La temptació carnal

El sempre atent i perspicaç Joan Arimany cita Amades al seu post d'avui per advertir-nos que avui, antigament, se celebrava el "dia de la temptació carnal i del pecat original" en referència al relat d'Adam i Eva. Arimany comenta que "aquest misogin missatge, incorporat en l’imaginari religiós, produeix una recomanació que el mateix Amades apunta: “D’ací que hom cregui que des d’avui i durant un període de tres mesos els plaers carnals porten males conseqüències morals i perjudiquen sensiblement la salut”*", de manera que "tothom està avisat!", adverteix no sense conya.

És ben curiós com, en una cultura com la nostra, que amagava la Bíblia (abans per reforçar el rol mitjancer de l'Església i els seus intèrprets davant les desviacions i ara per pura desídia), ha provocat un munt de llegendes i interpretacions que no tenen a veure res amb l'original. S'ha de tenir molta imaginació per interpretar que la temptació d'Eva es refereix a una oferta de caràcter sexual. El Gènesi (en una cultura jueva poc amant dels conceptes) és prou abstracte per anomenar "l'arbre del coneixement del bé i del mal", i posa en boca de Déu unes paraules que sempre he trobat excepcionals (i ambigües): "L'home s'ha tornat com un de nosaltres: ja coneix el bé i el mal! I si ara agafa el fruit de l'arbre de la vida, el cull i en menja, viurà per sempre!" (Gn, 3, 22). Jo, que sóc fan d'Eugenio Trías, hi entrelluco la condició limítrofe inexorable de l'experiència humana i, alhora, la gènesi del desig de plenitud.

Aquests dies estem 'de gira' promocionant l'excel·lent versió que Narcís Comadira i Joan Ferrer han fet del Càntic dels Càntics, aquest sí, el poema eròtic per excel·lència tant de la Bíblia com, de fet, del nostre llegat cultural. Aquest text, per contra, ha tingut ja des dels primers segles del cristianisme, una lectura exclusivament al·legòrica. Els dos amants eren Déu i Israel, o els dos pits dues torres, posem per cas. I les metàfores botàniques i gastronòmiques (que encara fem servir per referir-nos a la sexualitat), pura llicència poètica. Resumeixo molt i sé que és injust, perquè la lectura al·legòrica és ben possible, com els mateixos curadors han reconegut. Però --i això també ho diuen-- una lectura literal també és possible i sana de fer. L'amor entre dues persones i la seva explícita carnalitat són una de les possibilitats que el corpus bíblic dóna per realitzar el pla de Déu. Festiu (contrasta -diu Joan Ferrer- amb un altre llibre sapiencial com el Cohèlet; mentre el Càntic seria optimista, aquest darrer és un tractat dolçament pessimista), ofereix als homes i les dones "com s'ha de viure" per ser feliç també en el pla de l'amor eròtic. El Desig viatjant pel desig.

De manera, senyors i senyores, que millor que no fem cas de les supersticions. I que els aprofiti.

* Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat, 2001, vol. 3, p. 854

Il·lustració: Masolino da Panicale, La temptació d'Adam (1426-27) Cappella Brancacci, Santa Maria del Carmine, Florència