Rondes de Mataró i Tren orbital

:

Divendres passat, la meva companya Núria Aguilar, regidora de Mobilitat, i jo mateix vam presentar, d'una banda, el procés d'explicació pública del projecte definitiu de les Rondes de Mataró i del pla de reserva de sòl del Línia Orbital Ferroviària i la variant de Mataró. També vam donar a conèixer quines han esta les millores introduïdes en ambdós pocessos a partir de les al·legacions que els seu dia presentà l'Ajuntament de Mataró, millores que -penso- han estat substancials i positives.

:

Podeu accedir a conèixer el contingut d'aquesta presntació clicant aquí sobre les Rondes de Mataró i aquí sobre el Tren Orbital.

:

Respecte al primer dels temes, que pretén resoldre i ordenar millor els problemes del trànsit no urbà de la ciutat i l'acessibilitat d'aquesta amb el sistema viari català, vam destacar les millores introduïdes en els accessos (noves rotondes, nous vials d'accés, més capacitat de moviment) i també en els trajectes per vianants. En les sessons de divresos consells sectorials i territorials, així com el Consell de Ciutat, hi podrem aprofundir i ben aviat s'inicia la licitació, segons paraules del conseller Joaquim Nadal.
:

El segon, tot just ara en tramitació urbanística, inclou exactament totes i cadascuna de les al·legacions que vam proposar. D'aquesta manera es rebaixen les afectacions i s'assegura del tot la continuïtat de l'activitat agrícola a les Cinc Sénies. En aques projecte, potser (on la cobertura ferroviària per ciutadans passarà del 10 al 83%), es veu fins a quin punt lesnove infrastructures de transport poden condicionr el futur urbanístic (i les dinàmiques ciutadanes) de Mataró:

• Perla generació de noves centralitats urbanes
• Ergo, l'extensió territorial de la qualitat urbana associada a la mobilitat
• La consolidació de Mataró com un espai singular perfectament connectat a la trama de la gran regió de Barcelona, una de les àrees econòmiques més potents del món
• Ergo: districte industrial únic, aliances competitives, etc...
• Canvi en elplantejament de la mobilitat: primacia del públic (i ferroviari) damunt el privat, increment de la intermodalitat, major connexió amb les xarxes transnacionals de la Regió: gran veolcitat ferroviària, aeroport intercontinental, corredor mediterrani...

:

Senyors i senyores: això és el que ens estem jugant. La primera divisió. I el model de ciutat que tan bé resumeix l'alcalde Joan Antoni Baron.
:

Bla bla bla

:

doncs som ocells impius
bàrbarament voltats de bla bla bla:
potser qualcú callant m'ho aclarirà.
:

Enric Casasses, "Barbaritat" (fragment), a No hi érem, Ed. Empúries, 2009 (1991), p. 14.
:

Fabricar vida?

Joan Majó, l'exalcalde de Mataró (i exministre d'Indústria), ens brinda setmanalment uns articles imprescindibles a l'edició catalana d'El País. D'una banda, perquè pretén aportar idees raonables a problemes actuals en l'àmbit d l'economia, lapolítica o la vida en general que semblen molt embolicats i sobre els quals hi recau una pluja de tòpics que els ignorants correm a creure.

:

De l'altra, Majó s'explica molt bé, és empàtic, dosifica el coneixement i se situa a la banda del ciutadà, del lector.

:

El darrer tema del que ha parlat, dimecres passat [aquí], és sobre la suposada fabricació de vida des d'un laboratori, com han corregut a tirular alguns mitjans de comunicació. Majó explica exactament què s'ha fet (i s'entén!) i posa aigua al vi als que creuen que han traspassat el llindar dels déus. De manera que "Lo que estamos viviendo no debe crear ninguna alarma. Sintetizar moléculas, modificar partes del ADN y sustituir partes de una célula son prácticas ya utilizadas. Haber integrado todo ello en un proyecto de gran complejidad es algo de un mérito extraordinario y prometedor, pero de momento no es algo que nos empuje a plantearnos qué es la vida, como algunos han pretendido y anunciado".

:

Per últim, recomano també el post d'Oriol Domingo a La Vanguardia [aquí] en el que narra un debat radiofònic sobre la possibilitat que els humans fóssim creadors d'humans. Antoni Puigverd -sol- alertava dels perills d'un adamisme, d'una perfecció irreal. De la seva tesi en vaig parlar un dia aquí.

:

Memòria de l'Àrea

En resumidíssims comptes, dimarts passat, els regidors de l'Àrea de Serveis Territorials de l'Ajuntament de Mataró de l'Ajuntament de Mataró vam presentar les dades més destacables de la Memòria de 2009 relativa als serveis i empreses adscrits a aquesta àrea. Malgrat la situació de crisi econòmica, tant l'acció municipal (en inversions, manteniments, gestió eficient de recursos...) com la seva planificació i procés de participació han tingut un alt grau de feina. Per no distreure-us més, us recomano que visiteu aquest resum de premsa (aquí). La foto és de Vern Bueno i hi apareixem el regidor Melero (Obres, Serveis i manteniment), jo mateix (Urbanisme), el regidor Teixidó (Habitatge) i la regidora Guirao (Medi Ambient). Només he de dir que (no sé si malgrat o gràcies a que som de diferents partits), hem fet un bon equip.

:

Que no es demori més

Amb alguns ho comentàvem aquest matí (és bo desdramatitzar), la meva nova imputació en l'afer Can Fàbregas sembla com el dia de la marmota o, a tenor dels esdeveniments (i a nivell més personal) com una dutxa escocesa. No, no cap és broma el tema, disculpeu l'entrada, però donat el caràcter més personal d'aquest bloc potser és bo que de tant en tant expressi també algunes sensacions més pròpies.

:

De fet, hi ha ben poques coses noves. Després que s'anul·lés la meva anterior imputació (i, per tant, la declaració), s'admet a tràmit una ampliació per tal, precisament, que el procés judicial vagi aclarint-se, que és el que tots volem, i s'ellesteixi també amb la meva declaració i les altres persones citades. Cap problema, demà mateix hi vaig, si volen.

:

Amb un imputat menys que a l'anterior ampliació, amb menys testimonis i sense cap més pressumpte delicte que el que imputen a la resta, només em cal anar amb la veritat pel davant, la que hem dit sempre i la que s'imposarà, sens dubte. Volíem fer compatible l'arribada d'El Corte Inglés amb la preservació del patrimoni històric, i així s'està fent. La confiança en la justícia no és cap tòpic.

:

Només em preocupa, de fet, una cosa. El temps. El temps preciós que s'està perdent en l'arribada del centre comercial, en els mil llocs de treball que generarà (uns 30 milions en salaris/any) i en l'increment del nostre producte interior brut, que fa més falta que mai.

:

La Consol Prados ha fixat avui la posició del PSC. En parlen MataróNotícies, Capgròs.

:

Monges, matrimonis i Dedéu

Aquest dissabte passat es va celebrar la Jornada Valors i Compromís, dedicada enguany a la llibertat, celebrada a Mataró a iniciativa de la revista Valors. Val a dir que totes les intervencions valen molt la pena i que en recomano la seva relectura (o remirada). Avui voldria fer una revisió un pèl crítica, però, de la intervenció del jove filòsof de la taula, el també músic i periodista Bernat Dedéu, la intervenció del qual us he posat en vídeo (encara que caldria incloure el debat posterior).

Seré breu. En general, em va agradar força coses de les que va dir. Especialment, que la pregunta és des de quina subjecció tu ets lliure, donat que la possibilitat real de ser lliure és sempre a partir de subjeccions. M'agrada perquè fuig de relacionar llibertat amb caiguda lliure, amb intempèrie, amb desordre, amb l'absència irreal de límits. Caminem per camins, identitats, vincles, històries, eleccions, atzars, sense els quals, sens dubte, tampoc caminaríem.

Les que no em va agradar van ser dues referències simpàtiques. Una, es referia a la impossibilitat que "les monges 'reformades', que no han experimentat el plaer, en parlin". Sens dubte, es referia a això. No és l'únic que ho diu. Probablement, es parteix d'algunes reduccions. En primer lloc, de reduir el plaer al sexe (i el sexe al plaer); m'imagino que les monges -com tothom- experimenten el plaer a partir de moltes més coses. En segon lloc, de reduir la sexualitat a les relacions sexuals; les monges també són éssers sexuats. En tercer lloc, de reduir el paper que pugui fer algú que es dediqui a fer de monja, quasi al ridícul; moltes monges són persones perfectament formades (i experimentades) par parlar de moltes coses.

La segona referència fou a la del matrimoni -o la parella-, que, "comença a anar malament quan algú es pregunta: 'però tu i jo, què som?'", de manera que el que cal replantejar és el fet mateix de les relacions; per què matrimoni? La Victòria Camps el va respondre molt bé: "Els nous models de família, què reclamen? reclamen assemblar-se al model tradicional: adoptar, casar-se, etc...". Efectivament, aquí també hi ha 'subjecció'. La vida en parella no són només els moments d'excitació (i plaer), són també els moments més durs, els de l'acompanyament quan no ve de gust, els de refer les distàncies, els de retrobar-se... els difícils. L'amor que no s'obre del tot és molt més frustrant, és clar. No sé quantes vegades s'ha casat, aquest bon noi de Déu, però a veure si no són prous com per poder parlar sobre el matrimoni...

Tot plegat una mica subjecte als tòpics.

:

La llibertat, en twitts

De la Jornada Valors i Compromís d'enguany, dedicada a la llibertat, podríem fer un llarg balanç. Hi van participar la catedràtica Victòria Camps [vegeu part de la seva intervenció en vídeo i sencera aquí], el filòsof i músic Bernat Dedéu [vegeu intervenció sencera en aquest vídeo], el professor d’ESADE Raimon Ribera i el sociòleg Lluís Sáez [vegeu intervenció sencera en aquest vídeo] (els podeu veure a la foto, de Maria Coll - Valors), a més de la consellera de Justícia, Montserrat Tura. Ja se n'editaran més materials en endavant i a la pròpia revista Valors, organitzadora, hi ha aquest mes bona part de les ponències. De moment, però, ja hi ha una sèrie de materials en línia. Avui sortia una notícia al digital Capgròs, una altra a Mataró Ràdio (vegeu MataróNotícies.cat) i n'han parlat ja als seus blocs Joan Salicrú, co-director de la revista, l'Alcalde Joan A. Baron i la regidora Alícia Romero. Jo mateix en parlava fa una setmana.

:
Jo, modestament, puc aportar els apunts (twitts o piulades, en llenguatge 2.0) que vaig anar fent i que feia públics al meu twitter; també us poso els d'altres apuntadors. Si voleu fer una lectura cronològica, l'heu de fer just al revés de com està. Disculpeu el format matusser...
:
revistavalors
Montserrat Tura: "La privació de la llibertat existeix per castigar les accions que trenquen amb el respecte"
ramonbassas
Tura. Sembla q preferim q ens limitin els altres enlloc d'erxercir la llibertat de fer ho nosaltres aliciarll [Alícia Romero, regidora de Mataró]
Tura diu "Cadascú ha de gestionar la seva llibertat, no podem esperar q ens la limitin des de fora"
JoanAntoniBaron [Alcalde de Mataró]
al llarg dels anys he après que no hi la raó, que hi ha raons (Montse Tura)

revistavalors
Montserrat Tura: "Defenso les normes però cal tenir cura amb la tendència a regular en excés"
desanpedro [Marc de San Pedro, col·laborador de la revista]
Tura: Llibertat vs obligatorietat de cotitzar a la Seguretat Social. Hi ha discursos que poden tenir més ganxo.Repercusions?
JoanAntoniBaron
al llarg dels anys he après que no hi la raó, que hi ha raons (Montse Tura)
ramonbassas
Tura. Els q es neguen a dir als fills q són adoptats provenen dl fosc franquisme. Alguns eren fills d rojos.Cita J.Margarit
revistavalors
Montserrat Tura: "La prohibició explícita ha quedat a la cultura i genera por a la llibertat"
ramonbassas
Tura. Tot el que passa a la cambra closa és lliure? La llibertat de mecaderies inclou productes foscos?
revistavalors
Montserrat Tura: "La llibertat s'ha convertit cada cop més en un concepte complex" ramonbassas
Tura. Tot el dia discutim si les obligacions públiques limiten la nostra llibertat
revistavalors
Montserrat Tura: "Hi ha limitacions de la llibertat que beneficien al conjunt de la societat" ramonbassas
Tura creu que només s'exerceix la llibertat si hi ha normes q la protegeixen
soniagraupera [Sònia Graupera, ho seguia des del twitter]
Seguint #jornadavalors gràcies a @ramonbassas @JoanAntoniBaron @aliciarll
desanpedro
Cloenda de la Jornada amb la Consellera Tura. Reflexiona sobre l'etapa d'absència de llibertat en el nostre país.
revistavalors
Montserrat Tura: "Vivim en una societat consentida, parla de la llibertat de manera egoista"
ramonbassas
Baron diu que la llibertat tb és gestionar el no. Tb cita els twittejadors.
aliciarll
arribo fisicament a #jornadavalors #mataro A punt d'escotar Montserrat Tura que farà la cloenda.
JoanAntoniBaron
la llibertat també és la gestió del no
desanpedro
El repte és assolir espais de llibertat estables i universals diu @joanantonibaron
JoanAntoniBaron
a la cloenda de la Jorna de Valors amb la consellera Tura
revistavalors
La consellera de justícia Montserrat Tura comença la clausura de la tercera Jornada Valors, dedicada a la llibertat
revistavalors
Victòria Camps: "La igualtat és un repte més important que la llibertat"

revistavalors
Bernat Dedéu: "Un dels actes més violents que hi ha és la negació d'una veu"
ramonbassas
Es busquen paisatges per practicar la solitud
revistavalors
Victòria Camps: "La llibertat d'estar sol amb tu mateix no l'impedeix ningú però tampoc s'ensenya"
revistavalors
Lluis Sáez: "Som reticents a tenir en compte discursos pessimistes"
revistavalors
Bernat Dedéu: "Em produeix tristesa qui parla del plaer i no l'experimenta o de la llibertat i no la practica"
aliciarll
Sortint de #dialegs i anant cap a la #jornadavalors a #mataro Us segueixo per aquí! ;)
revistavalors
Lluis Sáez: "La relació entre dos individus i els seus interessos es tanca amb el sentit de la justícia i els valors"
ramonbassas
V.Camps: q volen les noves estruct. familiars? Assemblar se a les tradicion. (adoptar...). Calen normes, o no serem lliures
revistavalors
Victòria Camps: "El problema de la llibertat és que tenim una manca de vincles socials" revistavalors
S'obre el debat. Bernat Dedéu:"Cal repensar les relacions en comptes d'etiquetar-les moralment en relació a la llibertat"
desanpedro
Bernat Dedéu "Com lliurement em puc aplicar una llei, una subjecció?"
revistavalors
Raimon Ribera: "Renunciar a part de la llibertat obre la porta a altres valors, com l'amor" desanpedro
Raimon Ribera "és per amor que reununciem a part de la llibertat, és per amor que ens comprometem"
ramonbassas
R.Ribera. El q desvincula sexe i amor és un ésser irreal, paga un alt preu existencial revistavalors
Raimon Ribera: "No podem defugir la necessitat d'actuar amb plena coherència"
ramonbassas
Raimon Ribera. No podem estalviar nos el cara a cara amb la nostra vida.
desanpedro
@antavianeta Va de llibertat... http://rcanovalls.blogspot.com/2010/05/com-un-ocell.html
ramonbassas
Raimon Ribera. La fugacitat de les relacions és atractiva. No carrego amb la part feixuga, però tampoc puc anar a fons
ramonbassas
Raimon Ribera. Tot és immediat, ara, però planificar el temps permet governar millor la vida revistavalors
Raimon Ribera: "Gràcies al compromís i a la renúncia que comporta podem canviar el món i ser més humans"
ramonbassas
Raimon Ribera. Comprometre's és fer real, no quedar se mirant el cel
JoanAntoniBaron
el gran repte ètic del nostre temps és exercir correctament la llibertat (Victòria Camps)
ramonbassas
V.Camps. Les protestes actuals són ridícules pq no hi ha límit contra el q protestar seriosament...
desanpedro
#jornadavalors Raimon Ribera sobre Llibertat i compromís: El compromís és dolorós, pel que té de limitador d'opcions futures.
revistavalors
Raimon Ribera: "Compromís és renunciar lliurement a part de la nostra llibertat"
ramonbassas
V.Camps. Les protestes actuals són ridícules pq no hi ha límit contra el q protestar seriosament...
JoanAntoniBaron
la moral actual és la moral de la indiferència (Victòria Camps)
rrt314 (Ramon Radó, periodista)
molt bé les intervencions de Lluís Saez i Bernat Dedéu, llàstima haver hagut de marxar abans d'hora
aliciarll
Què bona la frase!! RT @ramonbassas: V.Camps. Qui s'allunya del políticament correcte se sent absolutament sol
JoanAntoniBaron
la moral actual és la moral de la indiferència (Victòria Camps)
ramonbassas
V.Camps. Qui s'allunya del políticament correcte se sent absolutament sol
revistavalors
Victòria Camp: "La responsabilitat moral no es pot imposar coactivament, cal regulació externa"
desanpedro
Victòria Camps: "La Llibertat com l'autonomia de la persona, fa que ser lliure no sigui gens fàcil"
revistavalors
Victòria Camp: "Cal lligar l'autonomia amb la bona voluntat. Com més llibertat tenim és necessària més responsabilitat"
desanpedro
#Victòria Camps: El repte no és reivindicar la llibertat sinó exercir-la correctament.
revistavalors
Victòria Camp: "El repte ètic dels nostres dies és exercir correctament la llibertat, saber trobar els límits propis"
JoanAntoniBaron
el gran repte ètic del nostre temps és exercir correctament la llibertat (Victòria Camps) ramonbassas
Victòria Camps. L'autènticament lliure és aquell qui té criteri x saber si una norma és correcta o no.
desanpedro
Victòria Camps: Avui, la LLIBERTAT, és el valor més desenvolupat. No és una aspiració, sino una condició.
revistavalors
Victòria Camp (filòsofa): "L'individu realment lliure és el que s'autodetermina, que decideix què és correcte"
JoanAntoniBaron
la llibertat suposa límits (Victòria Camps)
revistavalors
Bernat Dedéu: "No serem lliures si no sabem limitar-nos a nosaltres mateixos"
desanpedro
Bernat Dedéu: El repte és trobar noves formes de subjecció, no de llibertat. La forma de subjecció "família" funciona?
ramonbassas
Bernat Dedéu. Només quan som subjectes a una cosa és quan som realment lliures. revistavalors
Bernat Dedéu: "La llibertat en termes morals no planteja a dia d'avui cap problema, estem cridats a fer el què volem"
JoanAntoniBaron
internet ens converteix en una societat de Caligules (Bernat Saez)
revistavalors
Bernat Dedéu: "La societat crea persones tan lliures que no les accepta"
ramonbassas
Bernat Dedéu: "Aquest ball és obert a tothom, visca la llibertat" (Don Giovanni)
JoanAntoniBaron
de la llibertat només en parlen els funcionaris, els escolanets i les monges reformades (Bernat Dedéu)
revistavalors
Bernat Dedéu (músic i periodista): "La llibertat és un terme sobreutilitzat i se sol tractar des de la nostàlgia"
revistavalors
Lluis Sáez: "Sense responsabilitat, valors i reflexió la llibertat és un miratge"
JoanAntoniBaron
la llibertat és capacitat de judici previ abans de les pròpies accions (Lluís Saez) JoanAntoniBaron
el repte és construir espais de llibertat sòlids i universals
desanpedro
Lluís Sáez: La resiliència, una capacitat que cal desenvolupar per superar els obstacles. La síndrome de l'emperador.
revistavalors
Lluis Sáez: "No posar límits a la llibertat obstaculitza la socialització"
revistavalors
Lluis Sáez: "Els valors dónen sentit a l'exercici de la llibertat"
desanpedro
Lluís Sáez: La satisfacció dels desigs no implica Llibertat. Som lliures quan hi ha un judici conscient i una finalitat.
ramonbassas
Lluís Sáez: Llibertat s'identifica amb la felicitat. Perill: esclaus dels desigs. No desig-satisf sinó pens.-acció (S.Weil)
revistavalors
Lluis Sáez (sociòleg): "Actualment la llibertat es concep de manera individualista i com la satisfacció de desitjos"
JoanAntoniBaron
Obrint la jornada de la revista Valors sobre la Llibertat
revistavalors
Ja comença la intervenció de Lluís Sáez
desanpedro
La llibertat quan s'exerceix, creix. Per ser lliure primer cal ser competent diu
revistavalors
Joan Salicrú: "Valors creix en els formats en què es distribueix, la revista diversifica els canals de difusió"
revistavalors
Joan Antoni Baron: "Tenim com a repte construïr espais de llibertat sòlids i universals"
npini [Neus Pinart, ho seguia des del twitter]
segueixo #jornadavalors

desanpedro
JoanAntoni Baron, la llibertat individual i la col.lectiva estan interconectades. La llibertat es comparteix amb els altres.
revistavalors
Joan Antoni Baron: " Una revista com Valors i les jornades de reflexió que organitza són una bona notícia per la ciutat"
revistavalors
La tercera Jornada Valors dóna el tret de sortida, en aquesta edició centrada en la llibertat
revistavalors
A punt de començar la tercera Jornada Valors a la Sala d'actes de Caixa Laietana
ramonbassas
RT @revistavalors: Segueix via Twitter la 3 Jornada Valors
revistavalors
Segueix via Twitter la 3 Jornada Valors http://joansalicru.blogspot.com/2010/05/valors-segueix-via-twitter-la-iii.html
:

La Plaça de Cuba del segle XXI

:

Amb precedents al segle XIX, en ple eixample, amb continuïtat a la II República, amb el magnífic edifici de Lluís Gallifa, el mercat de la Plaça de Cuba arriba al segle XXI posant-se al dia. Una inversió de sis milions d'euros no són perquè sí. Són per potenciar el comerç de qualitat i de proximitat, una de les claus de la convivència en una ciutat mediterrània com la nostra. Són per rehabilitar el nostre patrimoni històric, un mercat art-déco al mig de la ciutat (que el PP volia enderrocar). Són per posar-se a punt per a l'arribada d'El Corte Inglés, a pocs metres, que trobarà en isntal·lar-s'hi un comerç que ha fet els deures i que crea un pol d'atracció comercial de primer ordre. Són per adaptar-se als nous hàbits de consum sense necessitat de renunciar-hi a favor d'altres alternatives. En vaig parlar a la inauguració de la primera fase.

:

A la inauguració, a les fotos, hi érem tots. Els que hi ehm cregut i els que no hi han cregut gens (no passa res, passarà el mateix amb El Corte Inglés... de fet, ja passa: els que han fet tot el possible per retardar-ho ara diuen que sempre hi han estat a favor). i hi eren (els veritables protagonistes) els que han fet esforços per al consens, sobretot; moltíssimes gràcies. I tots ens en beneficiarem. Tots, doncs, mans a l'obra.

:

En parlen l'alcalde Baron i la regidora Romero.

Foto: Capgròs.

:

El Maresme, una prioritat del Govern

Són temps difícils, sens dubte, que cal afrontar amb rebaixes important de la despesa pública mentre no s'acabi l'atzucac del dèficit de l'Estat [per cert, vegeu aquesta breu anàlisi de Xavier Vidal-Folch a El País]. Entre aquestes retallades, s'hi ha d'incloure també la de la inversió pública, cosa que -pel seu caràcter estratègic- caldrà fer també amb molta cura. El ministre Blanco així ho va anunciar alhora que preveia retards al voltant d'un any en força obres plantejades.

:

Preguntat per això, el conseller Joaquim Nadal [vegeu resum de la seva entrevista a RAC1 del passat dia 20] deia que "Blanco el que diu és que les obres més urgents i prioritàries, que no són excessives i que haurem de parar, les posarem les primeres de la llista en el paquet de finançament públic-privat". I posava una prioritat claríssima per al nostre país: "En el cas de Catalunya és urgent desencallar i posar fi a la vergonya de la Nacional II, A2 Tordera-França; és urgent mantenir els compromisos respecte a la Nacional II al Maresme en els convenis que tenim signats, és urgent moure determinats trams de l’eix Pirinenc i és urgent la variant de Gandesa"

:

El recent anunci de la prompta adjudicació del primer tram de la Ronda de Mataró, així, sembla que resta vigent.

:

Diumenge, el Parc

Demà diumenge dia 23 (avui per alguns lectors) s'inaugurarà el Parc de Rocafonda, l'obra emblemàtica del Pla de Barri que incliu estratègies de desenvolupament per als barris de Rocafonda i El Palau. Pla iniciat fa anys, amb dotacions de la UE, i continuat amb els fons de la Llei de Barris, una de les grans iniciatives dels governs progressistes (i que CiU i PP s'havien negat a fer i dotar quan governaven).

:

Modest, però il·lusionat, l'Ajuntament ha previst un programa d'actes, amb parlaments de l'alcalde Baron i el conseller Nadal. No és cap poca cosa. Amb prop de 25.000 metres, seguit pels ciutadans a través del Consell Territorial del barri (que presideix la regidora Quitèria Guirao) és un dels parcs més grans de la ciutat. Enllaça el barri de Rocafonda amb l'espai de la Riera de Sant Simó, el dota d'un gran pulmó verd, permet esdeveniments i, sobretot, dignifica enromement un barri mancat d'espais lliures, tan necessaris per la vida habitable i lliure a les ciutats. Aquí en teniu les característiques. Per molts anys!
:

Per què Barceló?

Miquel Barceló exposa al CaixaFòrum de Madrid aquests dies. No sé si tindré temps de veure-la. El darrer muntatge que he vist ha estat el del pavelló espanyola a la Bienal de Venècia, ara farà un any, i encara tinc el regust a la boca... En Manuel Mas glossava fa uns quants dies la riquesa interior (i la mirada exterior) de Barceló.

:
L'exposició (i algun article anterior a ABC, en signe contrari segons explica Vicente Verdú al mateix diari), va moure Francisco Calvo Serraller (si és que encara cal) a escriure quines són les virtuts artístiques de Barceló en un recomanable article fa uns dies a El País, on comença parlant de la seva experiència personal amb el pintor mallorquí. Val la pena que us el llegiu sencer, no n'he vist mai cap resum tan ben fet. de la torrencial convocatòria d'emocions i de referències, alhora que de nous camins, que hem vist en l'obra de Barceló. Però, per si de cas, aquí us en deixo uns bocins.
:

(...) Es muy interesante rememorar las apreciaciones que sobre Barceló hizo Fuchs cuando explicó por qué él lo había elegido para participar en la Documenta, ya que las podemos considerar además representativas del resto de quienes, desde fuera, se sintieron entonces atraídos por la obra del jovencísimo mallorquín. "A sólo seis años de la muerte de Franco", declaró Fuchs, "muchos de nosotros no conocíamos demasiado lo que estaban haciendo los artistas jóvenes en España... Sin conocerlo personalmente, me decidí a ver algunas de sus pinturas. Eran muy convincentes en su libertad formal, viveza y velocidad. En lugar de ser semiabstractas, solemnes y pesadas (como era Tàpies), eran primordialmente ligeras, saltando y danzando... También las vi dentro de otro contexto: la revitalización que se estaba desarrollando en la nueva generación de la pintura exploratoria y aventurera. Contemplé a Barceló teniendo en mente a David Salle o Francesco Clemente o René Daniëls o Siegfried Anzinger".
:
(...) Pues bien, 25 años después de que ese jovencísimo artista español llamado Barceló alcanzara la cima de su proyección internacional, no sólo sigue vivo y operativo, sino increíblemente siendo objeto de polémica en su país natal, donde, la verdad sea dicha, nunca despertó un cerrado consenso de aprobación crítica, o, si se quiere, donde siempre, por un motivo o por otro, estuvo a desmano (...)
:
Pero Barceló es, como Picasso, un creador maniaco y torrencial, que constantemente se remonta y se desafía a sí mismo. (...)
:
(...) No por ser más espectaculares estas obras pueden oscurecer el valor del resto, porque la facundia barroca de Barceló jamás ha enterrado su actividad creativa más íntima, maravillosamente reflejada en sus dibujos, una suerte de diario autobiográfico de todo lo que pasa frente a él, pero, sobre todo, de lo que le pasa por la cabeza. Barceló, por otra parte, es un artista, rara avis hoy, con raíces muy profundas en ese antiguo y fecundo lecho de la cultura mediterránea. En este sentido, enlaza con Tàpies, pero también con Gaudí y Miró y la gran tradición pictórica española que se remonta hasta Ribera. Su versatilidad, su facundia, su capacidad de trabajo y pasión, y, hasta su "astucia" le vinculan con la actitud de Picasso.

:
Il·lustracions: Miquel Barceló, Taula dibuixada, 1991, de la Col·lecció d'arte contemporani Fundació ”la Caixa”. I Solitude organisative, oli exposat a la mostra ciutada (foto: Bernardo Pérez).
:

La bondat

;

"Dado que somos seres fundamentalmente sociales, no podemos ser felices sin la felicidad de quienes nos rodean, de manera que contribuir a la felicidad de los demás significa contribuir a nuestra propia felicidad. Esa contribución es la bondad, una bondad compleja y manchada y ferozmente humana –no simple ni impoluta ni arcangélica–, esencialmente gozosa también, dado que no ignora que, aunque seamos seres egoístas y violentos, tenemos necesidad de los demás, y que esa necesidad no es una humillación ni una flaqueza, sino una fuente de alegría y una garantía de plenitud vital".
:
Javier Cercas, fragment de "Contra la Bondad", a El País Semanal, 16.5.2010. Foto: Performance de Zhu Ming.
:

Que ens deixin treballar

La recent interlouctòria judicial que, una vegada més, dóna la raó a les tesis municipals sobre el procés de l’arribada d’El Corte Inglés a la ciutat hauria de fer rectificar els seus autors i els que els aplaudiexen. Recordem que CiU i PP van votar encara no fa un any amb la CUP que l’Ajuntament aturés les obres. En aquest cas, el jutge ha desestimat un recurs de la CUP contra l’informe del Director General de Patrimoni Cultural qui, a finals de 2007, es manifestava al respecte del trasllat del conjunt catalogat de Can Fàbregas que és imprescindible per l’arribada del centre comercial. Fa pocs dies, el procés penal començava ja a treure imputacions.

Si avui encara no s’està fent El Corte Inglés, siguem clars, és per l’empantagament judicial a què ens han sotmès la CUP i els seus aliats, que han dit clarament des del principi que el que no volen és El Corte Inglés, ja que –segons han dit- és “més preocupant” que no pas el que passi a l’antiga fàbrica.

Avui ja queda clara una cosa: la tramitació per l’arribada del centre comercial ha estat ajustada al dret; l’únic motiu per continuar la via judicial és allargar-ne la demora, per sembrar el procés d’insídies i per mirar de desprestigiar les formacions polítiques que són al Govern. Res més.

Crec que ha arribat l’hora de demanar a la CUP i els seus seguidors que abandonin el procés judicial, el que estalviarà diners i temps a tots els mataronins (també a ells). L’hora de demanar-los que ens deixis treballar, tant als que incansablement hem apostat per un gran projecte estratègic que beneficia el conjunt de la ciutat com –sobretot- a aquell miler de ciutadans que ocuparà el nou centre comercial. És una vergonya que –amb l’atur que hi ha- ens facin passar per aquest inútil procés.

:

Retaules de leds

L'altre dia vaig ser a les comunions que feia una escola religiosa en un acte digne, ben portat, procurant la participació del conjunt dels 'actors' (infants, pares, catequistes, públic, animadors), aconseguint un ordre gairebé perfecte, superant amb èxit el repte de fer una celebració eucarística en un ambient, de fet, poc propici: amb dificultats de seguir el parenostre, ja no dic els cants, amb més atenció a la càmera del mòbil que al silenci (el silenci és el nou tabú), etc... De fet, penso que això s'assembla una mica més al Regne de Déu que una cerimònia de gent altament disciplinada, encara que m'imagino que és molt més difícil de gestionar...

:

A la sortida, m'expliquen que probablement hi haurà reformes a l'església, de manera que s'hi puguin fer també les activitats que ara es fan en una sala d'actes poc adequada, i ens imaginem com podrien ser. Que si l'altar aquí o allà, que si un sistema de cortines, que com ens ho farem perquè no es tapin els sants i altres símbols, etc... Segur que és una bona idea fer un brain storming amb gent com la Inês Castel-Branco i l'Eloi Aran, dos arquitectes sensibles amb l'actualització dels llocs litúrgics.

:

Jo penso (no ho dic: creurien que sóc un freak de la tecnologia) que hi posaria una pantalla de leds. A parer meu, és el que s'assembla més a un retaule de les tecnologies que tenim a mà. Dóna prioritat a la imatge, en permet una seqüència, concentra l'atenció del públic, etc... Enmig d'una litúrgia amb excés de paraula i de raonament com s'ha tornat l'església postconciliar, crec que seria boper explorar les noves capacitats icòniques i l'aplicació de tecnologia variada. A més, podria fomentar la creativitat artística (també els bodrios....), cridar l'atenció amb les lectures, substutuir els llibres de cants o altres fulls fotocopiats, reproduir imatges d'alt valor artístic relacionades amb el que s'hi celebra, passar un vídeo-clip amb algun dels cants per seguir-lo millor, etc... (I segurament hauria d'haver-hi un gestor, de la mateixa manera que hi ha un animador de cants...). De fet, el videoartista Bill Viola ha rebut ja diversos encàrrecs per instal·lar peces videogràfiques en temples anglesos.

:

Dic que l'altre dia, alguns estaven més atents a la càmera del mòbil que al silenci: volien una bona foto de la primera comunió. No és d'estranyar que algú estigués twittejant. De manera que encara podem trobar noves utilitats a una possible pantalla col·lectiva (potser connectada a internet), que anés recollint les fotos, o que s'hi pugessin comentaris del públic, o que s'hi escrivissin pregàries, com un dia insinuava aquí. Ahir celebràvem el Dia d'Internet i fa pocs dies aplaudíem l'aparició de dos nous webs episcopals a Catalunya. Sembla que l'Església catòlica atén la petició de Benet XVI i es posa les piles per ser present a la xarxa. Si em permeten, crec que encara es pot proposar algun pas més amb l'ús de les pràcriques 2.0 combinades amb la força icònica, litúrgica i comunitària d'una celebració presencial. La de la presència de Crist entre nosaltres, que ens tira les xarxes.

