divendres, de gener 09, 2009

El bus ateu i John Gray

Aquests dies ha estat notícia el fet que s'hagi insertat publicitat filoatea en quatre busos de Barcelona. S'ha fet més publicitat amb la notícia (i articles com el de Monzó o Àlvaro, ambdós a La Vanguardia) o amb les rèpliques hipersensibles que no amb la propaganda. Avui, l'abat de Montserrat hi deia la seva en una assenyada i breu reflexió. A mi la idea no em fa ni fred ni calor, trobo que l'ateisme és una opció com qualsevol, tan 'religiosa' com les altres (també té criminals, per entendre'ns).
:
El que més em sobta de la campanya és el lema. Diu "probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida". Uf. Crec que li fa flac favor a la causa (quina? captar feligresos?). Primer de tot, perquè jo conec alguns ateus i no els veig pas despreocupar-se de res, tot el contrari. I que troben que sí, que cal gaudir de la vida, però que el gaudi no és pas un valor suprem. Amb aquests ateus jo comparteixo molts valors i crec que ens entendrem.
:
Faig notar aquí que l'autor d'aquesta desafortunada frase posa en col·lisió la preocupació amb la vida plena de goig. Crec que és perfectament compatible viure preocupat pel teu entorn, la teva família, el teu país, les teves actituds ètiques, el món... i viure amb goig aquesta preocupació, veure els valors positius de tenir una vida atenta i gaudir de les oportunitats que et brinda. De fet, algunes religions (penso en el cristianisme) són justament nascudes d'aquest missatge, el de treure vi de l'aigua i fer caminar els coixos. Caram, no direu que no val la pena. I no preocupar-se massa de si Déu existeix o no, que ben bé no és l'essencial. En tot cas és (una mica amb Feuerbach) digues què esperes de Déu (o del futur, o del progrés, o de la Humanitat, o dels ovnis) i et diré quin déu tens.
:
Alguns teòlegs recomanaven als cristians massa confiats en la providència que visquessin 'com si Déu no existís', de manera que posessin èmfasi en la seva vida i en el gaudi de fer-la plena i útil als valors que valen la pena. Segur, doncs, que coincidirem amb molt ateus en aquest camí. Que és el que compta, hagis dit sí o no a la crida de Déu, que -com diu la paràbola de Mt 21,28 i com ja s'anuncia al Gènesi deixant a la humanitat l'elecció del seu esdevenidor- no és el que compta ben bé.
:
(Post-scriptum: En parlen també Jordi López al seu bloc, Jordi Llisterri al seu bloc, Manuel Cuyàs a El Punt, Antoni Bassas a El Periódico, un editorial de La Vanguardia, Jordi Llovet a El País i Jaume Reixach a El Punt).
:

El miratge ateu

Un excel·lent número de la revista FRC, de la Fundació Rafael Campalans, recull un monogràfic sobre Política i religió, que us recomano vivament, especialment si el tema us preocupa i sou ateus (i no us fa res viure aquesta contradicció). Inclou un excel·lent article del professor John Gray (a la foto, de Sijmen Hendriks) sobre l'actual discussió entre els filòsofs ateistes i el resorgiment del fenomen religós a les societats occidentals. Us deixo aquí algunes perles, però llegiu-lo si us plau clicant aquí.


L’era laica era, en qualsevol cas, en part il·lusòria. Els moviments polítics de masses del segle XX foren vehicles per als mites heretats de la religió, i no és casualitat que la religió revifi ara que aquests moviments s’han ensorrat. L'hostilitat actual envers la religió és una reacció contra aquest capgirament. La secularització està en retirada, i el resultat és l’aparició d'un tipus d'ateisme evangèlic que no es veia des dels temps victorians (...).

La incomprensibilitat del que és diví és al cor del cristianisme oriental, mentre que en el judaisme ortodox la pràctica tendeix a tenir prioritat sobre la doctrina. (...). Només algunes tradicions cristianes occidentals, sota la influència de la filosofia grega, han intentat convertir la religió en una teoria explicativa (...).
:
El creixement del coneixement és un fet que només neguen els relativistes postmoderns. La ciència és la millor eina que tenim per formar-nos opinions fiables sobre el món, però no difereix de la religió revelant una veritat nua que les religions tapen en somnis. (...). Les religions han servit molts propòsits, però en el fons responen a una necessitat de significat que és satisfeta pel mite, més que no pas per l'explicació. Gran part del pensament modern consisteix en mites laics –narracions religioses buidades traduïdes a pseudociència (...).
:
Dawkins sembla convençut que si aquesta no s’inculqués a les escoles i en les famílies, la religió desapareixeria. (...) No puc evitar recordar el cristià evangelista que m’assegurava que els nens educats en un ambient cast creixerien sense impulsos sexuals il·lícits (...).

Els adversaris contemporanis de la religió mostren una marcada manca d’interès per la història dels règims ateus. (...) Però, podria no haver-hi una connexió entre l’intent d’eradicar la religió i la pèrdua de llibertat? (...)

La constitució laica d'Amèrica no ha assegurat una política laica. El fonamentalisme cristià és més fort als EUA que a qualsevol altre país, mentre que té molt poca influència a Gran Bretanya, on hi ha una església establerta (...).

A l’Europa precristiana, la vida humana era entesa com una sèrie de cicles; la història es veia tràgica o còmica, més que redemptora. Amb l'arribada del cristianisme, va arribar la creença que la història tenia un objectiu predeterminat, que era la salvació humana (...).

Michel Onfray (...) reconeix, de manera estimulant, que l'ateisme evangèlic és una imitació involuntària de la religió tradicional: "Molts militants de la causa laica s’assemblen sorprenentment al clergat. Pitjor: són com caricatures del clergat." (...) Els teòrics liberals clau de la tolerància són John Locke, que defensava la llibertat religiosa en termes explícitament cristians, i Baruch Spinoza, un racionalista jueu que era també místic. (...) Potser és cert que els jueus van ser els primers a desenvolupar el monoteisme, però el judaisme mai no ha estat una fe missionera. Cercant la conversió universal, l'ateisme evangèlic entronca amb el cristianisme i l’islam. (...)

L'islamisme (...) pren algunes de les seves idees de la ideologia laica radical. Està molt de moda xerrar del feixisme islàmic, i els partits islamistes tenen alguns trets en comú amb els feixismes d’entreguerres, incloent-hi l’antisemitisme. Però els islamistes deuen tant, si no més, a l’extrema esquerra, i seria més acurat descriure molts d'ells com a islàmico-leninistes. (...) L'islamisme no és ni de bon tros un perill de la magnitud dels que va caldre fer front al segle XX. Suposa una amenaça més gran Corea del Nord, que de lluny supera qualsevol règim islamista en la seva trajectòria de repressió i que clarament posseeix alguna mena de capacitat nuclear. Els ateus evangèlics rarament ho esmenten. (...) Com a Rússia i a la Xina, la noble filosofia humanista del marxisme-leninisme és innocent de qualsevol responsabilitat. (...)

La religió no se n'ha anat. Reprimir-la és com reprimir el sexe, una empresa condemnada al fracàs. Hi ha una herència d'antropocentrisme, la desagradable fantasia que la Terra existeix per servir els éssers humans, que la majoria dels humanistes laics comparteixen. (...) L’intent d’eradicar la religió, tanmateix, només porta que aquesta reaparegui en formes grotesques i degradades.

.

Publica un comentari a l'entrada