Difondré el meu esperit
sobre tota mena d'homes.
Joel, 3, 1
La Mercè Solé recordava, fa uns mesos, arran del programa d'Albert Om dedicat a Victòria Molins el seguent:
En aquest sentit, em va agradar molt el programa de la Victòria Molins. No va triar qualsevol “pobre”, molt provocadorament va triar-ne una tipologia dels avui més políticament incorrectes: els delinqüents “de gènere” i va recordar que acompanyar un pres delinqüent és seguir el missatge de Jesús però que això no és cap garantia que el pres en qüestió s'allunyi de la reincidència. Aquí rau la gratuïtat del gest i la llibertat del pres. La Victòria Molins és lluny, doncs, de la idealització dels pobres. Aquí es mostra la qualitat d’un Déu que estima tothom, sigui qui sigui, faci el que faci. Rebutjar el delicte, estimar el delinqüent.
Aquest és l'últim 'sermó' que clavo aquesta Setmana Santa al bloc, perquè demà ja és dia d'anar a treballar i no estarem per romanços. Ara que tothom vol condemnar tothom, he pensat que aquesta reflexió seria molt indicada per Pasqua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada