Tot flueix

Una velleta tancada en una casa de Cabrils, aparentment sense massa formació ni referents intel·lectuals o artístics, va picar la curiositat de Dau al Set, el Club 49 i de Cirici i Pellicer, cap a mitjan cinquanta del segle passat. L’art modern d’aleshores se sentí atret per Josefa Tolrà, que dibuixava i escrivia tal com li dictaven “unes veus” i a qui veien com una mèdium “autèntica”. Els artistes contemporanis de Mataró, avui, la reivindiquen en el marc d’una magnífica exposició de la seva obra, bàsicament dibuixos sobre paper i algun brodat, complementada amb dos vídeos, un que recull el testimoni de la seva neboda i l’altre, a partir d’un enregistrament de fa quinze anys, d’una xerrada de Joan Brossa sobre ella, que també és esplèndida.

Les obres tenen com a protagonistes personatges bíblics, princeses i cavallers de conte, fades, històries més o menys llegendàries, amb traços molt lliures i alhora molt precisos, amb una combinació de color extraordinària i unes textures sobreposades que semblen, encara, explicar més històries o fer visibles les connexions “espirituals” dels personatges i les escenes relatades. “Dibujos de fuerza fluídica”, en deia.

No se sap massa bé d’on li venia l’afició i encara menys aquest do. Brossa, tot i no fe-ne cap cas, insinua que d’una esquizofrènia. La mort del marit i, també, al de dos fills (un a la guerra i l’altre de malaltia), van desencadenar-li, sembla, un neguit que només calmava dibuixant i escrivint. Ella deia que tan sols hi posava la mà. El poeta i pintor, que l’anava a veure tot sovint, explica anècdotes ben curioses, com les seves enigmàtiques i genials respostes davant preguntes que ella responia segons li deien “els d’allà a dalt”, moment en què utilitzava un castellà una mica barroc.

No ens interessa aquí, crec, ni entrar a discutir sobre la possibilitat de parlar amb esperits, ni sobre els mecanismes mentals (o malalties) que hi pot haver al darrere, ni sobre l’art com a teràpia, ni tan sols sobre el fet que els tres homes d’una família “abandonessin” mare i filla amb la irrupció, doncs, d’un univers femení tan contundent. Tot això hi és. Però per mi, el més important, a banda de convidar tothom a veure aquesta exposició, és reflexionar sobre l’art com a ‘des-centrament’. En un cultura d’exaltació de l’ego, que no s’escapa del món de l’art, contrasta positivament la capacitat d’obrir l’ego cap a l’alteritat (tot i que la mort dels altres a vegades ens hi pot tancar), de fer-la protagonista del meu ‘jo’. O de descobrir com, de fet, les persones som un fluïd que connecta mons, que ens connecta amb el món i la seva vibració. Tot flueix, deia Heràclit. Una fluïdesa on, així, la mort ja no hi té cap sentit.

Article per a la revista Valors (gener 2014)

L’exposició Josefa Tolrà, Dibujo fuerza fluídica estarà oberta  fins el 30 de març de 2014 a Can Palauet (Palau 32, Mataró). Web: http://josefatolra.wordpress.com/