Presència serena

Cara a cara, amb no-res
que s'interposi entre jo i Déu
(...)
mantinc els ulls oberts
però no m'enlluerno,
ja que la llum penetra tan delicadament
en el me esperit des d'aquella presència
serena que m'espera fins que torni a venir.

R. S. Thomas, fragment de  "Llananno", a No hi ha treva per a les fúries (Ed. Proa, Barcelona, 2013, p. 119; trad. Anna Crowe / Joan Margarit).
Foto: Gotthard Graubner, s/t (1965)

¿Cal, el Vaticà?

En un exercici d’un curs que vaig fer ens proposaven argumentar sobre si és bo o no que existeixi l’estat del Vaticà. Fora dels indiferents, la majoria de la gent que conec opina que és una anacronia, una font d’escàndols i absolutament aliè a l’evangeli. Si “el meu regne no és d’aquest món”, ¿què hi fa un “regne” catòlic en aquest món? Com que em persegueix un esperit contradictori, i com que l’assignatura era de relacions internacionals i no de res de l’Església, vaig respondre que sí, que és bo. No recordo fil per randa els arguments però sí la sensació estranya de descobrir que pensava una cosa ben diferent a la dels meus amics.

Si l’exercici l’hagués fet aquest desembre, potser la cosa hauria quedat més clara. La iniciativa decisiva del papa Francesc en el desbloqueig de les relacions entre els EUA i Cuba, tan elogiada per tothom, hauria estat impossible sense l’existència d’un estat al darrere, amb una de les diplomàcies més fines, abundants, informades i antigues de les que existeix. Una diplomàcia amb tentacles a cada barri, sense necessitat d’espies, que, si juga a favor de la pau mundial, ja els hi perdono uns quants pecats. El president Obama deia que comptava amb Francesc per altres conflictes actuals. Compte. Poques setmanes després d’una agosarada pregària del papa amb màxims dirigents israelians i palestins va obrir-se l’enèssima escalada de violència arran de la mort de tres estudiants jueus segrestats. És una molt bona diplomàcia i, com hem vist, tenim un papa decidit i tossut… però no és infal·lible (tot i el dogma).

Però... ¿és bo que existeixi l’estat del Vaticà? Potser pels catòlics, no gaire. No ajuda a l’exemple de senzillesa evangèlica, per dir-ho suau. Ara, pel món, per les relacions internacionals, pels conflictes, per compensar les prioritats de la diplomàcia… és absolutament imprescindible.

Publicat a la revista Foc Nou (desembre 2014) i reproduït a CatalunyaReligió.cat en català i en castellà.

Foto: Periodista Digital.

Desatinat

En el apogeo o declive de un acto erótico desatinado, asciende a veces del corazón del hombre la pregunta evangélica, de Jesús a su madre, en Canaán: "Mujer, ¿qué es lo que hay entre tú y yo?"

Guido Ceronetti, El silencio del cuerpo, Ed. Acantilado, Barcelona, 2006, p. 93.

Matrimoni

Amb uns ulls d'home clavant-se en tu
en l'interval de la seva inquietud.

R. S. Thomas, fragment de "Matrimoni", a No hi ha treva per a les fúries (Ed. Proa, Barcelona, 2013, p. 113; trad. Anna Crowe / Joan Margarit).
Foto: Grant Wood, American Gothic (1930). Institut d'Art de Chicago.

Teresa de Jesús, la borratxa

Com que les efemèrides bé han de servir per alguna cosa, m'he proposat llegir el que encara no havia llegit de Santa Teresa de Jesús, de la qual enguany en commemoren el 400 aniversari del seu neixement. He començat pel Libro de las fundaciones (Alianza Ed., Madrid, 1984) que, de fet, caldria llegir després del Libro de la vida; però el cert és que no el trobo (sé que el tinc, però no sé on) i ho deixaré per més endavant. Les impressions que en trec després de llegir-lo, així, desordenadament, són aquestes.

En primer lloc, trobo interessantíssim l'ús del castellà popular, fins i tot amb expressions avui anacròniques i ortografia més que discutible, que Teresa posa al servei d'una prosa diàctica, diàfana, amb l'objectiu de relatar com s'esdevenen els fets de la seva missió fundadora i com resol els conflictes en què es troba.

En segon lloc, sense afirmar que es tracti d'una "feminista" (no qüestiona el sistema patriarcal ni molt menys), sorprèn encara avui la seva determinació i posició d'igualtat en la negociació amb els homes, la seva lluita per la dignitat de les monges, la seva tendresa davant les mostres d'afecte de les dames o les filles (p. 140) i, sobretot, la velada crítica que fa del matrimoni com a "subjecció al marit" contra la vida que ella viu i ofereix que, en plenitud amb Déu, assoleix la màxima llibertat possible. La seva mofa de l'honra o del llinatge (p. 117), o contra la por (p. 243), ens mostra fins a quin punt Teresa es mostrava contra els valors dominants de l'època, tan convulsa.

En tercer lloc, trobo que explica molt bé que això de Déu, tot i gaudir d'experiències excepcionals (místiques), no és pas cosa ni excepcional ni d'àrdua reflexió teològica intel·lectual. "El aprovechamiento del alma no está en pensar mucho sinó en mamar mucho" (p. 62). Aquí és on hi diu la famosa frase que quan ets a la cuina "entre los pucheros anda el Señor" (p. 64). Però Déu tampoc és cosa de posicions acrítiques o melíflues. "Amarían muy mejor no dejándose embobar", diu al respecte (p. 71). O de sacrificis inútils "Dios (...) se contenta más con la obediencia que con el sacrificio" (p. 77.)

I per últim, sorpèn també el tracte íntim i personal amb Déu (també amb el doimoni), amb qui conversa, amb qui es coneix una relació de mútua confiança (vegeu últim paràgraf cap. 24,  p. 170) i acompanyament. Un Déu amb qui té "una suspensión que me enajenó" (p. 203) i que, dient-li Espòs, contempla la seva ànima "borracha" en la seva intimitat. (p. 199).

Foto: Teresa de Jesús pintada per J. J. Rubens.

Nomadisme saludable

Esquirol dice una gran verdad: "Hay personas que recuperan la razón dejando su domicilio, y la pierden de nuevo al volver a entrare en él." La casa favorece la locura y las enfermedades de los nervios; prisión y estercolero en la palabra budista. Amo mi casa, pero soy feliz cuando estoy lejos, no veo las rejas, la razón está tranquila, el pensamiento tiene más desahogo, las costumbres cambian. Quien no tiene casa, quien ha nacido nómada, tal vez no conozca jamás la enfermedad mental.

Guido Ceronetti, El silencio del cuerpo, Ed. Acantilado, Barcelona, 2006, p. 90.

El lloc cap on busquem

És clar que no! Mai he pensat res més
sinó que Déu és una gran absència
que hi ha en les nostres vides, el silenci
buit cap endins, el lloc cap on busquem,
però sense esperar arribar-hi ni trobar-lo.
Ell guarda els intersicis
en el coneixement, la fosca entre els estels.
Seus són els ecos que seguim, les petges
que acaba de deixar.
I li posem les mans
al costat esperant que el trobarem calent.
Mirem la gent i els llocs com si ell abans
hagués estat mirant-los,
però ja no veiem el seu reflex.

R. S. Thomas, "Via negativa", a No hi ha treva per a les fúries (Ed. Proa, Barcelona, 2013, p. 99; trad. Anna Crowe / Joan Margarit).
Foto: fragment de "Núvol i cadira" (1990), d'Antoni Tàpies. Fundació Antoni Tàpies, Barcelona.

Les malles de Chancho a Montserrat

Després de la retrospectiva de fa uns mesos, a L’Hospitalet, i deu anys més tard d’haver inaugurat el cicle d’exposicions temporals del renovat Museu de Montserrat, Joaquim Chancho (Riudoms, 1943) torna a les sales de l’abadia benedictina amb una bona mostra de la seva obra gràfica original produïda entre els anys 1972 i 2013, formada per serigrafies, gravats i litografies. La primera cosa que cal dir és que aquestes tècniques gràfiques, diem-ne pre-digitals, per reproduir obres d’art generalment en una edició limitada s’ha de reivindicar de totes totes. Precisa d’ofici, un cert aprenentatge, paciència, habitualment cooperació entre diferents disciplines i, de fet, el que produeix no és exactament una còpia. Ara fa uns anys se’n feien moltes i, diguem-ho tot, era una manera econòmica de poder tenir una bona firma a casa. 

El segon que cal dir és que Chancho és un dels millors artistes de casa nostra. No és pas el primer, ni l’últim, que fa abstracció, que juga amb els signes, que usa una gamma relativament escassa de colors en cada peça (amb un negre omnipresent) i on hi veiem una sèrie de malles… Però veus la seva empremta d’una hora lluny, és un pintor genuí, quant a l’estil, i enormement interessant, per la multiplicitat de lectures. Serè, senzill, el primer que impressiona és la qualitat i la bellesa de les formes que ens proposa. Les combinacions formals, l’ús de l’espai, la dialèctica buit/ple, els recorreguts de les malles o dels traços ordenadíssims que disposa ja ens obre molts altres camins. Diria que és això, justament, l’interès pel llenguatge d’aquests signes atractius, inclòs el llenguatge del silenci, el que el fa tan i tan suggerent. 

