:
El segon dels elements que comparteix amb el d'ahir la mercantilització i banalització sexual és, sens dubte, l'etern tema de la prostitució que ara, corre-cuita, sembla que hagin descobert alguns diaris. Bé, la del carrer, l'altra (inclosa la glamourosa), passa per caixa i no és qüestió de prendre mal ara que la premsa és en crisi. La seva eventual regulació al nostre país apareix com a com a resposta política a la lògica protesta dels ciutadans i ciutadanes que han de patir la privatització de l'espai públic amb pràctiques que (com a mínim) haurien de produir-se en un altre lloc i segurament amb altres condicions.
:
No els trec la raó, malgrat que és una mica absurda aquesta idea llatina (d'optimisme antropològic... encara que sempre ja preveu la trampa) que davant de qualsevol problema el que cal és legislar-lo. El PSC ja
ha dit que estudia incorporar aquesta regulació al programa electoral del 2010 i crec que fa bé (també crec que no serà l'únic, i també és bo, això). Demà en parlo una mica en un altre
post. Com en tots els temes, però, caldrà buscar vies que s'allunyin de dos dels extrems que s'estan configurant, també des de l'optimisme antropològic. L'un, decididament abolicionista, consideraria la pràctica de la prostitució com un delicte perquè (i és cert) denigra les dones (i alguns homes) en considerar-los un objecte enlloc d'una persona. L'altre, decididament permissiu, insistiria en els aspectes més condicionals que no pas substantius: la higiene, el lloc, les molèsties, la fiscalitat, la regulació laboral, etc... (vegeu l'article d'avui de Xavier Sala i Martín a
La Vanguardia).
:
El camí del mig, deia, ha d'extreure d'aquestes dues orientacions, almenys, un parell de lliçons: que la dona, efectivament, no és un objecte. No ho és cap ésser humà i lluitar per la seva dignitat ha de ser el valor suprem. Dues, que difícilment s'ha eradicat un problema així a cops de legislació, que en seu origen hi ha factors quant a la demanda molt més complexos dels que també hem de parlar (culturals, que associen el sexe a la felicitat i l'èxit, psicològics, etc.) i que, per tant, alguna mena de regulació -ni que sigui mínima- caldrà que hi hagi.
:
El capellà Jaume Reixach (foto) deia diumenge passat a
El Punt coses com aquestes i encara alguna més: "
Si cal posar el crit al cel, posem-lo, abans que tot, contra els explotadors i beneficiaris de la prostitució, és a dir: contra totes les formes de proxenetisme, les quals ja disposen d'una llei penal, però que s'aplica molt poc. I, a continuació, estudiem a fons les causes que porten a la prostitució: immigració, pobresa crònica, mares solteres, cultures marginals, i manca de llocs de treball. Sense perdre de vista que un nombre creixent de prostitutes reivindiquen l'ofici més antic del món com un treball que procura a la societat del benestar un equilibri en les relacions humanes".
:
I concloïa dient quelcom que hauria de fer reflexionar els cristians (i els que no en són, però els interessa què diu l'Evangeli): "Vist des d'una perspectiva evangèlica, no es pot oblidar que l'actitud de Jesús és exemplar i orientativa. «Les prostitutes us passaran al davant en el regne de Déu.» L'exegesi actual i la teologia de l'alliberament entenen que el regne de Déu comença a la terra. És un regne de justícia. A partir de la idea que Déu és Pare, cal entendre que el que no vol Déu és el sofriment dels seus fills. Escandalitzar-se és afegir més dolor i més vergonya a un món on hi ha casos molt heroics i exemplars".
:
