Pujol, Duch i Chillón a l'arena

Avui Jordi Pujol signava un article a La Vanguardia de rèplica a un d'anterior, signat per Lluís Duch i Albert Chillón en què s'acusava el govern d'Artur Mas d'una manca de sensibilitat economicista vers el món de la salut, arran del comentari del conseller de Salut, Boi Ruiz, segons el qual la salut és un afer privat. Per cert, és en el món proper al cristianisme on he vist les crítiques més fonamentades (i clares) contra la ideologia que destil·la el titular de Salut del nostre pais (vegeu aquí). Us recomano llegir-los tots dos. Més enllà d'escatir qui "té raó", us faig notar algunes coses. 

En primer lloc, l'apel·lació que fan ambdós (o tres) als fonaments 'cristians' en les derives polítiques, com a tendències positives quant a la cohesió social. En segon lloc, perquè fan també tots dos articles una mirada més enllà de la conjuntura, pensant sobre les causes i conseqüències de fons de determinades accions polítiques, bo i que Pujol apel·la a la conjuntura per justificar la deriva que els professors Duch i Chillón criticaven amb certa duresa. Recordem que, per Duch, el concepte "salut" s'ha d'interpretar en un sentit més clàssic: el de l'equilibri, i s'inscriu sempre en l'ordre social.

I, en tercer lloc, perquè val la pena que els nostres intel·lectuals baixin a l'arena dels debats públics, amb el risc d'equivocar-se o fer enemics; que es mullin. I, afageixo, que vagi més enllà del recorrent, frustrant i inútil debat sobre la independència, que sembla l'únic possible al camp català de les idees. Jo, que respecto molt tots tres signants, ho agraeixo. I al país li cal.