I el tercer que aprecio en aquesta mostra és que es faci a Montserrat, prop d’un monestir. La senzillesa formal, el treball discret i constant, la disposició hamònica d’elements simples, la necessitat d’una actitud contemplativa per encarar-s’hi, l’al·lusió significativa al treball intel·lectual i, alhora, al del treball uneixen els valors d’aquestes peces als de la vida diària d’una comunitat que es regeix per la regla de Sant Benet. Ho destacava fa deu anys l’abat Josep M. Soler en la inauguració de l’anterior exposició i, ara, si voleu pujar-hi un dia d’hivern, ho podreu tornar a veure amb els vostres propis ulls. Un cop allà, us recomano una visita al propi Museu i l’exposició de Jana Sterbak, fins el dia 1 de març. 

Joaquim Chancho. estampes s’exposa fins el 15 de març a la sala Pere Pruna del Museu de Montserrat. 

Article per a la revista Valors (gener 2015)

Badall

Explicació posible del hadith del Profeta: "Dios ama el estornudo y detesta el bostezo": en el estornudo se expelen demonios, se desahgan fermentos demoníacos, hay liberación; en el bostezo hay absorción, como un rendirse a las fuerzas maléficas. de ahí la amano a la boca, para tapar el boquete abierto.

Guido Ceronetti, El silencio del cuerpo, Ed. Acantilado, Barcelona, 2006, p. 84.

Agenda dels propers dies

Com he fet altres vegades, i veient que les properes dues setmanes són plenes d'activitats d'interès, en algunes de les quals hi tinc alguna cosa a veure, passo a exposar-vos-les i, esclar, a recomanar-les. No us espanteu.

Dimecres 14/01/2015 20:00. Barcelona
Juan José Tamayo parla de "Monseñor Romero en el 35 aniversari de la seva mort"Serà a Casa Amèrica (Còrsega 299, entresòl, Barcelona), Romero, símbol salvadorenc de la defensa dels drets humans, assassinat mentre feia missa el 24 de març de 1980. Presentarà l'acte Jordi Palou Loverdas, director del Memorial Democràtic, institució que recolza l'acte. L'assistència és lliure.

Dijous 15/01/2015 20:30. Barcelona.Juan José Tamayo parla sobre "El missatge d'Ellacuría amb motiu del 25è aniversari de la seva mort"Aquesta  conferència serà a la sala nova de la Parròquia de Sant Medir (Constitució 17, Barcelona). L'acte també és obert a tots els assistents. Tamayo, director de la Càtedra de Teologia i Ciències de la Religión "Ignacio Ellacuría" a la Universitat Carlos III de Madrid, és autor de Cincuenta intelectuales para una conciencia crítica (Fragmenta, 2013), on Ellacuría i Romero hi són glossats.

Diumenge 18/01/2015. Mataró.
Dia Mundial de la Pau. Trobada interreligiosa
L'acte tindrà lloc al Racó de la Pau, al Parc Central de Mataró (Avinguda del Corregiment). Organitzen: Comunitat Islàmica de Mataró - Al Ouahda , Justicia i Pau del Maresme i el Grup de Pregària per la Pau.

Dilluns 19/01/2015 19:15. Barcelona.

Francesc Torralba: "De què parlem quan parlem d'espiritualitat", conferència amb motiu del Dia Mundial de la Religió

Francesc Torralba, autor dels llibres Els mestres de la sospita. Marx, Nietzsche, Freud i coautor d'Amb Déu o sense,pronunciarà la conferència amb el títol "De què parlem quan parlem d'espiritualitat" amb motiu del Dia Mundial de la Religió, que se celebra el 24 de gener. La conferència se celebrarà uns dies abans, el dilluns 19 de gener, a les 19:15h, a la seu dels Amics de la Unesco de Barcelona (Mallorca 207, pral. 1ª), que ho organitzen.

Dilluns 19/01/2015 19:30. Barcelona.Francisco Rubia parla sobre "¿És el cervell espiritual? La Neuroespiritualitat" a l'Institut Gestalt de Barcelona

Francisco J. Rubia, autor del llibre El cerebro espiritual (2015), parlarà el dilluns 19 de gener, a les 19:30h, sobre "¿És el cervell espiritual? La Neuroespiritualitat" com a primera activitat del curs "Espiritualitat i naturalesa humana avui" que l'Institut Gestalt de Barcelona celebra enguany a Barcelona.

Dimarts, 20/01/2015. 19:30. Mataró.

