Després de la dispersió *

:

Ja fa temps que l’Associació Sant Lluc per l’Art va desafiar la mandra i el destí per exigir -autoexigir-se en primer lloc- una presència més activa i més qualitativa de l’art a la seva ciutat. I van coronar aquest desig promovent una Biennal d’Art, amb un premi de pintura, oberta a tota Espanya, que duu el títol d’un gran mataroní d’adopció, Joaquim Torres-Garcia.

Enguany ja van per la tercera edició i l’entusiasme aliè i propi del primer dia no ha decaigut. Pugen un 50% el primer premi (en temps de crisi) i mantenen un nivell qualitatiu i quantitatiu considerable d’obra presentada, almenys pel que es veu a l’exposició de les peces seleccionades.

Amb ella, i sempre després del prisma del jurat, podrem divisar quins són alguns dels camins que pren la pintura actual, un exercici que algunes vegades proposem en aquestes ratlles.

De nou, la dispersió és la paraula comú. Eclecticisme, multiplicitat de llenguatges, una excessiva tendència a l’esteticisme i cert enyor de relat, que s’expressa bé amb el retorn a l’abstracció (un neoplatonisme que separa la idea de l’objecte) o bé amb la recreació mítica sense massa interès en què els mites han d’atorgar sentit a l’experiència. Això, lluny de desencisar-nos, però, és una bona oportunitat per veure què en surt, com la dispersió esdevé també matèria per l’art, o la seva inspiració.

Jo em quedo amb dues obres guardonades. El premi, pròpiament, una peça de Marc Llacuna en el més estricte geometrisme a què ens té acostumats, pren un dels encreuaments d’un univers de línies rectes que varien el seu sentit amb angles de 90º. En aquesta peça, però, ja ben poques, algunes fins i tot desdibuixades. El zoom va disseccionant, i pren aquells camins més essencials. La dispersió dóna pas ja a la prioritat.

I un dels altres guardonats, Klaus Ohnsmann amb “Fúria”, un gran quadre blanc deixa veure un rostre aïrat. Aquí, la necessitat de relat i de mite passen per la representació de l’angoixa (la conseqüència de la dispersió i de la sobreabundància informativa) i per la dotació d’un vel de misteri, d’un blanc que precisi l’acció de l’espectador a la contemplació o a traspassar la cortina de tu mateix. O de l’altre. Del molt al poc, de tot a l’essencial, del jo a l’altre, aquest sembla el camí que val la pena.

* article de la revista Valors (juny 2009)

La mostra d'obra seleccionada de la III Biennal Torres Garcia - Ciutat de Mataró serà oberta a la sala d'exposicions de Caixa Laietana (Pl. Sta. Anna 1-4, Mataró) , fins el 28 de juliol de 2009.

Imatges: Imatges de Televisió de Mataró; Marc Llacuna Cat/122-092, Klaus Ohnsmann per Fúria.