:La galeria Toni Tàpies ha tingut l’encert de perllongar una exposició d’escultures de Jaume Plensa –de format més petit al que ens té acostumats- tot instal·lant-ne una sobre una columna d’acer als jardins del Seminari Concicliar de Barcelona, a pocs metres del local. Sota el títol de La llarga nit, la figura d’un home en estat de recolliment resta il·luminada amb una àmplia gamma de colors variants durant tota la nit i es manté traspasada per la llum natural durant el dia.
Sense desmerèixer l’exposició, que acull un els escultors catalans més importants d’aquest moment i que transita per la vesratilitat dels materials en representar la fugura humana, avui em centraré en aquesta peça i, especialment, en la capacitat de diàleg amb l’entorn que suposa la seva ubicació pública, encara que sigui efímera (bo i que alguns ja han reclamat la seva permanència).
El primer pol del diàleg és justament la seva diferència entre el dia i la nit. Uneix les dues ‘versions’ el fet que no passa desaparcebuda, que la nit no l’apaga, que no ‘tanca’: com el nostre cos, que treballa incessantment fins i tot quan dormim, també la llum, matèria principal de l’escultura, sembla fer-ho. Una gran lllum externa que el travessa i l’omple gràcies a la pell translúcida, durant el dia, o una vigorosa i variable llum interna que ens atrau com el mateix misteri de la nit on habita.
La segona dualitat, com deia, es dóna entre l’aspecte radicalment solitari del personatge (com a focus de llum, com un estilita de l’asfalt, en una posició de recolliment) i la ubicació plena del brogit urbà: la pròpia galeria d’art i les altres que hi ha a la zona, la cruïlla de plena de cotxes en trànsit, els bars i restaurants o una important discoteca gai de la ciutat. Sembla que res d’això pot restar indiferent a la llum que transmet una figura humana: la mateixa que genera brogit, vida i estrés genera esperança, vida i profunditat.
L’exposició Jaume Plensa serà oberta fins el proper 22 de maig de 2009 a la galeria Toni Tàpies (Consell de Cent 282; 08007 Barcelona); l’escultura es troba als jardins Seminari Conciliar de Barcelona, visible des de fora, a la cantonada de Consell de Cent amb Balmes.
Sense desmerèixer l’exposició, que acull un els escultors catalans més importants d’aquest moment i que transita per la vesratilitat dels materials en representar la fugura humana, avui em centraré en aquesta peça i, especialment, en la capacitat de diàleg amb l’entorn que suposa la seva ubicació pública, encara que sigui efímera (bo i que alguns ja han reclamat la seva permanència).
El primer pol del diàleg és justament la seva diferència entre el dia i la nit. Uneix les dues ‘versions’ el fet que no passa desaparcebuda, que la nit no l’apaga, que no ‘tanca’: com el nostre cos, que treballa incessantment fins i tot quan dormim, també la llum, matèria principal de l’escultura, sembla fer-ho. Una gran lllum externa que el travessa i l’omple gràcies a la pell translúcida, durant el dia, o una vigorosa i variable llum interna que ens atrau com el mateix misteri de la nit on habita.La segona dualitat, com deia, es dóna entre l’aspecte radicalment solitari del personatge (com a focus de llum, com un estilita de l’asfalt, en una posició de recolliment) i la ubicació plena del brogit urbà: la pròpia galeria d’art i les altres que hi ha a la zona, la cruïlla de plena de cotxes en trànsit, els bars i restaurants o una important discoteca gai de la ciutat. Sembla que res d’això pot restar indiferent a la llum que transmet una figura humana: la mateixa que genera brogit, vida i estrés genera esperança, vida i profunditat.
Fotos: Galeria Toni Tàpies i meves.
* article publicat a la revista Valors (maig 2009).L’exposició Jaume Plensa serà oberta fins el proper 22 de maig de 2009 a la galeria Toni Tàpies (Consell de Cent 282; 08007 Barcelona); l’escultura es troba als jardins Seminari Conciliar de Barcelona, visible des de fora, a la cantonada de Consell de Cent amb Balmes.
- En parla Juan Bufill a La Vanguardia (i aquí)
- En parla Beatriz García Moreno a Revista de Arte
- En parla Jordi López al seu bloc.
- En parla Enric Borràs a Vilaweb.
- En parla Maria Palau a El Punt.
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada