Estic molt orgullós d'haver votat, al Ple Municipal de dijous passat, atorgar el nom de Clara Campoamor a un indret de Mataró. La vida de Campoamor, una lluitadora insaciable, destaca sobretot per haver assolit la igualtat de l'home i la dona al sufragi universal a Espanya. No li fou gens fàcil fins i tot patí l'abandonament del seu propi Partit, el Radical, abans de viure una etapa a l'exili (a Espanya l'esperava una dura sentència de presó) amb molta solitud, on morí. És bo que a Mataró, en reconeixement a aquesta llarga trajectòria, de la qual se'n van beneficiar totes les mataronines de la República, faci aquest petit homenatge com a mostra que les coses no vénen ni fàcilment ni regalades. Molt menys per les dones.:
Les dones del PSC han treballat força per aconseguir aquest reconeixement, que fa temps que han anat proposant com formiguetes. Al Ple, la proposta -que venia amb la unanimitat de la Comissió del Nomenclàtor- va assolir una majoria amplíssima, amb només un vot en contra, el de la CUP. L'únic partit que no va condemnar Eta va demostrar en aquest punt un altre aspecte de la seva malèvola ideologia: la xenofòbia. Ara resulta que com que és espanyola (no catalana, segons la seva idea) no mereix el reconeixement. Pobra dona, ni morta la deixen tranquil·la. No m'estranyaria que proposessin canviar noms com el de la Ronda Cervantes, o el carrer Santa Teresa, o Sant Isidor... i, si m'apuren, el de M. Luther King, Aristòtil o el Dr. Fleming, que molt catalans em sembla que no eren. Quin fàstic.
:
Al pais vasc, si un partit no condemna ETA hi han consequencies.
ResponEliminaDe tota manera teniu que reflexionar: Partits com el CUP son alimentats a les urnes pel desencant dels ciutadans cap a els partits politics tradicionals.
Tal com us he vist no aneu per bon cami per restablir l'il.lusio del electorat.
La gent te la sensacio de que tots els politics viviu en un nubol daurat i no voleu veure mes enllà per quelcom que no siguin les properes eleccions, mantenir el lloc i aumentar els impostos perque s'en beneficiin "els de sempre". Ja se que em diras que no es aixi, pero aixó es la sensació del comú mortal que va per el carrer i a qui la politica ja li rellisca. Si tinguessiun un "clown" el votaríen. ¡Com a minim riuríen!
A veure si desde dintre sou capaços de sacrificar per reinventar-vos. Fa falta sang jove; Cares noves; Missatges planers en un llenguatge que la gent del carrer entengui. Propostes que estiguin mes a la vora del ciutada i solucionin el seus problemes, en lloc de mes ordenances que tot el que fan es enrarir el ambient i complicar-ho tot.
Si no reaccioneu, qualsevol dia sortirá un demagog populista i us escombrara a tots.
Anònim,
ResponEliminaNo dic q no tinguis força raó. Però potser el q falta a la política siguis tu. És a dir, q passem de ser espectadors, més o menys satisfets, a actors. La política no és x entesos.
FALTA MOLTA GENT EN POLITICA,GENT NETA,REBELD I VALENTA.PERO VOSALTRES "LA MAQUINARIA OFICIAL" FEU TOT I MES PER BARRAR EL PAS. ASV. MUTS COM A MORTS,SEMPRE ESPERAN CONSIGNES,SINDICATS AGONICS , PRENSA VENUDA I AFALAGADORA, I VOSALTRES TAN CONTENS, AIXO ES UN SUICIDI. JUGANT AMB BCN.....
ResponEliminaHome, Ramon, carregar-se sempre a la CUP és un recurs molt fàcil...
ResponEliminaPotser aquesta senyora (la Campoamor) ha acumulat molts mèrits, però vols dir que cal anar fent sempre la pilota a Espanya per no semblar "provincians"?. Vols dir que no hi han d'altres dones catalanes (tan si parlen en català com si no) que també es mereixen un carrer? I això no és xenofòbia, es de sentit comú...
Ramon va escriure:
ResponElimina-------------
No dic q no tinguis força raó. Però potser el q falta a la política siguis tu. És a dir, q passem de ser espectadors, més o menys satisfets, a actors. La política no és x entesos.
--------------
Mira agraiexo la invitació, pero amb el teu permis la declinaré.
Em falta l'obediencia per arrosegar o empassarme les pedres de molí de la disciplina de partit.
Em falta l'estomac per anar tot el dia enganyant als altres o "no dient exactament tota la veritat" com ho va descriure algú.
Em desagrada profundament el joc brut i la manera de fer politica en aquest pais. Sembla que no es pogui defensar una idea propia sense posar en marxa la maquina de tacar de merda a la oposicio.
Em repugna la gent que está i s'aferra a posicions de poder i que "no saben hacer la 0 con un canuto". Si dius quelcom sobre les seves capacitats ademés resulta que ets un botifler i vols fer mal al partit.
I com suposso que pots comprendre, desde la meva posició de ciutadá tinc el privilegi de poder exigir als politics que facin el que crec que es mes just i adequat, pero no trobo just que qui te estomac per estar a politica de una forma voluntaria em digui que si vull canviar coses, que entri jo mateix a politica...
Es com si em queixo a un jutge de que un cas trigui 4 anys en ser vist i va i em diu que si vull canviar l'administració, que perqué no em faig jutge.
Tot plegat es una mica depriment comprovar que aquest sigui el teu punt de vista quant et fan veure coses que precissament et corresponen a tu per vocació i per profesió, tenir l'obligació d'arreglar (o de posar el teu gra de sorra per intentar-ho).
- Pere-Màrtir,
ResponEliminaDisculpa, però de provincians és posar fronteres a l'admiració. És clar que hi ha dones catalanes que s'ho mereixen (i en tenen, algunes: Capmany, Roig, Nogueras, Kaufmann...), però tb és bo que recoenixem a aquelles que han fet que les catalanes, avui, tinguin undret que no tenien. I no tenir manies sobre on ha nascut o exercit cadascú...
- Anònim,
Jo només pretenia dir que la política no és propietat de ningú, i que llur exercici (institucional o no) no és com el dels jutges: és a l'abast de qui ho vulgui. No dic que no tingui servituds, és clar, però els que hi som ho fem com bé sabem o podem. Òbviament, amb la critica que faci falta, però també sabent que, en democràcia, no hi ha espectadors. Tots som actors.