D'abans que el temps no fos

Cada fulla es movia a ta alenada,

cada silenci era un lloc religiós,

en cada flor sentia que hi era ta mirada

d'abans que el temps no fos.

Josep Carner, Nabí (II, fragment), Ed. 62 / Empúries, Barcelona, 1998, p. 97.

Foto: d'aquí.