La setmana passada va publicar-se una columna de Manuel Cuyàs a El Punt sobre Montilla. després de dir que li recordava un professor seu i d'algun altre comentari certament graciós, en deixava anar una que no puc resistir-me de reproduir.:
CiU reincideix a criticar el president de la Generalitat amb les mateixes armes videogràfiques que va fer servir per desprestigiar Maragall i la seva obra de govern. Si aquelles imatges de film de terror no van fer favor a la federació, aquestes li poden ser catastròfiques. Dos anys després, em sembla que el votant de CiU i el país en general són més propers a la seriositat i laboriositat de l'exalcalde de Cornellà que als capricis d'un fill de casa bien de Sant Gervasi. CiU, ERC i ICV, si volen ser partits de profit, han d'estudiar millor la incògnita Montilla.
:
Hem arribat a un punt on tots els partits s'assemblen molt en el cabàs de les idees, tots "casen" als deixonses, en el nostre cas PSC i CIU estan en vies de clonaciò ideològica i a l'hora de votar-los només ens hem de fixar en la cara dels seus dos representants per diferenciarlos (als partits). Amb la cara del líder paguen, podriem dir, però Montilla te un dò especial, no es esplendoròs però sap adornar-se d'una aureola de misteri, un misteri que desconcerta, i aquest és el seu punt fort.
ResponEliminaSilveri
ResponEliminaUn partit són tant les persones com les idees que defensen.
El posat de Mas també crec que és el seu punt feble.
Una abraçada,