divendres, de juny 13, 2014

Ruïna i independència

Foto: Toni Sala

No era l'únic que patia atacs d'optimisme. Els últims mesos, els balcons i les finestres s'havien omplert d'estelades, i els ajuntaments convergents i d'esquerra havien hissat banderes catalanes a les rotondes d'entrada als pobles. Des del camió, no parava de veure'n, de noves i brillants i de ja descolorides pel sol i per la pluja. Els catalans covards ara aixecaven el cap, es comptaven entre ells i trobaven que eren prous. No és que s'haguessin tornat més valents: l'enemic estava en hores baixes. S'assenyalaven els uns i els altres i es reconeixien. Per cada agència immobiliària o oficina de banc que tancava sortie mitja dotzena d'estelades més a les finestres i els balcons. Al costat de cada bandera hi havia un cartell o dos d'En venda. Pisos en venda, com una puta.

(...) I ara que s'havien arruïnat, ara parlaven d'independència.

Toni SalaEls nois, L'Altra Editorial (Barcelona, 2014), pp. 76-77.
Publica un comentari a l'entrada