Ni Malthus, ni Marx ni los mercados nos dan respuestas adecuadas para las difíciles preguntas que plantea el explosivo crecimiento de China o la expansión de la clase media y el consumo a nivel mundial. Las respuestas tecnológicas estimuladas por el mercado pueden llegar tarde para evitar graves daños sociales y medioambientales. La exagerada intervención del Estado para corregir desigualdades asfixia la aparición de soluciones que solo los mercados pueden generar. Y si son desatendidas, las fallas de los mercados pueden hacer el planeta invivible.
Las ideologías rígidas no ayudarán a encontrar salidas. Hay que echar mano de todas las ideas, inventar otras nuevas y darle rienda suelta al pragmatismo y la experimentación. En el pasado, la humanidad halló soluciones para problemas sin precedentes. No hay por qué suponer que no las volverá a encontrar.
Moisés Naím, El País, 3.7.2011.
La Xina es el que es gràcies a la globalització.
ResponEliminaA finals dels 80 les empreses ja no miraven quant facturaven. El mes important era el marge. La forma més ràpida de aumentar el marge era rebaixar els costos de fabricació. Aixó es el que va portar moltes empreses en aquella epoca a Espanya a finals dels 70, ja que era un lloc a on els costos eren mes baixos que a la resta de la comunitat.
Pero la perpetua busqueda del marge prometia soluccions radicals i beneficis mes enllà dels mars. Xina, es venía barata. Molt barata. Mes barata que enlloc.
Van ser els lobbys empresarials els que van apretar els politics dels goberns locals i europeus per que es retiressin les taxes, quotes i impostos que limitavan la importació desde Asia. Amb la excusa de que "els baixos costos repercutiríen en un preu mes baix per els consumidors". Pero a la hora de la veritat no va ser així. Es com quan es pretenia que la llei del sol omplis el pais de pisos barats. El que va passar es que una vegada llevades les barreres, les empreses tancaven a europa i s'anaven a Asia. Fabricaven per uns costos ridículs i els productes acabats tornaven a europa a on.... es veníen per el mateix que costava fabricarlos aqui!. pero amb un marge formidable!. Obviament, als empresaris els hi era igual que el proces migratori de les empreses deixés gent a l'atur aquí, als paissos d'origen. El que calia era fer marge i fabricar a Asia.
Ara la Xina està desbocada. Es el pais que concentra la major capacitat mundial de producció. Cada dia es fabriquen milions de productes, components i materias primeras de tota mena.
Si a la xina hi hagues un terrabastall politic, com el que va sacsejar no fa gaire el nord d'africa, el bloqueig del comerç tindría efectes cataclismics a molt poc plaç. milers d'empreses a tot el mon no podríen lliurar o fabricar sense el producte que arriba d'Asia.
A egipte, durant les revoltes recents no van surtir ni entrar mercaderíes durant un mes. Si aixó pases a la xina, la economia mundial ho patiría i de quina manera!.
Per aixó, bo i que a la xina no es respecten les lleis internacionals de propietat intelectual, no es respecten els drets humans i no es respecta la llibertat d'expresió, no hi ha cap politic del mon occidental que tingui el que es te de tenir per dir-li als xinesos el que se'ls hi tindría que dir. Som hostatges del nostre proveedor mes gran.
Ai del politic que aixequi la veu! Els lobbys empresarials que finançen campanyes han perdut la capacitat de produir en lloc més, - i son moltes empreses les que estan així- depenen del subministre xinés com de la droga. Qualsevol cosa que posi en risc el subministrament asiatic, es mal vista i advertida amb seriositat.
Creiem que compravem barat quan anavem a comprar a xina, pero en realitat la xina no sols ens ha comprat a nosaltres. També ha destruit la nostra base productiva manufacturera - que ara la tenen ells. I es poden permetre el luxe de comprar la deute dels paisos com qui compra crispetes abans del cine.
Visca la globalització!. Ens vau vendre perque els de sempre s'omplissin mes les butxaques amb costos mes baixos i marges mes alts, amb la mentida de que era un benefici per nosaltres, i ara, que ja no fabriquem casi res, som un pais de serveis, mireu amb preocupació a la xina i al seu formidable poder i no sabeu per a on agafar aquest monstre que heu creat.
Espero que algun dia la historia us deixi als politics dels ultims 30 anys a on realment us toca.
Gràcies per la teva aportació.
ResponEliminaD'ella se'n desprendrien diversos comentaris. Intentaré ser breu i apuntar-los tan sols.
1. Espanya (i Catalunya) han tingut sempre polèmiques intenres sobre el proteccionisme i el lliure mercat. Crec, sincerament, que el proteccionisme ens empobreix, i que la llibertat comercial aconsegueix millors equilibris, i també millors resultats per qui hi aposta (els acords de l'OMC van en aquest sentit). Però, òbviament, no ho resol tot. Catalunya conserva un bon pes industrial, encara. Si fa bé els deures (reconversió de sectors, inversió en recerca i tecnologia, exportacions...), té encara molt de futur. tens raó que no s'ha de deixar perdre.
2. La globalització. Com diu Fidel Castro, estar-hi en contra és com negar la Llei de la Gravetat. No resol res del tot i fa néixer nous problemes, però també omple el món d'oportunitats inèdites que cal aprofitar. Mil milions de persones han multiplicat per tres la seva dieta diària en els darrers 10 anys justament gràcies a les innovacions tecnològiques, entre d'altres, que s'han globalitzat, per exemple. Però també té conseqüències letals: crisi global, etc. Davant d'això, només hi veig una esperança: més política (i més polítics, ho sento) global: partits, institucions, estats i estratègies transnacionals. Ja aviso que també serà imperfecta. Però és que la política ho ha de ser, d'imperfecta. O no seria humana, seria in-humana (ja ho hem vist al segle XX europeu).
3. El paper dels polítics.´També sóc crític amb els governs 'liberals' que manaven a Catalunya i Espanya en els anys de transició decretats per l'OMC quant a la desregulació del tèxtil. A Mataró n'hem patit les conseqüències. Però també ens hem espavilat. M'imagino que 'els polítics' també hem de fer això, i no tan sols lamentar-nos, oi? Ja et deia que prefereixo la política amb les seves impereccions que l'absència de política, o la seva 'puresa', que és el mateix.