Les ulleres de Google

L'anunci per part de Google que prepara unes ulleres de realitat augmentada, de manera que puguem veure més a prop el que és lluny (més enllà de la perspectiva) i puguem processar-ho no és tan sols un avenç en la cultura ciborg (vegeu El nostre ciborg), més enllà que en el futur aquests dispositius es puguin integrar o no al nostre organisme com ara es cura la miopia sense haver de dur ulleres... És, també, un canvi en la manera de 'veure el món'. I si ja sabem que l'excés d'informació pot desinformar, pot crear símptomes depressius per la dificultat de moure's-hi (si, a més, hi nha crisi de 'prescriptors'... fora del propi Google), també sabem que l'altre risc és fer desaparèixer de la nostra 'pantalla' tot allò que no és mesurable, tot allò que s'ha d'intepretar amb codis simbòlics si volem saber què diuen. O potser sí. La realitat augmentada és un excés de realitat? La realitat augmentada amagamés encara les veritats ocultes?

Més enllà del risc (que no és baladí: com que la tecnologia enlluerna s'han de saber des del principi), és l'hora de començar a pensar en la infinitud de possibilitats que se'ns obren. Jo n'hi veig moltes.