La ciutat s'ho val

Acabada la carrera d'obstacles comença una marxa gairebé de passeig. Acabats els tràmits urbanístics (incomptables), el 99% d'ells amb el vot desfavorable de CiU i els darrers amb un tàctic endarreriment del Govern d'Artur Mas; acabats els processos penals i bona part dels contenciosos, guanyats sense pal·liatius; enllestida bona part de l'obra pública complementària i els acords amb els comerciants; provada amb notable èxit l'estratègia d'ubicació d'una locomotora comercial a la ciutat d'aquestes dimensions i emplaçament... avui ha arribat el dia de la signatura del contracte entre l'Ajuntament i El Corte Inglés. Avui la premsa destacava la infografia que us he posat i que mostra quina podria ser la façana d'aquest nou centre comercial, que haurà de donar mil llocs de treball directes i indirectes i que significarà un important repunt del nostre PIB a partir que obri, segons sembla, a la tardor de 2014. Les conseqüències es començaran ja a veure en el moment de l'obra, amb centenars de professionals contractats i voltant per la zona.

No he pogut evitar tenir tot el dia d'avui a la memòria l'esforç dels dos alcaldes que hi han treballat a fons, Manuel Mas i Joan Antoni Baron, especialment aquest darrer, amb qui he compartit tambe moltes emocions al respecte. O les regidores que han trabat els consensos, com la Pilar Gonzàlez i l'Alícia Romero. O el meu predecessor a Urbanisme, company de penes i fatigues, Arcadi Vilert. O les del director general de la firma, Josep Miquel Abad (foto), qui sempre ens havia mostrat la seva confiança i suport. I dels ciutadans que s'hi han interessat i ens han ajudat, així com dels tècnics municipals que hi han treballat, amb molt esforç, amb molta il·lusió i també rebent una injusta querella. Tot això no s'improvisa no ve d'ara.

La feina dura està acabada. Però no tota. Atenció. Caldrà fer reformes urbanes encara, tant aquí com en altres eixos comercials, per fer que s'eixampli l'impacte d'aquesta inversió. Caldrà aprovar -si no s'ha fet- una llicència que inclogui un informe favorable dels experts sobre la qualitat arquitectònica de la façana, que serà molt visible, de forma independent. Caldrà aprovar definitivament (portem retard) les reformes urbanístiques als entorns del carrer Biada que CiU no volia fer. Caldrà reconstruir la nau de can Fàbregas i de Caralt, continuant els tràmits del concurs que vaig encarregar i que el nou Govern també deu haver aturat. Caldrà pensar, a més, en noves estratègies de recuperació econòmica amb el sector dels serveis, amb els sindicats i amb tothom qui es pugui, a rel d'aquesta implantació. 

Pel que he vist, hi ha una tendència molt acusada del govern de Mora en atribuir a l'herència tots els seus problemes. Per exemple, a Capgròs atribuïa el deute de Pumsa a inversions que Pumsa no ha fet o anteriors a 2007, és a dir, quan CiU les votava a favor. Bé. El primer que haurà notat la injecció dels 20 milions d'euros ingressats aquest matí és l'endeutament de Pumsa. Aquestes 'apostes estratègiques', de fa anys, desenvolupades en un temps posterior al previst (bàsicament, per la crisi i per les querelles dels que no volien El Corte Inglés), són les que avui es mengen la capàcitat inversora de l'Ajuntament. Però sense elles, recordem-ho, ni hi hauria Corte Inglés avui, ni Abanderado seria a Mataró, per exemple. Aquest és l'engany que no ens hem de creure quan el Govern vacil·li -si ho fa, com ha fet aquest temps que porta constituït- en aquests deures pendents.

Ironies de la vida, un dels seus detractors més prematurs, manifestant-se al carrer contra El Corte Inglés (més tard matisaria: contra aquest Corte Inglés) i -com deia- votant compulsivament en contra de tots els tràmits que l'han fet possible, des de l'inicial (el POEC) fins el darrer Pla de Millora Urbana (vot que modificà a darrera hora en plena contesa electoral), ha estat una de les parts signants. També tinc bastant clara la solidaritat que hem obtingut quan exercia de líder de l'oposició i altres havíem d'acudir als tribunals. Tant és. Ara, que vagi signant. La ciutat s'ho val. 

Fotos: Tot Mataró i Capgròs.