:Els socialistes guanyem a Mataró, clarament, imposant-nos en 10 dels 12 barris i situant-nos a 17 punts de la segona força més votada, CiU, i a uns 19 de la tercera, PP. A Catalunya, guanyem de nou amb una diferència de 13 punts amb CiU (i n'hi ha que deien que eren primàries... ja firmo). He fet declaracions a capgros.com. A Espanya, malgrat la crisi, el PSOE resisteix en un digne segon lloc, però que l'haurà de servir per modificar algunes coses, segur. per tancar fronts, crec. I a nivell europeu, el retrocés de l'esquerra és preocupant. On hi ha poc socialisme, on no hi ha clares diferències entre dreta i esquerra, on hi ha poca determinació (és el cas més comú, crec, de l'esquerra europea d'ara), hi sorgeixen alternatives que, ja veureu, són inviables. I la dreta, que sempre és allà. Bé, ja en parlarem.
:
Ara us deixo amb les cares dels de CiU de Mataró quan valoraven els resultats. Ho diuen tot.
: 
Vegeu els resultats a Mataró, aquí.
Resultats a Espanya i Europa, aquí.
Fotos: Acte Final de campanya a Mataró, amb Baron, Badia i Montilla (ACN), i Facebook.
:
Malgrat el gest triomfalista de tots els candidats els resultats són força preocupants a nivell català, espanyol i de tota Europa.
ResponEliminaCom diu un blogger amic i un savi hi ha cinc factors que ens conviden a fer una reflexió seriosa
1- Una abstenció preocupant.
2- Decantament de l'electorat cap a la dreta
3- Les proves de corrupció no han merescut càstig electoral
4- Progressiu despertar de les forces ecologistes
5- La irrupció amb certa força de grups i partits amb connotacions xenòfobes.
Si vols llegir-lo:
http://fernandomaneromg.blogspot.com/
Espero i desitjo que pel bé de tots i passat el dia en el que tothom diu que guanya, tots els partits facin una reflexió seriosa i sincera del perquè ens queda tan lluny Europa, de l'abstenció que és, en veritat, qui ha guanyat les eleccions.
Alguna cosa es deu fer malament quan la gent han passat d'aquesta cita electoral de manera tan flagrant.
No m'agrada repetir això de la campanya de la por, de la bipolarització i de la descalificació sistemàtiques però aquí ho teniu.
I m'és ben bé igual que el president Montilla digui per la tele que Catalunya és d'esquerres, que el PP digui que ha guanyat a Espanya o que CIU digui que comença el canvi a Catalunya. Tot això són romanços.
Eren unes Europees i ha guanyat la dreta. Totes les altres consideracions s´assemblen al "són massa verdes per menjar-les" quan no s'hi arriba.
Bon dia i bona setmana.
Estic plenament d'acord amb l'anàlisi que ens referencia l'Antònia.
ResponEliminaI també ha estat molt trist el paper dels grans partits espanyols (catalans inclosos). Uns per mirar de disimular la victòria a nivell europeu de les opcions de dretes, els altres per voler començar a treure-li la pols a les poltrones de la Generalitat que ja van ocupar durant 23 anys, i el principal partit de l'oposició espanyola per voler deslegitimar l'acció de la justícia gràcies al nombre de paperetes dipositades.
Tot plegat certament una mica trist.
- Antònia i Jordi,
ResponEliminaGràcies per les aportacins, encara que trobo legítim que es facin lectures diverses sobre els resultats. També vull fer notar que el fenomen de l'abstenció en aquestes eleccions és al tot el teriotiri europeu i que, per tant, hi ha arguments més globals, crec, que ho expliquen. Dubto que sigui per cap campanya.
Segurament hi deuen ser uns arguments més globals i a mi m'agradaria saber quins creuen que són els grans partits.
ResponEliminaAixò de mal de molts consol de tots, no em serveix de res.
Tota la classe política europea faria bé en preguntar-s'ho encara que em temo que no ho faran i que, en el cas que ho fessin, els ciutadans no ens en assabentarem.
Ara bé, si els polítics volen mirar cap a una altra banda o amagar el cap sota l'ala, ja a les properes potser Europa serà cosa de dos...vots com deien al Polonews.
Una salutació.
- Antònia,
ResponEliminaÉs que no sé massa què és això de la 'classe política'... i també crec que la política és massa improtant com per deixar-la en mans dels 'polítics'. És a dir, que la reflexió sobre aquests temes (sobre l'eficàcia i el sentit de la política en societats avançades i globals com les europees, crec jo) pertany a tots i no tan sols als dirigents polítics.
No sé si a vegades fem anàlisis (no dic que sigui el teu cas) un pel tòpiques: que si la comunicació, que si els partits, que si els polítics... A parer meu, el probema és més profund. Pot la política resoldre els problemes que tinc com a ciutadà? Pot oferir-me (el bé public, els projectes col·lectius, tot això) algun horitzó que doni sentit a la meva idea de veure el món?
Jo crec que va per aquí.
Doncs mira penso que sí que la política m'hauria d'oferir solucions sense esperar que el prestidigitador de torn tregui el conill de la xistera, animaló que primer ha d'haver tret d'un altre lloc. Estic cansada de prepotències polítiques d'alguns que, perquè tenen un escó al parlament estatal o Català es pensen que són la novena meravella mundial i de que ens mirin els votants pel damunt de l'espatlla com si fossim formigues i ells gegants. De mediocritats i de mesquineses, de contradiccions, exemple: el pacte PP-PSOE a Euskadi i de que després vulguin polaritzar el país en dos bàndols quan a Europa hi ha moltes qüestions que voten plegats.
ResponEliminaPer això vaig anar a exercir el meu dret de vot, per això me n'alegro que el PSOE hagi perdut i a la vegada em sap greu de que les dretes hagin guanyat i que hagin avançat formacions xenofóbes i euroescéptiques.
El senyor Zapatero es mereix aquest "varapalo", per cert encara espero que doni la cara ell i el seu talante, per moltes raons, entre elles per fer promeses que després no compleix: el finançament, per exemple i per totes les manifestacions de que no hi havia crisi quan la cosa era ja innegable.
Per això vaig ser 1 entre els 4 de cada deu que hi vaig anar. A casa vaig ser l'única, també t'ho dic i vaig respectar la decisió de la resta de la família. També et diré que em sap molt de greu que una de les meves dues filles que no arriba a la trentena, em digués que no hi tornarà mai més a votar. I d'això sé prou bé que jo en tinc cap culpa.
Salut!
- Antònia,
ResponEliminaVaja, però és que el sr. Zapatero no es presentava... Bé. En tot cas, insisteixo que el debat és un`pèl més profund, em sembla, i molt poc conjuntural.
Ramon, el Montilla tampoc.
ResponEliminaJa ho sé, tampoc em semblaria una biona opció votar PSC a les europees a favor o contra Montilla.
ResponEliminaI si no es presentaven, què dimoni hi feien als mítings?
ResponEliminaTens raó, el debat és tan profund, fondo, diuen al meu poble, que 6 de cada 10 no hi han arribat.
Bé, un plaer parlar virtualment amb tu.
Que tinguis una bona setmana
Veus, tu mateix demostres quin és el problema. El PSC ha perdut 200.000 vots i no fas la més mínima autocrítica.
ResponEliminaAnònim,
ResponEliminaUf, això és un simple apunt. Òbviament q cal l'autocrítica.
Antonia, si per cada punt d'abstenció treguessin una cadira dels hemicicles ja veurias tu que fins que anirien quan veuen que poden perdre la feina, pero com que encara que votin 2 persones les cadires dels hemicicles s'omplen, els politics s'emboteixen la boca de critiques a l'abstenció i despres continuen amb el seu taranna com si tal cosa i sense atacar el problema de front.
ResponEliminaRamon, necesites fer una cura d'humilitat. Cal mes autocritica. ¿Que es aixo de que no saps el que es la clase politica? Mira el mirall i veuras un exemplar
Per cert, aixó de que la politica la fem tots, t'equivoques. uns cuants controleu el partit (l'aparell que diu algú) i al nouvingut que digui el que realment pensa, o paseu d'ell com si estigues boig o si el seu pensament discrepant es massa raonat, el xafeu com una burilla.
No ens enganyem, o llepes culs o ho portes molt cru en politica. La politica no es per tothom, es per qui tingui el estomac de fer certes coses com prescindir de criteri i opinions propies per asumir religiosament les directives que surtin del aparell del partit. Viure sotmés a la disciplina de partit amb una actitut sense fisures ni esquerdes amb el que diguin els d'adalt... i si t'en surts de l'olla, no ets de fiar i no arribarás mai en lloc al partit....
- Anònim,
ResponEliminapels consells. Dic que no hi ha 'classe política' pq si encara és vigent la teoria de classes (certament, molt més complexes avui que quan es feren) segur que una d'elles no serà la 'política'. Crec que aquí rau la part principal del problema: assumir que l'acció política va més enllà dels partits i els seus representants, especialment tal i com són, i més enllà de l'acció individual. Q el sistema és imperfecte és cert. Però això no hauria de servir pe renunciar a la dimensió política de les persones ...i les seves classes.
Anònim
ResponEliminaAmb la classe política em referia a una expressió que es fa servir normalment per a designar aquells que formen part del conjunt que es dedica, professionalment, a la política. Que en fan el seu "modus vivendi", vaja. No em referia a la teoria de classes.
Ara, si en lloc de respostes a la ciutadania, volen donar lliçons i qualificar-nos a tots de beneits, que no sabem de què parlem seria ja un altre debat o una altra manera de eludir les respostes que molts ciutadans demanen a crits. Els crits que alguns no volen escoltar perquè són silenciosos en aquest cas el vot en blanc i l'abstenció.
Què volen fer autocrítica? molt bé. Què no la volen fer? Doncs ni mai. Què la fan i se la reserven? Bon profit.
Algún dia els ciutadans farem la nostra propia revolució, massa paciència que tenim, i els farem tots fora. Cada vegada hi ha gent més rebotada i més indignada. Llavors ja veurem què passa i com s'ho munten els vividors de la política. Clar que sempre els quedarà Europa o el consell d'administració d'alguna empresa o fundació.
Anònim, una cura de què dius què els fa falta?
Salut!
Hola Ramon,
ResponEliminaPotser és d'interès aquest petit divertimento, és un anàlisi de l'abstenció a Mataró segons els barris:
http://cescamat.blogspot.com/2009/06/analisi-de-labstencio-diferencial.html
Alguns dels resultats són interessants. És al Centre i a l'Eixample allà on cau més la participació, mentre que a barris com Rocafonda o Cerdanyola es manté. Evidència contra el tòpic que les europees són cosa de quatre elitistes?
Per altra part, el PSC perd % de vots en tots els barris de Mataró respecte el 2004, mentre que CiU guanya % de vots a tots els barris... Allà on més cau el PSC és on la participació es manté, cas de Cerdanyola Sud, que és on el PP augmenta gairebé 4 punts percentuals. Així que potser sobra un pèl d'optimisme...
- Antònia,
ResponEliminaNo era per una correcció lingüística perquè ho deia... és que crec que hi ha paraules enverinades. Crec que coincidirem si dic que el problema de la 'representació' política (la seva imatge, la seva organitació, les eleccions, el seu lideratge...) rau principalment en qui i què es representa. Per això insisteixo tant en què la política és cosa de tots, no tan sols dels entesos ni dels professionals. I és clar que cal fer autocrítica (de fet, jo vull que molta gent voti i si pot ser el que jo crec), però seria molt bo que miréssim un pèl més enllà. Per desgràcia, Espanya encara està per damunt de la mitjana de participació europea.
- Cesc,
Una bona anàlisi per començar, gràcies per la feina. També crec que és bo mirar sèries més enllà de 4 anys, etc. Però repeteixo que em sembla un bon punt de partida.