El discurs de Marcel Camps

Aquests dies, a Barcelona, s'exposen les darreres peces de Marcel Camps, a la galeria Gómez Turu. A Mataró gaudim, des del passat mes de juliol (foto, d'El Punt), d'una de les més representatives, una escultura de nom Fluxus, que és davant el Cafè de Mar (en vaig parlar aquí). L'interessant d'aquesta exposició és veure quin és el discurs global d'aquest artista, on d'inscriu l'obra mataronina, almenys en aquesta etapa que s'exposa, una mena de diàleg entre el cos i els seus fragments amb material metàl·lic o de fusta en forma de línies, de cordills, de traces que el van refent. O el van fent tota una altra cosa, de manera que no sabem si la matèria es va antropomorfitzant o ñes l'home qui retorna a la matèria; si és l'alè de vida el que falta o és la vida la que sobra. El que sí sabem és que és precisament aquest desig de vida, o el seu buit, que anhelem... o ens angoixa.

: