cultura en clave musical"
:
La memòria es perd a la matinada
:
Sembla mentida, però és així (para muestra un botón). El de Cabrera pregunta al Ple i un respon bonament com pot i sap, explicant exactament el què es pregunta i concretant dates i accions. Exactament. Vegeu:
:

Voldríem recordar en primer lloc que la reducció de l’accidentalitat és una de les prioritats d’aquest govern municipal, i també ho ha estat en mandats anteriors. Així, la darrera Memòria de l’Àrea de Via Pública d'aquest Ajuntament ens mostra una disminució dels accidents de trànsit a Mataró d’un 24,8% durant el període 2003-2006. Pel que fa a l’any 2007, les dades del període gener-agost ens indiquen que a Mataró hi ha hagut una reducció del 20% en el nombre d’accidents amb víctimes, comparat amb l’any 2006. Per seguir treballant en la reducció dels accidents, aquest govern aplica totes les mesures que té al seu abast (controls de trànsit, controls d’alcoholèmia, controls de velocitat, instal·lació de bandes reductores, instal·lació de pilones per a la protecció dels vianants, senyalització, etc.).

En relació a l’existència d’estudis i de dades estadístiques, l’Àrea de Via Pública disposa d’un sistema de seguiment de l’accidentalitat a la zona urbana, independentment de que la via sigui o no de titularitat municipal (com per exemple la carretera de Mata, la N-II o la Via Sèrgia). Fora de la zona urbana, les dades sobre accidentalitat estan en mans de les administracions competents. A través dels mecanismes de cooperació que existeixen (com ara el conveni i protocols d’actuació entre Mossos d’Esquadra i Policia Local) es comparteix la informació rellevant en matèria de seguretat viària, i s’adopten les mesures adients. També s’ha d’esmentar l’actitud proactiva de l’Ajuntament de Mataró en aquest àmbit, amb el trasllat de propostes de millora tant a l’administració autonòmica com a l’administració de l’Estat.

En aquest sentit, recordem:

  1. El problema dels casos de circulació en sentit contrari a la C-32 (autopista de Barcelona) des de la Porta Laietana es va resoldre per part del Ministeri de Foment mitjançant senyals de direcció prohibida més aclaridors, amb punts de llum, i amb una millor distribució de la senyalització informativa que feien incórrer a error.

  2. L'any 2005 es va realitzar una avaluació dels accidents a la Porta Laietana, i es varen reforçar amb elements de balisament (fites de plàstic de color verd) les zones de major risc.

  3. L'any 2005 es va traspassar una demanda ciutadana de necessitat de millorar el pas de vianants de la Carretera de Mata (BV-5031) a l'alçada de Can Quirze, a la Diputació de Barcelona, i va ser millorada tant la barrera de protecció (bionda) , com la pintura del pas de vianants. Per part de l'Ajuntament, es varen instal·lar amb autorització de la Diputació unes bandes òptic-sonores.

  4. El novembre de 2006 l’Alcalde de Mataró va adreçar una carta al Secretari per a la Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, en la qual es feia ressò de l’informe demanat als Mossos d'Esquadra sobre el punt negre de la C-60, i demanava l’adopció de mesures per evitar nous accidents.

  5. A l’agost de 2007 l’alcalde ha tornat a adreçar un escrit sol·licitant millores en aquesta via. A més, a rel de les trobades de l’alcalde amb el Secretari per a la Mobilitat i el Director General de Carreteres, la Generalitat s’ha compromès a realitzar en breu termini obres de millora a la C-60 (perllongació de la bionda de separació de carrils prop de l’enllaç amb la C-32). Hem rebut resposta que anuncia la imminent contrucció d'una mitjana en aquest tram.

  6. Al febrer de 2007 es va traslladar a la Direcció General de Carreteres una petició de reductors de velocitat a la Via Sèrgia (tram entre Rotonda del Rengle i c. de Josep Calvet), tot i que la valoració municipal era que havia d'haver un altre tipus de regulació, i es va recomanar a aquesta Direcció la necessitat de repintar les marques viàries.

  7. Als mesos de juny i juliol de 2007 s'ha col·laborat amb els tècnics del Ministeri de Foment en les incidències que s'han produït en la nova regulació viària a la N-II, per cercar una solució als problemes de mobilitat tot garantint la seguretat viària.

En conclusió, l’Ajuntament de Mataró vetlla per la seguretat viària independentment de quina sigui l’administració titular de les vies d’accés o que travessen la ciutat, establint amb aquestes administracions la coordinació necessària als efectes.

:
I en un bloc escriu "És evident que la resposta és si o no i si és afirmativa, fent-nos-la arribar per escrit, el tema matat en un parell de minuts. Resultat: el Sr. Bassas s’hi esplaia en coses que no li ha preguntat ningú. S’escolta i s’escolta ... és feliç!". Llegiu la pregunta, que enlloc deia res de respondre que si sí o si no, i molt menys que hagués de fer-ho per escrit. Potser no està acostumat a treballar tantes hores... Però vaja, reconec que sóc moderadament feliç, ho sento: en això encerta, espero que no sigui l'enveja la causa de tanta desmemòria i manipulació... De veres li interessava el tema?
Foto: R. Gallofré
:

8 comentaris:

  1. Si algú digués de Montilla "el d'Andalusia" sortiries en trobma a dir que és un xenòfob i dir-li de tot. Que trist veure la palla a l'ull aliè i no veure la biga al propi.

    ResponElimina
  2. - Pedro
    Bé, és que Montilla no viu a Andalusia.

    ResponElimina
  3. Bé, Ramon,
    si el de Cabrera ha encertat el teu estat de felicitat, potser no és tan ruc com sembla (vigila). Tot i que aquesta tàctica Convergent de escopir constantment a l'aire perquè de tant en tant alguna salivada els encerti la closca no m'agrada gens, és fastigosa i més antiga que el buidar.

    ResponElimina
  4. - Vladimir,
    No, ruc no ho és. La tàctica acaba sempre malament per qui la fa...

    ResponElimina
  5. Ramon,
    Passo aquest enllaç: http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20070917/53393781974.html
    És una entrevista a en Saül Gordillo i fa referència al teu blog.
    Disculpa perquè no ve a tomb amb aquesta entrada.
    Salut.

    ResponElimina
  6. - Dessmond,
    Sí, és bon amic i molt generós. Gràcies.

    ResponElimina
  7. Ramon, Montilla es "el d'Andalusia" perque va nèixer a Andalusia i encara que hi renegui andalús morirà. En cap moment han dit Montilla "el que hi viu a Andalusia".

    Per cert, jo vaig nèixer a espanyol i espanyol morirè, passi el que passi. És com Stalin, que per molt que li diguessin rus, georgià va nèixer i georgià va morir.

    ResponElimina
  8. Ok. Però tot venia de la meva el·lipsi (es diu així?) 'el de Cabrera' per anomenar una persona que hi viu. Ningú ha de renegar dels seus orígens, només faltaria. Però tampoc val amagar que un no viu a la ciutat que vol fer d'alcalde.

    ResponElimina