¿Podem parlar de Déu al marge de les creences de cadascú? Sí i no, de fet. En primer lloc, no sé massa si podem parlar-ne, si hi ha paraules per abastar una realitat inabastable. "Si ho has entès, és que no ho has entès" diria al respecte sant Agustí. O "prego a Déu que em buidi de Déu" que expressa el Mestre Ekhart desfent-se de les noses idolàtriques o -fins i tot- de la pròpia imatge de Déu que ens hem anat fent. En segon lloc, perquè Déu pertany a una experiència que es produeix en un abisme, en un gran buit, on també hi som nosaltres; en una dimensió que depassa l'inevitable humà i que precisa el desert de l'experiència de la mateixa manera que hem necessitat l'experiència per viure, com un vaivé. De fet, és molt humà perquè habita en la seva profunditat. Un "no-altre", que diria Nicolau de Cusa. Potser sí, aleshores, que cal haver-h viscut per parlar-ne. Si ho aconseguim...
Tot això ho dic perquè en aquest vídeo de l'encaçalament de l'escrit Amador Vega en parla a propòsit de la idea de Déu, i cita els que acabo de citar. Ho va fer divendres passat en un gran programa que es diu "Amb Filosofia", al Canal 33. Allà hi va parlar del Mestre Ekhart, Ramon Llull o Mark Rothko, a partir de les idees expressades als llibres Passió, meditació i contemplació. Sis assaigs sobre el nihilisme religiós (Fragmenta, 2012) i Tres poetas del exceso. La hermenéutica imposible en Eckhart, Silesius y Celan (Fragmenta, 2011), que us recomano de totes totes. A més de Vega (professor d'Estètica i Religió de la Universitat Pompeu Fabra), a qui ja admirava però que tinc el goig de tractar-lo des de fa poc temps, aquest episodi, presentat per Emili Manzano i Xavier Antich, recull entrevistes amb Ramon Alcoberro (doctor en Filosofia), Xavier Rubert de Ventós (catedràtic d'Estètica a la Facultat d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya i escriptor) i Jean-Claude Carrière (escriptor i guionista).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada