Cantar i ballar

El cap de setmana se salda amb força activitats, de les que us faig un breu resum gràfic. Dissabte al matí, els del PSC vam visitar la Planta de Tractament de Residus del Maresme, amb el President del Consorci -l'Alcalde de Mataró- fent de cicerone. Havíem de ser una vintena i vam acabar anant-hi quaranta persones. Bravo per la Glòria i la Sectorial de Medi Ambient del Partit a Mataró.

:

A migdia i fins ben entrada la tarda, retorn a l'Edèn, amb tots els estols celestials de molts amics preparats sempre per cantar i ballar (cantar i ballar és exactament la forma d'expressar-se -pregar?- més laica). El menjar surt pertot, de nou migas (identificaré el Cel amb les migas) amb saberuts comentaris sobre els variants múltiples d'aquest contindent plat.

:

Aquest matí, migdia més ben dit, Matinal de Saetas. De nou, al Parc de Cerdanyola. La Pilar Cantero, de l'Hermandad del Rocío-Divina Pastora, n'ha fet el pregó, molt sentit i ben fet (n'hen d'aprendre tant...). A la foto la veieu amb Rafa Acedo (de la Germandat organitzadora), qui després ha fet la presentació dels artistes. Una interpretació magnífica d'aquests cants que surten de dins i van a dins. M'he trobat amb força amics. Una d'elles, musicòloga, al·lucinava. Com que no hi ha cant sense ball, ja ho deia, després he anat fins la Penya Al-Ándalus, que celebraven el dotzè aniversari. Tots aquests dos actes amb moltíssima gent. La gent és la protagonista, sens dubte.

:

I ara al vespre he estat al Via Crucis del barri de La Llàntia, amb el Crist de l'Agonia i els seus portants (junt amb altres que hi han acudit). No hi havia estat mai (fa 21 anys que el fan... ja era hora). I m'ho he passat esplèndidament bé. A banda de retrobar-me amb uns quants amics, també, és impressionant experimentar el camí de silenci sota la llum de les espelmes, els cants, les magnífiques cases del barri fetes quaranta anys ençà (llimoners, ametllers...) amb les modernes intervencions de regeneració que s'hi estan fent, la barreja d'orígens, els bars oberts amb els clients a la porta, les estacions i els resos funcionant com un tantra...

:

A més, en Dámaso i la seva dona han muntat un petit altar a la Mare de Déu a casa seva, al carrer Malgrat, de manera que no tan sols els carrers, sinó les cases semblen una performance (una manera moderna de dir transfiguració), un cúmul d'estímuls fets de símbols, imatges, aparicions i visions. Aquestes quatre coses són cultura, són la cultura. I a través d'ella hi transitem nosaltres, els nostres via-crucis i tot el que vulguem.
:
I mentre teníem les espelmes pensava ...que no s'apagui la llum.
:

:
Feliu Ventura, Que no s'apague la llum (2003).
: