I mentre érem el temps, de dintre meu es va alçar una força estranya, com si m'acabessin de fer de ferro per dintre, com si la meva mare, darrera la fornal, m'hagués fet de ferro barrejant-me amb el ferrer. I per primera vegada vaig sentir què era la força d'un noi quan es va desfent de ser una criatura. Ella em mirava.
Mercè Rodoreda, La mort i la primavera (Club Editor, Barcelona, 1986 -3ª ed.-), p. 65.
Il·lustració: Pablo Picasso, Noi nu (1906)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada