Es va acabar un altre estiu. Com si tantes tardors mortes fossin la mateixa, amb aquesta mania d'anar tornant, la tardor era allí: clavada a la paret de roca, de terra al cim, amb una onada de fulles de foc, que el primer vent havia dut la pols de sofre, quan tornava vell i fred, i arrencava.
Mercè Rodoreda, La mort i la primavera (Club Editor, Barcelona, 1986 -3ª ed.-), p. 76-77.
Foto: meva (Sant Martí del Canigó, 2010)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada