1. Dissabte a la tarda, Mataró celebrava el 200 aniversari del neixement de Josep Mª (Benet) Serra i Julià, monjo benedictí que acabà essent bisbe de Perth (Austràlia) i que, després, fundà la Congregació de les Oblates del Santíssim Redemptor. La vida de Benet Serra és impressionant. En feren referència ben documentada tant el prior de Montserrat Joan Carles Elvira, el prevere Jaume Brufau, com, especialment, el pare claretià Antonio Betella. Impressiona el tremp en què es prengué la missió d'anar a les antípodes en un segle XIX àvid encara de cristianització 'més enllà' dels límits de la cultura. Però impressiona molt més la decisió d'optar pels més pobres dels pobres, en aquest cas les dones abocades a la prostitució abonada pels conflictes de la societat d'aleshores.
2. En aquest sentit, fou tota una lliçó de realitat (de realitat encarnada) el que féu la Gna. Luísa del Pozo, superiora general de la Congregació. Sense pèls a la llengua, la germana aportà testimonis d'algunes de les dones que han atès, demostrant la rabiosa actualitat d'aquesta xacra. Però, sobretot, mostrant la inèdita perspectiva que ofereixen aquestes dones davant una realitat on sempre, sempre, són objectes. Objectes de la seva explotació, és clar, i objectes passius d'un debat on tothom hi entén molt i ningú no fa res, el de la prostitució. Les oblates les posen al lloc del subjecte, les fan parlar, les fan esdevenir persones, i s'allunyen d'un judici que no els pertany.
3. El debat de la prostitució, a Mataró, ha estat justament així d'oblidadís. Una llicència atorgada segons la normativa vigent (feta pel Govern de la Generalitat amb la signatura de qui ara el presideix) ens obligà de concedir una llicència d'un prostíbul de grans dimensions. I ha estat després d'una sèrie de mesures normatives pròpies que podem donar pràcticament per impossible la seva obertura. Entremig, moltes esquinçades de vestidures i molt de soroll, moltes ganes de polititzar el tema i cap altra solució sobre la taula. Molta hipocresia. I algun discurset moralitzador que fa riure, per no plorar.
4. La tasca d'aquestes monges, la dels seus col·laboradors i, òbviament, del seu mataroní fundador és Església. L'objecte del seu impuls interior és el rostre de Jesucrist, fet prostituta. La seva guia no coneix massa normes, és l'Evangeli. Ho dic perquè hi ha un gran silenci sobre aquesta dimensió de l'Església. Un silenci espès, rera el soroll dels vodevils de la Conferència Episcopal o els culebrots dels abusos sexuals. L'acte de dissabte era públic. Em consta que s'havia convidat tots els mitjans de comunicació. I tan sols un s'hi interessà, malgrat que la sala s'omplia de gom a gom... Ens ho hem de fer mirar. Tots.
5. L'Alcalde, emocionat, em comentava tornant de l'acte que aquests esdeveniments fan que siguem millors persones, que ens alegren el dia. De cop, tot té sentit. També el mal, és clar, també el silenci espès. El sentit que penetra al cor i que redescobreix les persones que hi ha entre 'la gent', entre les putes, entre nosaltres.
3. El debat de la prostitució, a Mataró, ha estat justament així d'oblidadís. Una llicència atorgada segons la normativa vigent (feta pel Govern de la Generalitat amb la signatura de qui ara el presideix) ens obligà de concedir una llicència d'un prostíbul de grans dimensions. I ha estat després d'una sèrie de mesures normatives pròpies que podem donar pràcticament per impossible la seva obertura. Entremig, moltes esquinçades de vestidures i molt de soroll, moltes ganes de polititzar el tema i cap altra solució sobre la taula. Molta hipocresia. I algun discurset moralitzador que fa riure, per no plorar.
4. La tasca d'aquestes monges, la dels seus col·laboradors i, òbviament, del seu mataroní fundador és Església. L'objecte del seu impuls interior és el rostre de Jesucrist, fet prostituta. La seva guia no coneix massa normes, és l'Evangeli. Ho dic perquè hi ha un gran silenci sobre aquesta dimensió de l'Església. Un silenci espès, rera el soroll dels vodevils de la Conferència Episcopal o els culebrots dels abusos sexuals. L'acte de dissabte era públic. Em consta que s'havia convidat tots els mitjans de comunicació. I tan sols un s'hi interessà, malgrat que la sala s'omplia de gom a gom... Ens ho hem de fer mirar. Tots.
5. L'Alcalde, emocionat, em comentava tornant de l'acte que aquests esdeveniments fan que siguem millors persones, que ens alegren el dia. De cop, tot té sentit. També el mal, és clar, també el silenci espès. El sentit que penetra al cor i que redescobreix les persones que hi ha entre 'la gent', entre les putes, entre nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada