Adéu patronats

El ple de l'Ajuntament de Mataró de dijous passat va aprovar un dictamen que inicia la dissolució dels organismes autònoms municipals, una figura jurídica que la Llei estableix per poder prestar determinats serveis públics. Començaré per dir que em sembla una excel·lent notícia i em congratulo que els meus companys del grup socialista hi hagin donat suport. No sé si revelaré un secret dient que sempre m'havia semblat un anacronisme mantenir aquestes estructures, encara que amb dues excepcions: que és bo descentralitzar la majoria de preses de decisió en una organització tan gran i complexa com un ajuntament; i que és bo mantenir òrgans de control i participació ciutadana en la gestió de la política municipal. Si es mantenen aquestes premisses, tota la resta em sembla prescindible.

Els organismes autònoms (que se'n deien patronats) van imposar-se com a model de gestió flexible i moderna a l'inici dels ajuntaments democràtics davant una administració feixuga i amb força dèficits d'eficiència. Els successius processos de modernització de l'administració (des de la informàtica als anys vuitanta a l'administració electrònica d'aquesta dècada, passant per la millora de l'atenció ciutadana, les externalitzacions, la formació o els plans de qualitat), han invertit les tornes. I han introduït nous 'vicis' a unes estructures clarament antiquades.

Em podran dir, amb raó: "bé, si era tan bo ¿per què no ho van fer, vostès?" Abans de respondre, també diré una cosa a favor del govern actual (sense que senti precedent, eh?). Si una cosa bona pot fer l'alternança és resoldre aquelles coses que tenen massa passat, que han estat fruits d'altres consensos que no han d'hipotecar equips nous. Responc. Recordo que el 1987, l'aleshores alcalde i candidat a la reelecció Manuel Mas -que governava amb majoria absoluta- va proposar la dissolució del Patronat de Cultura i, de retruc, replantejar-se aquesta figura jurídica. No cal dir que la pèrdua de la majoria absoluta tingué molt a veure amb deixar en el calaix aquesta proposta. En una nova majoria absoluta amb Manuel Mas s'insistí en un camí que -de fet- fou molt més feixuc del que semblava en el principi, dissolent patronats municipals en un nou Institut Municipal d'Educació, però no fou suficient. 

Aquella època i les posteriors van coincidir amb passos de gegant en la modernització de l'administració, inclosos els organismes autònoms. Recordo molt bé que alguns dels dèficits a què feia referència ja existien respecte la resta de l'Ajuntament: en poítiques de recursos humans, en la gestió dels comptes, en les compres, en la informàtica... cosa que ens va fer traçar un pla per unificar els estàndards en tots aquests nivells, incloure'ls en les estratègies de millora de la prestació de serveis (estalvis, atenció ciutadana, etc...) i, fins i tot, unificar la imatge corporativa. No fou fàcil, però se'ns ocorregué que era molt millor perdre el temps millorant per dins que no inciar un debat bizantí sobre patronats sí o no.

Darrerament, ja sota l'alcaldia de Joan Antoni Baron, es féu un pas més en aquesta unificació en alguns canvis importants als seus estatuts que afectà fins i tot al nom, la majoria dels quals va passar a ser 'institut'. No cal dir que la meva opinió i la de la majoria dels meus companys consistia en anar bastant més lluny. Per això dic que una cosa positiva que en podem treure de l'alternança és aquesta. I afegeixo de passada que podrien haver-n'hi més, en entesa almenys entre els dos primers partits (amb empat en nombre de regidors) com s'ha vist en els pressupostos, en la reforma del ROM també dijous passat o en moltes altres coses. 

O sigui que m'agrada que s'hagi obert aquest camí, perfectament coherent amb les reformes que s'havien fet (i que caldrà fer sempre en un lloc com un ajuntament). Ja m'hauria agradat, però, que en tots aquests processos de millora haguéssim tingut el suport dels que aleshores eren oposició, l'opinió dels quals per cert, era meridianament contrària de la que mantenen un cop governen.També per això fou bona l'alternança. I em temo que per res més.

Foto: Imatge del darrer ple, autor Roger Galofré. 

Article per a Capgròs.