Dret a decidir | I prou

Dret a decidir
:

Fragment final de l'article de Pere Rusiñol al suplement Quadern d'El País d'abans-d'ahir:

:

Les eleccions de diumenge han consolidat també una dinàmica pròpia, aliena a la tendència espanyola. Catalunya s’ha desmarcat per afirmar de nou la seva singularitat. I a més, de bracet amb els germans bascos, tots a una, com agrada als nacionalistes. Si al Parlament espanyol no hi hagués diputats bascos i catalans, el PP tindria majoria absoluta.
:
Encara hi ha més especificitats que haurien de fer xalar els de la ceba. Mai abans el partit del president de la Generalitat havia tret tants vots. Ha superat, ell sol, els escons de tots els altres partits catalans junts. I amb una participació altíssima, pels estàndards d’aquí. Al referèndum de l’Estatut de 2006 van votar 2,59 milions de catalans. Ara han anat a les urnes 3,71 milions. Una altra aclaparadora victòria, doncs, per als sobiranistes que reivindiquen per Catalunya “el dret a decidir”. Ho han aconseguit: Catalunya ha decidit.

:
I prou
:
Ja tens l'amor...
Ja acaricies la glòria
Amb la punta dels dits.
Ets immortal.
Estigues llest
Per caminar a les fosques.
Per viure sol.
Per dormir al ras.

Ja tens l'amor...
T'has cansat de buscar-lo
Sota les pedres
A qualsevol preu.
Ara jauràs
Del costat de l'angoixa
I faràs el camí
Que duu al crim o a l'adéu.

Ja tens l'amor
I no pots fer-te enrere.
No demanis justícia,
Ets tu qui tira els daus.
Acluca els ulls,
Llança't a l'abisme
I renuncia a viure
Per sempre més en pau.

Ja tens l'amor
I la seva agonia,
Qui no ho daria tot
Per patir-la de nou
Una vegada més,
Una vegada més,
Una vegada més,
I prou.

Joan Manuel Serrat, "Ja tens l'amor", al disc Mô (2006).
Il·lustració: Caravaggio, Magdalena en èxtasi (o Magdalena Klain), 1606, Musée des Beaux-Arts. Marsella.
: