L'assignatura de religió, més professional

Aquests dies s'ha posat en marxa la web "CatReligióa l'Aula" i aquesta presentació dle damunt és la que va servir a l'Eloi Aran, alma mater del projecte, a explicar-ho dins del marc de la "11ª Jornada de Telemàtica Educativa + Fira TIC". La idea és molt senzilla (portar-la a la pràctica, no tant) i consisteix en donar valor de recurs educatiu a la ingent quantitat de continguts que genera la web CatalunyaReligió.cat de la que, com sabeu, formo part del seu consell de redacció. Concretament, per donar suport a l'assignatura de religió i el seu currículum educatiu en l'etapa de secundària. La iniciativa ha comptat amb el suport de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya i el patrocini d’Editorial Casals.

A través d'una indexació de fàcil accés a continguts informatius actuals de producció pròpia o recollits de tota la xarxa pel portal, i ordenats per cursos en relació als temes del currículum de l’assignatura, el servei s'adreça al professorat de Religió, tot i que també és útil per a tota la comunitat educativa (direcció de centres educatius, docents de l’àmbit humanístic, editorials,...) quan tracten temes on apareix el fet religiós. També pot ser un instrument pràctic per activitats de formació no reglada com la catequesi o els grups de reflexió cristiana que volen confrontar aspectes vinculats a la fe amb l’actualitat informativa. El format (digital) i la versatilitat de continguts, així com la seva renovació periòdica, fan el producte, doncs, notablement atractiu. I diria que cap altra assignatura té un servei semblant.

"CatReligió a l’Aula” també ofereix un butlletí digital periòdic adreçat als docents per estar informat de les novetats d’aquest servei i rebre les propostes dels recursos més significatius que s’hi han incorporat recentment. I tots els serveis de “CatReligió a l’Aula” són gratuïts.

Ja sabeu la meva opinió sobre la classe de religió. Amb totes les reformes que hi vulgueu, la necessitat d'oferir recursos crítics i coneixements del fet religiós la trobo inajornable. Tant per conèixer en quin món som com, sobretot, per governar també els nostres impulsos religiosos que, per bé o per mal, ens són intrínsecs en tant que éssers humans. No és que temi que deixar de fer-la, com alguns insensats proposen, generaria més ateus, cosa que -de fet- tant me fa (benvinguts siguin si ho han triat). No. El que està en joc és una part de la cultura que serveix, sobretot, per atemperar (canalitzar, mirar-se críticament, passar pel sedàs de la raó i l'experiència) el fet de la transcendència (i no parlo tan sols de les religions), que genera tants i tants fonamentalismes. Sobretot per no estudiar-la. Tenir més recursos a l'abast i, especialment, tractar-la amb la màxima professionalitat possible, és la millor manera de defensar aquesta assignatura. 

[He parlat sobre la classe de religió també a "Wert, la religió i el pacte" (5.12.2012) i "Pastoral" (18.3.2007).]