Que tot em torni a veure i que jo pugui tornar a veure-ho tot... i per què i per què per morir cada dia des del dia de néixer. Morir amb la nit i creure que es viu amb el dia... i a les fosques fer un altre jo perquè no s'acabi una cadena que sui sap quan va començar i qui sap quan s'acabarà i entremig el mal...
Mercè Rodoreda, La mort i la primavera (Club Editor, Barcelona, 1986 -3ª ed.-), p. 167.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada