:Llegia ahir a la portada d'El País una notícia que demostra fins a quin punt hi ha incrustat en la determinades mentalitats suposadament progressistes elements profundament reaccionaris i discriminadors. Era per la suposada 'indignació' dels vocals de tall progressista del Consell General del Poder Judicial davant la candidatura de Carlos Dívar, president de l'Audiència Nacional des de fa set anys, per presidir aquesta institució. Deixo de banda els arguments tractats de manera secundària pel diari, que em semblen més raonables: la seva adscripció conservadora (que als progressistes ens agrada menys, com és lògic), el fet que no hagi dictat sentències i altres qüestions banals sobre la seva experiència com a magistrat... Per cert, cap dels arguments inclou una sola actitud o opinió mínimament rebutjable.
:
El principal argument de rebuig eren les seves "fortes creences religioses". En principi, si creu en Déu o en els ovnis no crec que tingui res a veure amb la seva feina, dic, igualment que la seva condició sexual o la seva extracció social, oi? Bé, vaig veure que el 'delicte' era que era de "profundes conviccions cristianes". Vaig llegir la notícia a veure en què consistia el problema. Vés a saber, em deia, si aquest senyor un dia va foragitar uns mercaders en un temple i ho troben masssa 'intolerant'. O que va etzibar 'al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu' a un funcionari i el troben massa insolent. O que el van trobar pregant en una muntanya mentre els seus amics dormien i el van veure-hi indicis d'al·lucinògens. O va repartir pans i peixos a mansalva sense llicència. O que té un reguitzell de persones que diuen que ara hi veuen, o caminen, i abans no podien. O que va aturar una pedregada a una adúltera amb la frase "Qui sigui lliure de pecat, que llanci la primera pedra".... No sé. Sembla que més aviat tot el contrari, que "no molesta ningú" (sic).
:
Si no molesta ningú, vaig pensar, les conviccions cristianes potser no són tan profundes. El que sí veig molt profunda és la intolerància vers el fet religiós que, per si sol, es mostra com una rèmora. Com quan segons qui es fica amb Grande Marlaska perquè es gai.
:
Foto: Primera reunió del nou Consell General del Poder Judicial, avui (foto: EFE):
Tens tota la raó.
ResponEliminaMercè
A Espanya alguns progressistes encara porten a sobre la ressaca posterior al nacionalcatolicisme, i això Ramon només es cura amb el temps i esperant que passin algunes generacions.
ResponEliminaÉs una mostra més de la profunda incultura religiosa que es posa de manifest en l'aplicació de clichés estereotipats, tòpics i convencionals. I això ho fan tant d'una banda els de "El Pais" com els de la banda de "La Razón" o la "Cope".
Totalment d'acord. Quan vaig llegir la notícia vaig pensar "a veure quines barrabassades ha fet aquest magistrat portat per aquesta convicció religiosa que denuncia el periodista", i no en vaig trobar cap. El futur dirà com resulta aquest càrrec, però no es pot admetre que d'entrada se'l desqualifiqui per aquestes conviccions. Fa riure que el periodista el descrimini per haver donat una conferència sobre Joan Pau II, com si l'hagués volgut donar sobre el concepte de justícia a Dostoyevski o sobre el cultiu de patates al Maresme...
ResponEliminaHola Ramón, curioso en lunes hablaba yo en nuestro blog, de si debiamos incapacitar para ser políticos, a los creyentes, incluido tu. Y no lo digo yo, lo dicen otros. En fin.
ResponEliminaUn Saludo
Totalment d'acord. I segons com està més ben vist que en Marlaska sigui gai que Dívar sigui catòlic.
ResponEliminaUna observació interessant.
ResponEliminaDe tota manera des de el teu propi partit (i des de la casa mare) massa sovint s'aplaudeix amb les orelles aquest tipus d'articles (del tipus del que critiques).
- Mercè,
ResponEliminaGràcies.
- Jordi,
Estic segur que la temptació de la discriminació rau arreu. I que cal fer militància pels Drets Humans sempre.
- Cinto,
Sens dubte, hi ha gent que veu pecats on no n'hi ha, "per si de cas".
- Napoleón,
Me imagino que todos los políticos son creyentes de algo, no? Algunos en la Justicia, otros en la Emancipación, otros en Dios, otros en muchas cosas, otros en su cartera. En fin.
- Joan,
Déu n'hi do encara amb la discriminació que hi ha pels gais. El que tens raó és que els que defensen la no discriminació per raons d'orientació sexual haurien de ser els primers en demanar-ho dels altres 'atributs' humans.
- Esparver,
La veritat, jo trobo molt de respecte al meu partit a les persones que som cristians. Hi ha de tot, és cert, però la majoria de companys/es són molt raonables.
No si ya te decía que yo, no tengo ningún problema. Ya decía que no lo digo yo, sino, otros. Algunos de las JSC de la Ciudad, sí. Este es el motivo de la entrada que dejé el lunes en cabezones.
ResponEliminaYo solo creo, en Don Manuel Ruiz de Lopera, que salvó "ar beti", cuando iba a desaparecer ;-)
Un saludo
Oye que yo entro cada dia a tu blog, lo que pasa que últimamente, el tema ha estado un tanto aburrido..
- Napoleón,
ResponEliminaYa decía yo que tú pareces de creencias fuertes. :)
No se que ha pasat, es la segona vegada que escric aquest post perque el primer ha desaparegut... i al acabarlo d'escriure vaig verificar-ho i hi era...
ResponEliminaSr. Bassas, en aquesta entrada escombres cap a casa. Nomes cal veure moltes de las teves entrades a aquest blog per veure que ets una persona de marcades creences religiosas.
La justicia es representa amb els ulls embenats i una balança a la ma. Simbol de la seva imparcialitat. La justicia te de esser igual per els qui la cercan o la reben, independentment de la seva creença religiosa.
Pero per aixó mateix, per garantir que aquesta justicia es dispensa amb la deguda imparcialitat, es obligat que el jutge no permeti que les seves creences religioses interfereixin amb la interpretació de la llei.
No es gaire dificil endevinar que no es el mateix un jutge agnostic que un jutge marcadament cristiá o membre del opus, a qui la seva conciencia, no li permeterá considerar amb el mateix rasser que el seu colega agnostic cassos de divorci, d'abortament, o un litigi sobre la famosa asignatura de formació per la ciutadania, (per posar nomes uns exemples).
Aixó vol dir que en funció dels interesos propis i de las creences del jutge pots sortir o molt beneficiat o molt perjudicat. I aixó, amics meus, es la perversió de la justicia a mans de unes creences.
Salvant les distancies, imagina que jutgessin per un deute aqui a espanya o en un pais islamic a on el jutge, ademés de la llei local, consultará el corá i decidirá que ademés de la presó que et pertoca que et tallin una má perque es el que diu el profeta. Oi que consideraries aquest afegit religiós una injusticia?
Doncs aixó mateix pasa pero en un altre sentit amb els jutges declaradament cristians o de qualsevol altra creença que interfereixi l'interpretació de la llei.
Personalment crec que tots el jutges que afirman ser cristians de fermes creences, o de qualsevol altre religió o practica, tindrien que ser inhabilitats, i deixar que jutges sensa cap mena de prejudici religiós prengin les decisions sense tenir el afegit del factor religiós.
ATILA
Ah! m'oblidaba!
ResponEliminaEl poder judicial tindria que ser independent
Tampoc deixaría que els jutges siguin escollits per els partits politics... aixó si que es una perversió mil vegades pitjor que la religiosa!.
El que pasa en certs tribunals amb les interferencies politiques, recusacions etc... es un espectacle denigrant i lamentable
ATILA
- Atila
ResponEliminaJustament aquests prejudicis són els que em sembla que no s'han de tenir. Ni contra els c¡que tenenn creences religioses ni contra els que tenen afinitats polñitiques. Impartir justícia té a veure amb la Llei i no amb res més. Però si són jueus, o de dretes, o del Barça, o no sé què, tant ha de fer-nos.
Per cert, hi ha agnòstics que estan contra el dret a l'avortament i catòlics que hi estan a favor. Tampoc crec que tingui res a veure, el que pensen, per ser jutges.
El sistema d'elecció del govern de la judicatura sens dubte és complex. Però jo crec que els ciutadans hi han d'intervenir d'alguna manera, i les Corts és on resideix la volutat popular.