Cara a cara

Hi ha un article, de fa dies, que voldria recuperar avui. Es diu "Face to Face[book]", és de l'Antoni Gutiérrez-Rubí i fou publicat a mitjan de desembre a El Periódico. En ell, l'assessor de comunicació, a partir d'una anècdota sobre el suport de molts usuaris de facebook a la seva persona després d'un gest il·lustratiu a Cristiano Ronaldo, reflexiona sobre les característiques i l influència política de les noves xarxes d'internet. I adevrteix del canvi cultural, no tan sosl de mitjans, que suposa l'ús d'aquestes noves xarxes: "Passem del tête à tête presencial de polítics i personatges públics, a un face to face col·lectiu que obre noves opcions per a la comunicació".

:

Sempre dic que -a nivell polític, almenys- una de les coses més rellevants que m'ha donat la meva participació en blocs i xarxes és la possibilitat d'entar en contacte amb ciutadans (constribuents? electors? nous líders?) que bé pels canals formals (registre, associacions) o bé pels informals (el carrer, un acte...) no te'ls trobaràs mai. I la nostra feina, en molt bona part, consisteix en atendre els ciutadans, donar-los explicacions, resoldre el que et plantegen, rectificar el que calgui i sumar-los -si pot ser- al projecte de ciutat que fem entre tots. I la xarxa és avui una nova àgora (no l'única), on s'hi ha d'anar cara a cara i on no s'hi valen superioritats. Sens dubte, hi ha algun polític a Mataró que d'això (tampoc) no en té ni idea.

:

Diu més endavant l'assessor que "la comunicació en la societat digital té noves regles, nous diccionaris i nous protagonistes. Noves regles: la velocitat, la immediatesa i la creativitat davant d’allò clàssic, previsible i establert. Nous diccionaris: Twitter ja és la paraula més utilitzada a la xarxa, segons el recent informe del Global Language Monitor. I nous protagonistes: el 2009, a Espanya, els noms de les dues xarxes socials més populars, Tuenti i Facebook, que ja ha superat els 350 milions d’usuaris, han estat els termes més buscats a Google. Els continguts generats pels seus usuaris i per autors de blocs ja són font i argument".

:

Amb totes les limitacions i les absències, aquests mitjans representen una nova manera d'intervenir a l'espai públic, de fer sentir la veu i d'agrupar les forces per aconseguir coses. Sens dubte, en pateix (o potser n'és causa) la fragmentació dels discursos globals i un cer descrèdit dels projectes col·lectius que van més enllà de les nostres variades identitats, referències o gustos. Gutiérrez-Rubí adverteix així que "hi ha qui veu en la xarxa un nou escenari digital de les batalles públiques o polítiques. Cras error. La xarxa no replica, simplement, el món analògic (encara que a vegades ho sembli). Tampoc la seva força no només radica en el potencial multiplicador i viral, que és extraordinari. El seu principal valor real és el canvi cultural, no només tecnològic. És el camp d’acció d’una nova ciutadania activa que no espera, no vol esperar, una instrucció o una ordre. Vol ser decisiva aquí i ara. Sense més, ni menys".
: