Pàgines

dilluns, de gener 21, 2008

Nou superior dels jesuïtes

L'elecció d'Adolfo Nicolás com a nou Prepòsit General dels jesuïtes, en substitució de Peter-Hans Kolvenbach (per cert, vegeu interessant entrevista aquí) és interpretat amb diverses claus. La primera, que es tracta d'un nou superior espanyol de la Companyia fundada per un sant basc, Ignasi de Loiola. Crec que val la pena apuntar-se el fet que un espanyol arribi a altes instàncies d'una ordre tan important, vist, a més, com tenim el panorama episcopal.
:
La segona és, semblant a l'impuls també dels primers jesuïtes, que el pare Nicolás ha exercit molt bona part de la seva vocació a l'Asia, al Japó i Filipines concretament. Certament, Àsia és un dels continents on més està creixent el cristianisme i també val la pena que aquest fenomen sigui analitzat amb cura. I el tercer seria la continuïtat amb Pedro Arrupe, especialment pel caràcter obert i crític amb les posicions més tradicionals de la docrtina vaticana. Curiosament, ha estat en època del Papa Benet XVI, pel que diuen molt interessat en el procés d'aquests dies, on ha estat possible aquesta elecció.
:
Sobre aquest darrer aspecte, recomano l'article de Juan José Tamayo, ahir, a El País. Diu, per exemple:
:
Normalizadas las relaciones con el Vaticano, los delegados de la Congregación General han optado por recuperar la línea de Arrupe, adaptada eso sí,a los nuevos desafíos. Nicolás es una persona que cuenta con un sólido bagaje teológico, una presencia ininterrumpida durante casi cuarenta años en Extremo Oriente, donde se está produciendo una revitalización del cristianismo, con una prolongada experiencia de gobierno y de talante abierto y moderadamente crítico con el Vaticano, ante quien, bien seguro, seguro no va a doblegarse.
:
En qualsevol cas, tot just som a l'inici de la 35ª Congregació General de la Companyia de Jesús, que durarà dos mesos i en la que es preveuen important debats, tots ells de molt alt nivell, sobre el moment actual de la societat i la forma de viure-hi dels cristians d'avui. Com deia ahir el mateix diari citat "entrarán en materia, con reuniones que duran más de dos meses. En este plazo y, bajo la guía de Adolfo Nicolás, los delegados pasarán revista a los once postulados que resumen las 400 propuestas recibidas de los jesuitas de todo el mundo, y que abordan los grandes retos de la Compañía en el nuevo siglo". Els que ho vulgueu seguir per internet, podreu fer-ho des del web oficial, o bé des del web que han preparat els jesuïtes catalans, que és molt complert.
:
Per últim. Una de les coses que més interessants trobo dels jesuïtes és el context en què van néixer i, potser, la seva actualitat. Sempre he pensat que la Contrareforma, més que oposar-se per la força a la Reforma protestant, que també ho va fer, va desenvolupar una sèrie de mecanismes de seducció per fer-se més atractiva, més autèntica, com si sabés que era precisament així com es faria valer davant els nous aires. En l'art, en les lletres, també en la teologia, invents com el dels jesuïtes van ser una de les millors aportacions d'aquella època convulsa.
:

4 comentaris:

  1. Vaya, el "Papa, negro". Sí, la historia de los Jesuitas es digna de ser conocida, incluso para los no católicos.

    De hecho, nacieron como un ejercito para contrarrestar el protestantismo. Un ejercito en toda regla. Una guerra a toda costa.

    Todo para defender el catolicismo. Incluso se les relaciona con la muerte de A.Lincoln, asesinado por un grupo conspirador de católicos.

    De hecho el Papa, la "disolvió" para que pudieran actuar al "margen" de Iglesia.

    Un poder imponente el de los Jesuitas, en todo el Mundo. Pero yo me quedo con su aportación a la extensión de la teoría de la Liberación, en América.

    Desde la aparición del Opues Dei y su poder en la Iglesia, se han visto, "relegados" y han habido intensas tensiones, en el seno de la Iglesia.

    Recomiendo conocerlos (históricamente hablando). Una historia apasionante de injerencias políticas y poder.

    Un saludo

    ResponElimina
  2. - Napoleón
    Efectivamente, hay de todo. Entre ese todo, aspectos muy positivos.

    ResponElimina
  3. Lo mas positivo, son esos jesuitas que se están jugando la vida en América Latina, luchando contra las oligarquías que la exprimen y dejan morirse de hambre a las gentes.
    Por cierto muchos de esos que han dado la vida, ¿merecen menos los altares que los que aquí cayeron de un solo lado? ¿Y Monseñor Romero?
    En fín como particularmente cada día me afecta menos, espero que el nuevo papa negro, le eche los mismos g... que el Arrupe.Cerdanyola Califato Independiente.

    ResponElimina