Nou Catalanisme (el dia de la Constitució)

A través del bloc de Manuel Mas arribo a la conferència que Ferran Mascarell pronuncià amb motiu d el'obertura del curs actual de l'Ateneu Barcelonès, un text interessantíssim que repassa les característiques del catalanisme, apunta molt bé de quins mals pateix i proposa una refundació en tota regla.

:

"La societat catalana –almenys alguns dels seus conductors i líders-", diu l'exconseller, "van pensar que potser Espanya ja no era un subjecte polític que interessés massa. Es va imposar la idea de que el catalanisme com a plataforma i ideari d’encontre dels catalans ja no calia, que el nou terreny de joc estava en la confrontació partidista interna, que qui s’apropiés del catalanisme aconseguiria l’hegemonia a Catalunya. No calia, per tant, seguir enfortint un corrent social de fons, estructurador, cívic; no calia, per tant, elaborar una nova teoria general sobre el país, el seu present i el seu futur".

:

Mascarell creu que bo i vivint -acabant- el període més gloriós d ela seva història, la soccietat catalana està perplexa i desorientada. "El catalanisme històric ha materialitzat gran part dels seus postulats. El catalanisme actual està en fase quasi vegetativa amb un ideari envellit". I remata: "com a conseqüència, el país, està vivint hores decisives sense doctrina". Més endavant recomana "finesa política i idees, això és el què li cal a Catalunya. La finesa requereix força. I la força dels catalans ha estat i ha de tornar a estar en el terreny de les idees."

:

Més endavant es pregunta algunes coses. "Quanta gent veu la televisió feta en imaginari espanyol i català? A qui van votar els socialistes catalans? Quants no viuen com a propis els èxits dels espanyols en els jocs olímpics? Molts catalans viuen la seva identitat cultural i política “múltiple” en l’estat de les autonomies sense especial incomoditat. Espanya és percebuda com a moderna, si més no tant com Catalunya. Espanya és l’estat fort i democràtic. És a tot això que el catalanisme de la transició no ha fet front".

:

Proposa una refundació del catalanisme des de diversos fronts. des de la renovació de la cultura, que "està en tot allò que anomenen identitat, està en l’expressivitat, la creativitat i la innovació". També de la cultura política. I d'una nova mirada a Espanya i al món. I un ressorgiment de la societat civil i del sistema de ciutats, de la nova cutadania en drets i deures, del civisme, de la nova economia, de la nova idea de nació -lluny de l'Estat-Nació del s. XIX, tot el que -en definitiva, en diu el vint--un-centisme. Una bona proposta i molt profunda.

: