L'abstenció diferencial
:
Començo dient que sí, que haurem de fer tots la reflexió que calgui per mirar de combatre l'abstenció i que -sense cap dubte- els socialistes hem perdut les eleccions a Europa i a Espanya, no tant bèstia la segona com la primera, però és així. Jo tinc alguns escrits de fa temps al respecte de l'abstenció, en aquest bloc [aquí, aquí i aquí] , als que encara podria afegir més arguments: la manca de projecte europeu (cultural, polític...), la manca de lideratges i confrontació clara (que, quan es dóna, es disparen els índexs de participació), etc... Per cert el primer tòpic que hem de desmentir és que "aquesta vegada" hi ha haagut més abstenció a Catalunya que a Espanya. Veureu al gràfic que aquest 'fet diferencial' està molt més arrelat al país del que sembla. És molt important que el debat sobre l'abstenció es faci partint de dades ben objectives, amb les sèries històriques, etc... i no des dels prejudicis d'uns i d'altres.:
:El PSC, primer partit, partit transversal
:
Però també hem de dir que el PSC ha guanyat les eleccions. El PSC, el partit dels socialistes catalans, ha guanyat al territori on és present, Catalunya, amb la seva candidata Maria Badia. I ho ha fet clarament. També ho ha fet a Mataró, on ens posem a 17 punts de la segona força (CiU) i on la presència del PSC és hegemònica a 10 dels 12 barris i en segona posició a la resta. Cap altre partit combina el primer i segon lloc (haurem de pensar un dia amb el PSC com a força realment transversal de la ciutat).
:
CiU no és alternativa
:
El segon tòpic que hem de desmuntar és que aquests resultats siguin positius per CiU. De cap manera ho són. En la sèrie històrica veurem com són els seus segons resultats més dolents, també a Mataró, on la presència del líder de CiU a la llista de Tremosa -sigui dit de passada- sembla haver restat punts a la mitjana catalana: quina carrera; en dos anys perd les dues eleccions en què es presenta. I de molt. De fet, en nombres absoluts, tant PSC com CiU perden vots respecte a les municipals... però CiU en perd molts més bo i tenir menys percentatge. En resum, tant a Catalunya com a Mataró, el principal adversari del PSC està molt lluny de presentar-se com alternativa viable. I no surt de la fase de decadència electoral en què ha entrat tombant el segle.
:
:
Duran, com Mora: amb el PP
No és d'estranyar, doncs, que Duran hagi començat a treballar el camí per una nova aliança PP-CiU, anunciant que les promeses amb el notari no són ja vigents. La dreta ha après que unida, potser sí que podria. El seu precursor estratègic, Joan Mora, ja ho va prometre per Mataró.
D'interès recomano els posts de Cesc Amat sobre l'abstenció (encara que crec que cal contextualitzar-ho amb les sèries) i el de Joan Antoni Baron. (P.S. Article de Miquel Iceta a ABC, 11.6.2009).
Foto: directe.cat
:
ramon,
ResponEliminaperquè és tan difícil acceptar que en l'alt index d'abstenció i la gran quantitat de vots perduts a Catalunya també hi ha un alt grau de irresponsabilitat política? Apunto coses:
-Una candidata, la Maria Badia, poc atractiva. Fins fa cosa d'uns mesos un servidor no sabia ni que existís tal dona. Evidentment, ha fracassat en captar l'interès de l'electorat, tasca important d'un polític.
-Una campanya de baix nivell. La Pajin, amb tots els meus respectes, si ha cagat.
-Desencís general: endarreriment del finançament, "pacte" amb el PP al País Basc, la manera barroera de portar el rotllo de l'abortament, la passivitat i contradiccions en la gestió de la crisi...
-Incoherències: cal votar esquerra, però el president dóna suport a la candidatura d'un tiu de dretes que li diuen Barroso (em sembla)
Crec més positiu treure experiència del que s'ha fet malament i es pot millorar que centrar-se en el tòpic triomfalista del guenyo en el país dels cecs. NO PODEM ESTAR CONTENTS. I em preocupa el descrèdit de la classe política i el sistema; i encara em preocupa més, constatar que no hi ha voluntat real (o capacitat) de canvi.
I siusplau, no lamentem tant l'abstenció. Aquesta lletania l'hem sentit d'altres vegades, avorreix i cansa per repetitiva i poc sincera. Què heu de dir, no?
Ànim! que no és una crítica personal.
vladimir
- Vladimir,
ResponEliminaSí que hi és, encara que jo no posaria aquests exemples, encara que alguns els comparteixo, com he fet públic aquí mateix (no estic d'acord en alguns aspectes del projecte de Llei d'avortament, per exemple). Crec que l'abstenció, que és global a Europa, té orígens molt més complexos i globals. Mira els posts que cito perquè un dia vaig avançar-ne alguns i, en aquest, n'apunto alguns més, a parer meu.
Per exemple, més que els socialistes hagin decidit (no tots, per cert) recolzar Durao Barroso, el problema deu ser que no presentem candidat propi i que sigui aquest el que ocupi els cartells del PSC, del SPD i de tots els partits socialdemòcrates. Igualment els populars, etc.
Sincerament, no crec que el problema fos Maria Badia (aquí discrepo: crec que la campanya l'ha descobert) o la Leire Pajín. Ni molt menys el pacte al País Basc on, per cert, és l'única comunitat (a més de Canàries) on els socialistes guanyem vots absoluts.
Albiro causes un pèl més profundes i globals, lligades a la crisi del projecte europeu i, per tant, la incapacitat de lligar-lo a ben poques coses de la nostra vida quotidiana on, contradictòriament, s'hi apliquen lleis aprovades pel Parlament que acabem d'elegir.
però és la meva modesta opinió; la teva te l'agraeixo.
Això que comentes del País Basc em sembla interessant. Certament el PSOE ha guanyat uns 1000 vots en relació a les europeas passades, tot i que en percentatge de vot a baixat un 1%. Però fixa't que el PP ha perdut uns 30.000 vots (on han anat a parar?) i en percentatge de vot baixa un 6%. És a dir, que el front constitucionalista perd uns 31.000 vots i baixa un 7% en percentatge de vot.
ResponEliminaIndiscutiblement, el front nacionalista (PNV + ARALAR) puja molt clarament.
És un anàlisi molt ràpid on caldria tenir en compte altres partits minoritaris i els canvis en el mapa electoral basc.
En tot cas sorprés pels resultats del Patxi López, però espectant i no tan optimista com tu.
vladimir