Llegia a El Punt, fa uns dies, un reportatge sobre la incorporació de nous feligrsos a les misses catalanes, gràcies a l'increment de la immigració provinent de països amb majoria catòlica, com Filipines, tota Amèrica Llatina, Polònia... però també altres països de l'Est europeu, de l'Àfrica i Àsia, on el catolicisme hi és present d'una manera més discreta, però amb prou massa crítica com per fer-se notar.
:
Vaig pensar de seguida amb el que està ocorrent a Mataró i, el que conec una mica més, a la parròquia on vaig regularment, a Sant Josep. El principal increment de la feligresia, en una etapa de pèrdua constant des de fa força anys fins ara, ve donat per persones d'origen llatinoamericà. Els delaten la pell, l'accent en donar la pau i algun comportament litúrgic que aquí, volent ser tan 'normals' ja havíem oblidat. Excepte els que assisteixen a la missa en castellà o -un cop al mes- a la que en diuen 'Missa llatinoamericana' (val la pena d'anar-hi un dia), que té com a objectiu millorar els llaços entre aquestes persones, jo n'he vist molts a les misses en català, a vegades amb alguna incursió en castellà a les pregàries. Tota una lliçó. Per als que diuen que el català és secundari... i per als qui pensen que el castellà s'ha d'esborrar.
:
Però em porta a pensar en algunes coses més. Una, per exemple, en el xoc que hi deu haver entre la nostra litúrgia mataronina (nostrada), més levítico-luterana que catòlico-mediterània, i a la que està acostumada l'Església llatinoamericana. Dues, en si és possible anar més enllà de la litúrgia i podem veure noves cares en les tasques habituals de les parròquies. Tres, en si la renovació de l'Església catalana vindrà (com en temps de les Santes) més enllà del mar, en l'impacte que la globalització imposa als països desenvolupats en forma d'immigració, provintn curiosament de països on hi ha una onada d'ahesió al fenomen religiós, especialment el cristianisme. Quatre, en que si tot això que dic o més no caurà en una mena de paternalisme de bons salvatges en què tants progres (de missa o ateus reclacitrants) produeixen tants racistes. Ite missa est.
:
Vaig pensar de seguida amb el que està ocorrent a Mataró i, el que conec una mica més, a la parròquia on vaig regularment, a Sant Josep. El principal increment de la feligresia, en una etapa de pèrdua constant des de fa força anys fins ara, ve donat per persones d'origen llatinoamericà. Els delaten la pell, l'accent en donar la pau i algun comportament litúrgic que aquí, volent ser tan 'normals' ja havíem oblidat. Excepte els que assisteixen a la missa en castellà o -un cop al mes- a la que en diuen 'Missa llatinoamericana' (val la pena d'anar-hi un dia), que té com a objectiu millorar els llaços entre aquestes persones, jo n'he vist molts a les misses en català, a vegades amb alguna incursió en castellà a les pregàries. Tota una lliçó. Per als que diuen que el català és secundari... i per als qui pensen que el castellà s'ha d'esborrar.
:
Però em porta a pensar en algunes coses més. Una, per exemple, en el xoc que hi deu haver entre la nostra litúrgia mataronina (nostrada), més levítico-luterana que catòlico-mediterània, i a la que està acostumada l'Església llatinoamericana. Dues, en si és possible anar més enllà de la litúrgia i podem veure noves cares en les tasques habituals de les parròquies. Tres, en si la renovació de l'Església catalana vindrà (com en temps de les Santes) més enllà del mar, en l'impacte que la globalització imposa als països desenvolupats en forma d'immigració, provintn curiosament de països on hi ha una onada d'ahesió al fenomen religiós, especialment el cristianisme. Quatre, en que si tot això que dic o més no caurà en una mena de paternalisme de bons salvatges en què tants progres (de missa o ateus reclacitrants) produeixen tants racistes. Ite missa est.
:
(postil·la: més gent al bus. Si cliqueu aquí podeu anar a l'actualització del post anterior sobre la propaganda filo-atea al bus, amb un post-scriptum que enllaça als escrits de Jordi López al seu bloc, Jordi Llisterri al seu bloc, Manuel Cuyàs a El Punt, Antoni Bassas a El Periódico, un editorial de La Vanguardia, Jordi Llovet a El País i Jaume Reixach a El Punt).
:
Foto: Fidels filipins celebren una missa a la parròquia de la Immaculada Concepció, a Barcelona. Foto: Oriol Duran / El Punt.
:
Foto: Fidels filipins celebren una missa a la parròquia de la Immaculada Concepció, a Barcelona. Foto: Oriol Duran / El Punt.
:
Ramon, és ben curiós. Vaig viure tres anys a Anglaterra i les misses eren quasi-tridentines. Tots els feligresos agenollats a la consagració que durava quasi, fins al Parenostre em sembla, comunió en les dues sagrades formes.I això combinat amb càntics i guitarres, diguem-ne, postconciliars. És més, quan Benet XVI modificà l'ús del llatí a missa, cada dimecres n'hi havia una. I també,n'hi havia una el diuemnge a la tarda en polonès.
ResponEliminaJesús
ResponEliminaSi em permetts la frivolitat, caldrà diversificar l'oferta si es vol ser més competitiu.
Teu,