divendres, setembre 14, 2007

Mataró no és un parc temàtic

Vaig haver d'alertar, al Ple d'ahir (foto: capgros.com), de les greus conseqüencies econòmiques i patrimonials a famílies sovint amb un sol membre i molts d'ells d'edavt avançada i de pocs recursos si s'aprovava la proposta que CiU havia presentat. Defensada pels regidors Francesc Masriera i Joan Mora, aquest darrer cap del grup de CiU, pretenia la protecció global de les cases del centre històric, independentment del seu valor arquitectònic. Jo crec que aquesta proposta entra en contradicció en el model d'un centre històric viu, fet de vàries etapes arquitectòniques i en constant evolució, amb persones que el fan anar cada dia i que el converteixen en un barri atractiu i competitiu.
:
Per més inri, la resolció només comptava amb l'adhesió de la CUP, que justament reivindicava el caràcter anti-competitiu de la proposta(no és l'única ocasió en què CiU sembla fer seguidisme d'aquest grup radical). Finalment, va acabar sent retirada per part del cap del grup municipal de CiU.
:
(esquema de la meva intervenció al Ple)
:
1. Mataró té definida la seva política i garantida la seva protecció del Patrimoni Arquitectònic, també la del Centre Històric, a través del Catàleg i del Pla General (PGOU) - 241 de les 455 peces del catàleg ho són del Centre Històric.

· Que ja preveu determinades zones d’especial protecció (carrers, etc...)
· Que consta de tots els elements catalogats, amb diferents graus.
· Que, respecte al PGOU de 1977, que va donar a l’Eixample unes edificabilitats molt altes i va produir un increment de la substitució de les cases antigues, el PGOU del 1996 les redueix una mica. Però precisament aquests desajustos d’edificabilitat es produeixen molt a l’Eixample i no tant al Centre Històric, on les cases ja tenen unes alçades considerables en relació a l’amplada dels carrers, i més coincidents amb les del PGOU

2. A més, l’Ajuntament és proactiu en la revitalització del nostre conjunt partimonial d’interès arquitectònic
· En rehabilitacions ambicioses (prospeccions arqueològiques, Can Cruzate, Muralla, Can Xammar, Can Sisternes, La Confianza...)
· En una política d’ajuts als privats
· En una política de reforma urbana que vetlla per la qualitat específica dels elements com paviments (de pedra), la qualitat de fanals i mobiliari...
· Amb participació ciutadana sobre el model definit a través del Pla Integral del Centre/Eixample/L'Havana...

3. L’aprovació d’aquesta proposta tindria greus conseqüències, a més del seu impacte sobre el pressupost municipal
· Sobre les rendes de les famílies que són propietàries de béns que d’un dia a l’altre perdrien valor patrimonial, després d’una reforma del PGOU sense la qual tampoc seria efectiva aquesta resolució. Ressalto que al Centre històric hi ha la major concentració de famílies d’un sol membre i gran, sospito que amb rendes no massa elevades.
· Sobre la pròpia activitat cívica i econòmica del Centre, rebaixant la seva massa crítica i la seva capacitat de tenir vida quotidiana (la vida real) més enllà de l’aparença de monumentalitat. Aparença, dic. Les peces realment destacades són al catàleg.

4. La proposta no millora, sinó que empitjoraria la qualitat urbana del nostre Centre Històric
· Respon més a un paradigma de parc temàtic, amb tots els respectes, que no pas de l’opció perquè la ciutat bimilenària convisqui amb la seva contínua transformació que la fa vital i valuosa. (Vegeu declaracions d'Oriol Bohigas sobre la confusió entre el "vell" i l'"antic").
· Així ha estat feta també la ciutat de Mataró, en capes superposades (M. de Torres*) de diverses èpoques: La Roma Barroca es va construir sobre la Roma Clàssica i de vegades amb les seves mateixes pedres... i així contínuament.
· La major part de les cases del centre històric estan construïdes amb parets de tàpia. Aquest sistema constructiu té una vida útil limitada que ens molts casos ja està sobrepassat i que fa inevitable (a nivell estructural) la seva substitució.
· El Mataró històric no és tan sols la ciutat romana, o la barroca, o la del segle XIX. Però és també totes aquestes ciutats... i la del futur, que hem de fer tot el possible perquè convisqui en usos i qualitat arquitectònica amb un conjunt cada vegada de més qualitat.

* (fragment llegit extret del llibre de Manuel de Torres i Capell Mataró, ciutat diversa. Idees i projectes de renovació d'un centre urbà, Ed. Ajuntament de Mataró, 2006, pàgs. 5-6)
:
"La ciutat és com un palimpsest [pergamins que s'aprofitaven a base d'escriptures diferents que s'hi superposaven]. És una metafora explicativa de la realitat urbana pero no sempre s'utilitza amb precisió. A vegades s' ha emprat, concebent les diferents capes del pergamí de la ciutat com si es tractés de capes components d'un projecte unitari. (...). O, altrament, capes explicatives de les característiques d'un teixit urba o un projecte homogeni (...).
:
Des d'aquest punt de vista, cada capa conceptual, cada escriptura, cada temàtica de reconeixement existeix per sobre la realitat objectiva. I encara més, entre elles no hi ha un procés d'adaptació sinó I'impacte i la tensió creativa.
:
(...) Són les capes del per gent diferent, escrites en llenguatges diferents o tematiques disciles unes de les altres. Entre elles no hi ha processos d'adaptació, que nte,rrelac:iorls inexistents, sinó superposicions, tensions, acumulació, violencia o contradiccions.
:
Precisament, el projecte pot ser creatiu en obrir-se a la consideració de tematiques diferents, que depenen d'una llei de formació única(...).
:
[En aquest llibre] No hi ha un projecte global de renovació del nucli, sinó una sèrie de projectes intermedis que agrupen petites unitats d'intervenció (...).
:
Són decisions que potser costen d'entendre a qui esta acostumat a una sèrie de certeses tradicionals de la urbanística, pero s'ajusten molt bé a les exigencies actuals i a les qualitats de centre sobre el qual s'intervé.
:

Més posts relacionats

Publica un comentari a l'entrada