Sí a l'ordre

:

Dimecres passat em va agradar força un article de Salvador Cardús a La Vanguardia, que podeu trobar íntegre aquí. Fent un paral·lelisme amb els mètodes de cura dels infants contraposats que proposen els doctors Eduard Estivill i Carlos González (fotos), tots dos best-sellers, l'autor sosté que també a Catalunya preval (en l'àmbit de la cultura i de la política) la diferència entre els que pensen com el primer, que proposa "un sistema de entrenamiento en unas pautas de conducta que permiten “aprender” a dormir fácilmente, consiguiendo un régimen de descanso saludable", i els que ho fan com el segon, per qui "establecer pautas sociales es “antinatural” y crea barreras entre padres e hijos, en una muestra clara de rousseaunismo trasnochado".

:

Cardús, una mica provocativament, i posant-se a favor del mètode Estivill, posa aquesta diferència fins i tot més enllà de dreta i esquerra. Jo no aniria tan lluny, és clar. Però sí que em sembla molt oportuna la reflexió, també des de l'esquerra. Algunes de les responsabilitats que he hagut d'assumir, per exemple, especialment quan era responsable de Seguretat Ciutadana al Govern de Mataró, han passat per la gestió dels límits: canvis normatius en matèria de civisme, desenvolupament de plans preventius quant a la seguretat, etcètera. Recordo amb interès el debat de fons. Certament, a dreta i esquerra hi havia crítics (no gaires, també és cert) que utilitzaven exactament els mateixos arguments.

:

Alguns encara els sento en altres projectes. "No ens podem posar límits" per mirar de saltar-se algun dels drets en col·lisió; "el carrer és nostre" per justificar el segrest real quepoden viure determinats espais públics a causa del consum de drogues o altres circumstàncies; "cadascú pot fer el que vulgui amb el seu cos" per amagar el suport al botellón i la manca absoluta de criteri en l'ús de l'espai; "això és un atac als moviments socials" per intentar esquivar una agressió dles drets d'altri; "les multes només es posen per cobrar més" per defugir de totes totes de la responsabilitat (amb totes les conseqüències) dels nostres actes lliures...

:

Certament, aquestes actituds són extrapolables a altres realitats. Alguns dels debats que s'obren amb motiu del desenvolupament de l'activitat dels Mossos d'Esquadra, per exemple, m'hi fan pensar. O les crítiques massa fàcils a la Llei del Tabac o als controls d'alcoholèmia, curiosament liderades per Aguirre o Aznar. O, d'altra banda, un excés regulador fins al darrer punt en moltes coses i després una absoluta irrresponsabilitat en le que afecten a l'ordre públic. Crec que aquest també és un discurs d'esquerres, de l'esquerra democràtica, per qui l'ordre, si és un ordre democràtic, és un bon camí quan estén els drets als qui més els costa d'usar-los i quan crea espai públic de qualitat i a l'abast de tothom.

: