Gràcies, president. Els catalans i les catalanes no t'agrairem prou el pas que has fet per nosaltres, el gest que has tingut cap als milers de catalanistes que t'han precedit, cap al reclam que poetitzaren tan bé Maragall, Joan, i Espriu, Salvador. Ho dic avui, aniversari de l'afusellament de Lluís Companys, el president màrtir que avui agrairia, segur, el teu gest valent no sense la recança del fracàs del Sis d'Octubre. Gràcies per la decisió d'emprendre un camí cap a la Ítaca desitjada, la llibertat real del nostre poble mil·lenari, assetjat ara i adés per una confiança (o imposició) excessiva amb l'Estat. I de fer-ho contra les veus que, de dins i fora de la nostra estimada pàtria catalana clamen odi entre germans, volen bastir fronteres i murs impossibles i neguen el pa i la sal als que volem viure en llibertat, sense imposicions de cap mena.
Gràcies, perquè has escoltat el poble català, que ha expressat amb convicció el que vol. Gràcies per ser fidel als teus principis, que no has canviat ni tan sols ara que reps pressions pertot. Gràcies per fer-nos avançar en l'únic camí possible per a la superació de l'atzucac en què viu Catalunya respecte a la seva relació amb el conjunt d'Espanya i les seves institucions i viceversa.
Gràcies perquè trenques motllos. Perquè et resisteixes a les clàssiques respostes decimonòniques a què estem acostumats quan es parla de Catalunya. Perquè has entès que som al segle XXI, al segle en què la Unió Europea (a la qual aprofito per felicitar el seu recent premi Nobel de la pau) ha d'enfortir-se superant la vella divisió i avançant cap a una major integració política, sobretot política. I una només una Europa forta farà una Catalunya forta, en una lliga mundial en què els competidors no són, disculpin, ni la resta d'Espanya, ni Dinamarca ni Bielorrússia, sinó la Xina, els EUA, l'Amèrica Llatina on hi tenim tants casals catalans (i tantes accions de Repsol-La Caixa), l'Àsia emergent i l'Índia. I Rússia, uix.
Gràcies, president Mas, per la teva conversió al federalisme.
"La independència clàssica no ens convé"
Artur Mas, El Periódico, 15.10.2012
Es veia venir aixó d'en Mas... que es prepari, perque despres de la que ha liat, el veig a les urnes pitxor que Fuerza Nueva.
ResponEliminaJo, en canvi, trobo que fa bé quan concreta i s'adona que no tot és possible. Que millor parlar sobnre interdependències que d'independències. El que no sé és si "el poble" que es va amnifestar el dia 11 volia exactament això.
ResponElimina