La trena narrativa d'"Els nois"

Foto: Toni Sala

Només unes línies per deixar constància de la gran novel·la que he llegit, del calellenc Toni Sala, Els nois, que ha inaugurat el nou segell L'Altra Editorial (Barcelona, 2014) amb molt bon peu. Només unes línies perquè he llegit les crítiques, ajustadíssimes, de Narcís Comadira (a l'Ara) i de Bernat Dedéu (al seu bloc), així com dues (una i dues) a Núvol, i n'hi ha unes quantes més a la fitxa del llibre i aquest reportatge del Canal 33. No crec que s'hi pugui afegir res més i m'apunto des d'ara al seu entusiasme.

Aquestes línies, però, hi són perquè no puc estar-me de dir que és una novel·la on hi ha un molt bon treball, on s'hi nota l'ofici i l'esforç amb els magnífics fruits. La trena, per mi, d'aquest artefacte està feta combinant una excel·lent prosa, les ajustades perspectives narratives de diferents personatges de la trama, un relat rotund sobre la nostra realitat (és a dir, els seus valors vacil·lants, els seus inquietants i concrets paisatges, el monstre de la mort que entre tots ens hem conjurat de negar, la "intimitat" d'internet, les decepcions polítiques i el nou folklore de banderetes...), la combinació de gèneres (inclòs, segurament, l'assaig o el reportatge que se sublima notablement en la narració), el lloc tan discret, però no per això menys il·luminat, que atorga a l'esperança... 

Ja us ho dic. No em feu cas. Llegiu els crítics que us he recomanat. O, millor encara, feu vosaltres la prova a pèl, primer. Ja he dit que només en diria unes línies.