En parla el meu Alcalde, Joan Antoni Baron, al seu darrer post, i jo mateix en vaig parlar a l'inici d'aquest mandat en aquest altre. El palimpsest com a metàfora, seguint el símil de l'urbanista mataroní Manuel de Torres, genera diàleg i tensió, no pas adaptació i línia contínua. Això és la ciutat. Deia De Torres que "des d'aquest punt de vista, cada capa conceptual, cada escriptura, cada temàtica de reconeixement existeix per sobre la realitat objectiva. I encara més, entre elles no hi ha un procés d'adaptació sinó l'impacte i la tensió creativa".:
Tot això ve al cas per la visita que vam fer, ahir, al nou edifici d'empreses que culmina la intervenció municipal a Can Xammar, al centre més històric de la ciutat, on hi conviuen restes romanes, medievals, modernistes i moderníssimes... Una de le soperacions d'esponjament més interessants que hem pogut fer a Mataró (l'altra, la de La Llàntia) i que en aquets mandat culminem. L'edifici d'empreses, obra de Manuel Brullet (a la foto, amb la seva neboda Ioia Brullet, també arquitecta, i l'alcalde, autor: Ll.M., El Punt), impacta visualment i no és exempt de polèmica (com sempre, de fet). Esperem que aquesta tensió arquitectònica sigui el símptoma de la ciutat viva i en evolució que volem.
:
L'Alcalde resumeix l'actuació amb aquestes paraules: "És la darrera actuació del Pla Especial de Modificació Urbana del sector de can Xammar. En deu anys aquest PEMU ens ha permet recuperar una de les zones més degradades de la ciutat i recuperar-la plenament per l’ús ciutadà. Aparcaments, habitatges, oficines, comerços, places públiques són el resultat d’aquesta ambiciosa operació urbanística. I com a cirereta del pastís la recuperació d’un bon fragment de la muralla del segle XVI i que fins fa pocs anys restava ocult i absolutament desconegut per la immensa majoria dels mataronins i mataronines."
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada