:
Que curiós que és el món... Patxi López ha comprovat fins on pot ser de complicat això que els teus pactin amb els nacionalistes a canvi de treure els Pressupostos de l'Estat, fins i tot fent que sigui per retardar el traspàs de les competències en polítiques actives d'ocupació al País Basc. El nacioanlisme basc retardant el traspàs de competències, ves per on. D'una altra banda, com deia Salvador Cardús aquesta setmana a La Vanguardia, "si la Falange Española contribuyó al éxito de Arenys de Munt, ahora el TC [Tribunal Constitucional] puede ayudar, y mucho, a las consultas del próximo 13 de diciembre".
:
Fa temps que penso que l'increment de la tensió independentista, o la radicalització del catalanisme moderat, porta a la desafecció d'àmplies capes de la societat catalana respecte al catalanisme transversal i s'hi poden acabar situant fora, enlloc de l'efecte pretès d'incorporar la major part de catalans en un nou projecte de ruptura amb Espanya. I també penso que -de rebot- ressuscita el nacionalisme espanyol més tronat, dins i fora de Catalunya. L'argument anti-catalanista, tan fecund e l'excitació nacionalista (i, per tant, de la mobilització electoral en determnats sectors), ajuda a això mateix.
:
Tots dos coincideixen amb una visió pessimista d'Espanya. I, especialment, de l'encaix de Catalunya amb Espanya. Catalunya no pot ser espanyola, diuen tots dos. Uns, perquè la seva vinculació amb Espanya és un pes per la seva supervivència; els altres, perquè la diferència catalana és incompatible amb la visió unitària d'Espanya. Tant s'assemblen que només que canviem d'idioma o de substantiu, semblen els mateixos discursos. Tant s'assemblen que acaben demanant el mateix pel seu país, com ara el PNB retardant el màxim el traspàs de competències al País Basc.
:
L'altra via, sens dubte, per més que optimista, és més feixuga, més complexa i poster més cansada. Més prometeica. Però, sens dubte, és la que pot aplegar més catalans en el projecte compartit. I el que ens pot fer créixer com a nació.
:
No és la identitat allò que ha d'envalentonar a uns , o espantar a altres, ni veure en la mateixa identitat el problema de tots els mals.
ResponEliminaQui vulgui ser espanyol que ho sigui, qui vulgui ser català que ho sigui, qui vulguí ser xinès que ho sigui ,...
La qúestió es que aquest poble divers que es Catalunya no te encaix en un Estat on la seva Constitució el fa ser un poble de segona, i sempre hem d'anar pidolant.
Regles de joc noves pel futur dels tots ciutadans d'aquest país.
No es tracta de conservar la "sardana" sinó la "sardina".
Només per raons econòmiques i pel bé de tots plegats...INDEPENDÈNCIA ja, i de pas ....una bona regeneració política de la seva casta actual que bona falta fa.
Anònim
ResponEliminaBé, un pot ser el que vulgui. Però aquí estem dient el què d'una opció política concreta (l'independentisme) que és una més de les que hi ha al país. Uns creuen que és la seva i d'altres no, i tots en pau.