:

Il·lustració de sota: Tintoretto, Crist al llac de Tiberíades, 1575-1580, a la Galeria Nacional d'Art de Washington.
:

Mite, realitat i valors

"Estamos muy acostumbrados, en la cultura occidental, a considerar, contra toda evidencia, que el mundo en el que estamos es sólido, y nuestra existencia, real. No obstante, en India, la cosa se invierte. Desde el momento en que se entiende que la realidad (este mundo en el que estamos) es ilusoria, la realidad de la ficción cobra mayor solidez. Es más fácil, entonces, creer en un mito, que es una realidad estable, que en la cambiante deriva en la que transcurre nuestra existencia. Es tan sencillo como esto. Cualquier realidad, por ello, por el hecho de ser representada, adquiere valor de verdad.

Necesidad de referente y metafísica de la ilusión son dos de los motivos por los que la representación posee tanto atractivo, pero hay un tercero: la necesidad de placer, ese placer especial que se obtiene al oír una historia o verla representar. Esta necesidad no sólo está presente en los niños, lo está en todos nosotros, y se acrecienta en la cultura global, encaminada -y éste es un riesgo- a construir con esos medios valores que serán de todos y para todos".
:

Chantal Maillard a "La historia eterna de Rama", El País, 15.5.2010.
:

Foto: Escenes del Ramaiana, en un manuscrit mogol del s. XVI.- Museu Britànic.

:

Una Defensa europea

Sobre les mesures que el Govern ha emprès per a la retallada de la despesa pública, abans que l'endeutament deixi de créixer i arribi als límits d'altres economies europees (parlo de França o Regne Unit, no de Grècia) i amb l'objectiu de donar confiança als creditors d'aquest endeutament, se'n pode dir moltes coses i de molt lletges. No agraden a ningú, certament, i algunes crítiques les trobo raonables i acceptables. Segurament, s'haurà d'explicar bé, millor que bé. Per exemple, que la congelació de les pesnions no afecta ni les mínimes ni les no contributives, o que el que es retalla de la dependència és la despesa en retroactivitat, o que hi ha mesures comprensibles en un moment de superàvit però no en un moment de dèficit, o que la despesa en medicaments creix en excés...

:

També hi ha qui hi diu la seva, a vegades treient els dimonis interns: que si s'han de treure les subvencions a l'Església (és a dir, també a Càritas, també a l'ajuda social), o fins i tot a la Família Reial. Hi ha un tercer fantasma (ara fa temps que no se'n parlava) que és l'exèrcit. L'Eduard Ibáñez (que em perdoni per dur-li la contrària, sempre coincideixo en el que diu) ho reclamava des de la seva columna a CatalunyaReligió divendres passat amb l'argument que les intervencions de l'exèrcit es fan a les ordres d'altres països o que la compra d'armament és perillosa. L'argument sembla irrefutable, i ple de bones intencions, especialment quan es compara amb les retallades, inclosa la de l'aportació a països en vies de desenvolupament (que ha crescut enormement els darrers anys, això no ho diu).

:

Sembla i irrefutable però crec que cal valentia per dir que no, que cal recolzar que els països europeus destinin més pressupost del seu PIB a la seva defensa, si no volen ser completament dependents dels Estats Units en matèria militar i, per descomptat, en política de seguretat i exterior. La prova és Bòsnia. Tant per les fronteres d'Europa, plenes de riscos, com per la necessitat de ser un actor qualificat en un món multipolar com el que s'albira: Els Estats Units en nom d'Occident des de la II Guerra Mundial (amb èxits i fracassos... però sense la inòpia d'Europa), la Xina com a nova potència militar asiàtica (amb influències arreu del món), la ressorgida Rússia o les petites potències nuclears com amenacen de ser Iran o Corea del Nord. Europa pot fer veure que no ho veu, o refugiar-se en discursos que ingoren el paper dels exèrcits en un món com l'actual. I que creuen amb ingenuïtat que la raó de la democràcia és suficient per vèncer sense armes quan aquesta és amenaçada.

:

Sens dubte, és sempre infinitament millor la mala diplomàcia que la 'bona' guerra (a vegades fins i tot per això fan falta exèrcits ben dotats), i a lògica armamentista s'ha de capgirar cap a lògiques de cooperació. Però al món n'hi ha molts que pensen al revés i no tan sols amb paraules se'ls podrà convèncer. Governants o guerrillers. Amagar aquesta realitat és una insensatesa.

:

Espanya, que havia estat una dictadura militar durant quaranta anys, tenia un mal exèrcit. Antic, d'un passat ple de fracassos, lligat al bàndol vencedor, poc professional. El paper de l'Exèrcit a Espanya ha passat, especialment, al treball comú amb altres països per atendre les conflictes en l'origen, amb la mala experidència d'Iraq, però amb boníssimes experiències que a vegades no són gens apreciades, sobretot a Catalunya, o en el conjunt de le opinions públiques europees, que no en volen ni entir a parlar. I potser cal dir ben alt i ben fort que una bona política de Defensa, inclòs un bon exèrcit, professional i ben dotat (amb persones que fan el que no jo ni vostè farem mai però que pobres de nosaltres si ningú ho fa), evita i resol moltes més guerres que la 'delegació' d'aquests temes lletjos a la potència... a la que acabarem sotmesos.

:

Foto. Regiment de cavalleria. Josep Cusachs i Cusachs
:

La llibertat a debat

Dissabte que ve, 22 de maig, hi ha prevista la Jornada Valors i Compromís, dedicada enguany a la llibertat, i que serà closa per Montserrat Tura, consellera de Justícia de la Generalitat. Diu la convocatòria de Valors que la llibertat "és un dels grans principis de la Revolució Francesa, del món modern, i després de setanta números encara no n’havíem parlat abastament. De manera que la Jornada pretén això, apuntar un itinerari de reflexió al voltant de la llibertat, un valor que té múltiples enfocs i que darrerament s’ha oposat a la seguretat".

:

També hi participaran la catedràtica d'Ètica Victòria Camps, el filòsof i músic Bernat Dedéu, el professor d’ESADE Raimon Ribera i el sociòleg Lluís Sáez. El número d'aquest mes de la revista que ho organitza introduiex el tema amb continguts específics. També destaca d’aquest número l’entrevista a Josep Maria Esquirol, autor del molt recomanable El respirar dels dies i una de les veus més suggerents del panorama filosòfic català [vegeu vídeo de la seva intervenció a l'acte dels deu anys dels Deu Minuts de Silenci per Escoltar el Nadal].

:

Altres continguts d'aquest número són "Un mocador que fa por”, de Maria Coll.· “La immediatesa, avui”, de Francesc Amat; “Najat El Haixmi: ‘Tots som susceptibles de caure en el racisme’”, de Miguel Guillén; “La dona, ara...”, d’Anna Punsoda; “Soldats”, de Ramon Radó [Bloc]; “Si plou, val més mullar-se”, de Joan Safont [Bloc]; “Què ens fa ser humans?”, de Pol Bartrés [Bloc ‘L’altra cara de la ciència’]; “Estructura”, de Joaquim Trenchs [web]; “D’Al-Andalus al Marroc”, de Joaquim Amargant [Bloc]; “Rercerca 2.0”, de Marc de San Pedro [Bloc]; el conte: “El forat”, de Josep Ros (Vivim del Cuentu, web), amb dibuix de Javier García [Bloc], i un servidor amb “La mesura de totes les coses”.

:

Finalment, la revista i altres entitats mataronines cristianes (Justícia i Pau, Acció Catòlica Obrera i Grup Tercer Món Mataró) organitzen el Sopar Debat d'enguany, que es farà el dissabte dia 5 de juny i comptarà amb l’assistència de Lluís Pastor, professor de la UOC, el qual parlarà sobre Lideratges, avui [confirmeu l'assistència aquí]. El preu són 20 euros i ja podeu comprar les butlletes al Casal Parroquial de Sant Josep (St. Josep 18, Mataró) o a la La Peixateria (Barcelona, 50, Mataró).

:

A punt per fer empresa

:

Aquesta setmana hem visitat el Centre de Negocis del Rengle, un edifici a punt d'acabar-se de 30.000 m2 en quatre plantes per a usos comercials, terciaris, per a serveis i oficines, just al costat del nou TecnoCampus, de manera que ambdós començaran a caminar junts aquesta tardor. L'anterior setmana s'hi obria, just al mig, un nou hotel, i ben aviat, junt a ell, s'hi obrirà una residència geriàtrica. El centre d'empreses, cosntruït per la societat municipal PUMSA, administració actuant al sector i alhora empresa constructora del TecnoCampus, constitueix la gran aposta del sector públic per a la renovació de teixit productiu a través de la innovació i el coneixement, dóna idea del que es vol fer al sector de front maritim (ple d'oportunitats: això es el Mataró Marítim) i obre grans expectatives per Mataró.

:
D'entrada, fa possible que empreses la productora d'Abanderado, Unno, Ocean i Princesa, en plena reestructuració, aposti per localitzar les seves futures oficines a la ciutat en aquest sector, just per la seva ubicació, connectivitat, confort i cmpetitivitat. A l’edifici, connectat a pocs minuts amb el tren i les carreteres C32 i C60, s'hi comercialitzen diferents espais en règim de venda i/o lloguer, locals de 50 a 2.000 m2 per tal d’adaptar-se a les necessitats de cada empresa, 325 places d’aparcament de mides diverses, permetent l’entrada de camions de mida mitjana i espais per a magatzem o trasters. L'edifici, així com la resta del ector, es veu beneficiat amb el nou sistema de producció energètica neta del Tub Verd, una de lesidees innovadores també d'aquesta ciutat i del eu sector públic.
:

:
Vegeu també els posts 2010, l'any del TecnoCampus i Fer empresa al Rengle.
Fotos: Ajuntament de Mataró i Romuald Gallofré.
:

Miquel Siguan

:

Amb motiu de traspàs, dissabte passat, del sociolingüista Miquel Siguan, hi ha hagut diversos articles obituaris i, en ells, a banda de destacar el seu compromís amb el país i la llengua, detaca les seves tesis quant a la convivència i pluralitat lingüística a Espanya, tesis no massa compartides pels nacionalistes d'un i altre signe (que no entenen una nació sense més que una sola llengua), i que ha agafat els darrenys anys amb força Albert Branchadell (mireu el meu post Escolti'm, ministre). Jo em quedo amb l'article que feia Francesc Arroyo a El País, on hi diu, entre d'altres coses:

:

De sus obras, una de las más influyentes y debatidas fue España plurilingüe. En ella, a partir de los trabajos sobre psicolin-güística realizados a lo largo de su vida universitaria, reflexionaba sobre la convivencia del castellano y el catalán en Cataluña y de las diversas lenguas peninsulares en el conjunto de España. Y acababa con un canto a la pluralidad. Especialmente la lingüística. Para Siguán, una lengua con pocos hablantes (siempre en términos relativos) tiene perfecto derecho a existir, pero no debe perder de vista que no siempre eso es lo mejor para los ciudadanos. Como ejemplo señalaba países como Holanda y Dinamarca, que habían apostado claramente por dotar a sus nacionales de más de un idioma. En realidad, sostenía en esa obra, la afirmación de la identidad entre nación e idioma no se sostiene, aunque se trate de un prejuicio romántico con abundantes defensores.

Pero eso, sostenía, no debe llevar al abandono de las lenguas minoritarias en beneficio de las que tengan mayor presencia mundial. Por ejemplo, defendía que en la multilingüe Unión Europea habría que evitar que el inglés se convirtiera en la segunda lengua de todos. Y no dejaba de mostrar su perplejidad ante el hecho de que, frente a esa tendencia, la voz principal fuera la de Francia, cuya política interior es abiertamente contraria al pluralismo lingüístico. España, afirmaba, a trancas y barrancas ha terminado por espolear la pluralidad incluso en territorios gobernados por la derecha españolista (caso de la Galicia del PP) lo que haría que pudiera defender la pluralidad en la UE con muchos más argumentos.

: