Nadal, de ple a buit, de buit a ple

Quan jo era jove, sobretot en els ambients on em movia, es criticava molt la deriva consumista de Nadal. Ara, amb la crisi i les retallades en pagues extraordinàries, o perquè s'ha repetit el discurs tantes vegades, no ho sento tant a dir. He de dir que, a mi, que per Nadal i Reis es compri més, o es mengi en excés, no em preocupa gaire. Per molts sectors productius deu ser importantíssim. I crec que fa de versió occidental de costums ancestrals de redistribució i pacificació entre clans i castes, com és el cas del famós potlacht dels indis nord-americans. Tampoc em produeixen, aquestes festes, les sensacions desagradables de nostàlgia o avorriment, fins i tot rebuig, que molts gent mostra, si bé he de reconèixer que he hagut de superar un cert procés personal de distància. 

No em molesta, dic, i penso que, de fet, hi ha moltes possibilitats per qui vulgui -de veres- traspassar l'adotzenament, la banalitat ...o el sobrecost que sovint exigeix passar aquesta quinzena. Al cap i a la fi, les festes, com tot ritual, com tot llenguatge, només ens són útils si ens ajuden a anar més enllà d'elles mateixes, si deixen de ser una finalitat. El conjunt d'iniciatives solidàries, per més hipòcrites o insuficients que ens semblin en algun cas, són la primera possibilitat d'aquells qui volen aprofitar Nadal per fer néixer quelcom nou dedins. Però els concerts de Nadal -també nombrosos-, les exposicions de pessebres, els pessebres vivients, els pastorets, la gent que s'agrupa per fer silenci, les festes de fi de trimestre de les escoles, les misses del gall i tot el que vulgueu se sumen amb prou força a l'altre excés consumista com per atraure igual o més gent, si es vol. Només cal que feu una repassada a l'agenda de Capgròs, o anar amb els ulls ben oberts mirant cartellets a les botigues, per trobar la multitud d'impactes que posposen trajectes, per Nadal, que no passen exclusivament per la caixa, o que hi passen poc, a la nostra ciutat.

Com deia, però, els llenguatges són complexos i refinats (i això ens agrada) però només ens són útils si ens diuen, a més, alguna cosa, si no es queden entotsolats. La cultura ha de ser maca, sí, però sobretot ha de ser una porta oberta a seguir el trajecte que t'hi ha dut, a provocar més desig i més profund que el que a simple vista hem satisfet. També Nadal, amb el seu barroquisme d'incentius, obre les portes més enllà d'ells mateixos, a no quedar-s'hi. A seguir un camí que va obrint portes i passant sales que, com en els temples taoistes xinesos, cada una conté menys estímuls que l'anterior fins arribar al final, buit, és a dir, ple.

Bon Nadal.

Article per Capgròs.