Si fa un parell de mesos parlàvem d'un parell d'exposicions, a Barcelona, que mostraven l'art xinès actual, avui en parlarem d'una tercera, aquesta vegada al Caixaforum, que porta per títol L'escola Yi, trenta anys d'art abstracte xinès. N'anuncien una per d'aquí no massa, al CCCB, sobre les transformacions urbanes de la Xina, els darrers 50 anys. La Xina, l'any dels Jocs de Pequín, és de moda i ho és molt especialment a casa nostra.
En aquest cas es tracta d'art contemporani realitzat per xinesos fora del país, i respon al concepte 'Yi', que vindria a ser 'contemplació', a l'hora de definir-lo. Si en les altres dues mostres que vam citar el pes recau sobre la figura, i així s'expressa majoritàriament l'art actual del país asiàtic, aquesta es centra en les peces que fugen de la narració amb la idea d'assolir una mena de símbol universal (obert a tothom) però que s'hi arriba exlcusivament des de l'experiència meditativa personal ('yi'). Hi ha dues influències evidents de llenguatges artístics que reforcen aquesta idea aparentment contradictòria: les dels corrents internacionals de l'art abstracte (expressionisme, conceptualisme, minimalisme, etc.) que confereix a aquestes obres un caràcter global, d'una banda, i la dels elements de l'art tradicional xinès (materials, temes, traços....), que enllaça amb una llarga història de producció artística lligada també a la contemplació.
Potser és aquest diàleg el que fa genuïna l'escola Yi, considerada en les èpoques més ortodoxes del maoisme com a burgesa. Una mena d'obertura amb arrels profundes, una aparença de global que és alhora una revisita a les constants de l'art xinès al larg dels segles, allò més modern i trencador en què es disfressa el lligam (plaent o no) a la tradició. Curiosament, aquest diàleg era present també a les dues exposicions prèvies quie he citat. I, alhora, una ironia brutal i tendra alhora damunt la realitat contemplada, no pas projectada, ni captada, ni analitzada. Contemplada.
:
:
En aquest cas es tracta d'art contemporani realitzat per xinesos fora del país, i respon al concepte 'Yi', que vindria a ser 'contemplació', a l'hora de definir-lo. Si en les altres dues mostres que vam citar el pes recau sobre la figura, i així s'expressa majoritàriament l'art actual del país asiàtic, aquesta es centra en les peces que fugen de la narració amb la idea d'assolir una mena de símbol universal (obert a tothom) però que s'hi arriba exlcusivament des de l'experiència meditativa personal ('yi'). Hi ha dues influències evidents de llenguatges artístics que reforcen aquesta idea aparentment contradictòria: les dels corrents internacionals de l'art abstracte (expressionisme, conceptualisme, minimalisme, etc.) que confereix a aquestes obres un caràcter global, d'una banda, i la dels elements de l'art tradicional xinès (materials, temes, traços....), que enllaça amb una llarga història de producció artística lligada també a la contemplació.
Potser és aquest diàleg el que fa genuïna l'escola Yi, considerada en les èpoques més ortodoxes del maoisme com a burgesa. Una mena d'obertura amb arrels profundes, una aparença de global que és alhora una revisita a les constants de l'art xinès al larg dels segles, allò més modern i trencador en què es disfressa el lligam (plaent o no) a la tradició. Curiosament, aquest diàleg era present també a les dues exposicions prèvies quie he citat. I, alhora, una ironia brutal i tendra alhora damunt la realitat contemplada, no pas projectada, ni captada, ni analitzada. Contemplada.
:
:* article publicat a la revista Valors (setembre 2008)· Il·lustració: "Ciutat natal" de Zhang Hao (2007)
· L'exposició L'escola Yi, trenta anys d'art abstracte xinès restarà oberta fins el proper 21 de setembre a Caixaforum (Av. Marquès de Comillas, 6-8, Barcelona).
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada