Diu la senyora Nebrera, exdiputada del PP a La Vanguardia que "el Parlament costa molts diners i no serveix per res". A mi m'han dit que més aviat se la veia poc, pel Parlament, però, més enllà, d'això, probablement sigui una manifestació tòpica més que contribueix al descrèdit de les institucions democràtiques i, concretament, a les institucions catalanes més que a les de tota la vida. Perquè, això sí, es queda tan ampla després de dir-ho.:
L'altre element que em crida l'atenció és la tendència a l'individualisme i el personalisme en la política. Ara que hi ha qui es pensa que els afers de corrupció es resolen canviant formes d'elecció o d'organització política (quin optimisme), crec que val la pena advertir sobre els efectes d'una excessiva personalització, inclosos els del finançament irregular o el pes d'interessos no estrictament polítics en l'elecció de candidats. Ja sé que organitzar-se és avorrit, que posar-se d'acord amb altres cansa, que fer una llista significa que hi ha qui sempre pensarà que gent pitjor que ell va al davant, etc.
:
Però el principi de la política democràtic és, també, el de buscar el màxim comú entre el mínim de pols de discrepància. Fixeu-vos com, en canvi, es multipliquen aquests pols en el moment que s'abandona la recerca del màxim comú, o senzillament no se sap perdre.
:
En qualsevol cas, sembla que els seus seguidors al Congrés no continuarien a la seva més que probable nova formació política. I això que alguns saltaven i cridaven amor etern a la seva ídol. Finalment, han prevalgut altres fidelitats. Encara que cotsin diners i no serveixin per res.
:
Sempre es pot fer d'una manera més discreta ... com va fer en Maragall ex-PSC.
ResponEliminaEn qualsevol cas de manera més espectacular o menys, a dreta o esquerra, nacionalistes o espanyolistes .... pateixen la mateixa xacra:
L'apoltronament en un discurs polític absolutament conservador amb les prebendes dels que en viuen.
El descrèdit de les Institucions te més a veure amb qui les ocupen que no pas amb les crítiques que pot fer un quan les deixa.
Avui dia, aniria molt bé per parlar, el distingir i poder separar la política dels polítics que en viuen.( sota l'aixopluc de les Institucions).
Hi ha gent que ha passat per la política que pot viure sense ella.
Per altres... és la seva mera subsistència i a partir d' aquí el discurs és pervers, cínic, i sarcàstic.
A mi m'interessa més què proposen i com que no la vida més o menys professional dels meus responsables polítics
ResponEliminaEs per pensar la teva proposta de NO modificar de la Llei electoral en profunditat que es despren d'algunes de les teves paraules en aquest post.
ResponEliminaAllò que es greu és com i de de quina manera ho fas. Prevenint al personal d'aventures personals i messiàniques de futurs polítics.
De mentres, els candidats els continueu triant als aparells dels partits per preservar als ciutadans d'aquests invents.
No toquem res que ja està bé com està...
Com bé dius , el què i el com es proposen les coses , en definitiva , com s'està fent la política avui és molt important.
I els qui sou a dedicació plena, no voleu o podeu tirar endavant per capgirar la situació creada i us enrosqueu permannetment en la desqualificació 'd'allò que qüestiona "l'estatus quo".
La Sra Nebreda és una víctima més de la dictadura dels Aparells dels Partits polítics. No és la única.
- Anònim,
ResponEliminaNo creguis, jo sé que penso que cal modificar la Llei Electoral, specialment per millorar la reprsentativitat dels diputats i les circumscripcions, fent-lo mé sproporcional. No pot ser que anem tirant d'una disposició transitòria de l'Estatut del 1979.
El que jo dic és que per combatre la corrupció calen altres instruments (legals, de control, etc...), que no tenen a veure amb això no amb la Llei Electoral. L'avarícia, crec, no ens la treurem mai de sobre, per més democràtic i perfecte que sigui el sistema.
D'acord que la corrupció no ens la treurem mai de sobre, però hi ha instruments que podrien permetre millorar i atacar molt millor el problema .
ResponEliminaGens d'acord en que la Llei electoral, el funcionament i la democràcia interna dels partirs polítics per exemple,... no tinguin res a veure.
Hi ha maneres de funcionar i de fer carrera en política que permeten incrementar les possiblitats de corrupció.
Article per a mi excel.lent de Barbeta avui a La Vanguardia, especialment les darreres línees, en referència als mecanismes de control i tal ...
Ah ...i no es tracta de modificar la Llei pel tema només de la proporcionalitat... aquí tornes a fer trampa o desvies la qüestió que uneix implicitament la conexió corrupció i representatitivitat i legitimitat política.
Cal donar responsabilitat als ciutadans amb el seu vot.
D'altre manera, alguns opten per quedar-se a casa. En el fons , mentre no es modifiquin coses , crec que tant us fot. Senzillmanet tot continua igual. Ni que anessin a votar només 1.500 persones, la càmara catalana continuaria tenint 135 escons ocupats i proporcionalment repartits, per exemple. No cal preocupar-se per l'abstenció.
- Anònim
ResponEliminaVaja, doncs dec ser tonto, a mi sí que em preocupa l'abstenció. El fet que els territoris que més s'abstinguin siguin els que tenen menys representativitat no trbes que és un dels motius?
La Vanguardia digital avui ...
ResponEliminaPasqual Maragall pide acabar con la "dictadura de los partidos"
El ex president apoya la iniciativa de Ciutadans pel Canvi de reunir 89.000 firmas para impulsar una Ley electoral catalana | El actor Carles Flavià, el cineasta Pere Portabella, el diputado de ICV Salvador Milà o el periodista Josep Cuní también apoyan la iniciativa
Parlen de llistes obertes,...i més coses .
A veure si escolteu el clam una miqueta i no desvieu el tema edulcorant-lo de qualsevol manera.
I aquests van en llistes electorals amb vosaltres !!!!!