Josep M. Martí Font presenta 'Después del muro", amb Carles Prats.

Después del muro. Alemania y Europa 25 años más tarde, és un llibre de Josep M. Martí Font (Mataró 1950), Ed. Galaxia Guttemberg, B-2014. Presentarà l’obra i dialogarà amb l’autor Carles Prats que va ser corresponsal de TV3 a Paris i Brussel·les i ara condueix el TN Migdia. Serà el dimarts, 20 de gener, a 2/4 de vuit del vespre al Foment Mataroní

Dimarts, 20/01/2015 20:00. Barcelona
Ramon M. Nogués, Adolf Tobeña i Francisco J. Rubia presentaran 'El cerebro espiritual' a Barcelona

El catedràtic emèritde biologia de la UAB, Ramon M. Nogués, i el catedràtic de psiquiatria i psicologia mèdica de la UAB, Adolf Tobeña, presentaran el llibre El cerebro espiritual (2015), amb el seu autor, Francisco J. Rubia, catedràtic emèrit de la Facultat de Medicina de la UCM, el dimarts 20 de gener, a las 20 h, a La Casa de la Paraula (Rosselló 154, Barcelona; entre Aribau i Muntaner).

Dimecres, 21/01/2015 19:30. Barcelona
Jordi Pigem, Antoni Bassas i Maciej Bielawski presentaran 'Panikkar. Una biografia'

El filòsof Jordi Pigem i el periodista Antoni Bassas acompanyaran Maciej Bielawski en la presentació del seu llibre Panikkar. Una biografia (traduït pel mateix Pigem), el dimecres dia 21 de gener, a les 19:30h, a les Cotxeres del Palau Robert (Pg. de Gràcia 107), de Barcelona, en un acte organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes i Fragmenta Editorial amb la col·laboració de Casa Àsia. És necesari inscriure-s'hi aquí.

Dijous, 22/01/2015 19:30. Barcelona.
"Ètica de la compassió", amb Victòria Camps i Joan-Carles Mèlich

Dijous dia 22 de gener de 2015, a les 19.30 h, se celebrarà l'activitat "Ètica de la compassió", dins el cicle Diàlegs de Pedralbes. Hi intervindran Victòria Camps, catedràtica emèrita de filosofia moral i política de la UAB, i Joan-Carles Mèlich,  doctor en filosofia i lletres i professor a la UAB, moderats per Francesc Torralba, doctor en filosofia i teologia, catedràtic de filosofia de la URL. L'acte es desenvoluparà al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes. És necessari confirmar l'assistència al correu electrònic pedralbes@fragmenta.cat.

Divendres, 23/01/2015 19:00. Girona.

Maciej Bielawski presenta 'Panikkar. Una biografia', a Girona

Maciej Belawski presentarà el seu llibre Panikkar. Una biografia (traduït per Jordi Pigem) el divendres 23 de gener, a les 19h. a la Casa de Cultura de Girona (Aula magna), a la Plaça de l'Hospital, 6 de Girona, en un acte organitzat pel Seminari Raimon Panikkar de Pensament Intercultural de la UdG i Fragmenta Editorial, amb la col·laboració de la Biblioteca de la UdG, la Casa de Cultura i la Llibreria Geli. (Per cert, del febrer a l'abril, s'organitza també a Girona aquest Seminari d'introducció al pensament de Panikkar)

Divendres, 23/01/2015 19:30. Barcelona.
Teresa Forcades presentarà l'edició electrònica de 'La teología feminista en la historia'

Teresa Forcades, metgessa i teòloga, presentarà l'edició electrònica del llibre La teología feminista en la historia (Fragmenta, 2011) el divendres dia 23 de gener a les 19:30h, a la llibreria Abacus Còrsega (Còrsega 269, Barcelona). Aquesta iniciativa sorgeix gràcies a un acord amb Seebook que permet vendre-ho en llibreries inserit en un suport en paper.

Veritat i bellesa

No he demanat més que una sola cosa
a qui disposa els cursos de la vida:
que la veritat fos sotmesa a la bellesa.
No m'ho va concedir.

R. S. Thomas, fragment de "Petició", a No hi ha treva per a les fúries (Ed. Proa, Barcelona, 2013, p. 97; trad. Anna Crowe / Joan Margarit)
Foto: Andrea Palladio: Villa Rotunda, Vicenza. ©iStockphoto.com/Giorgio Magini

Naím i la fi del poder

Les mutacions sobre l'exercici del poder que vivim en aquests moments (a la política, però també a l'empresa o al món sindical o de les religions, per exemple)  són analitzades i interpretades per l'analista veneçolà Moisés Naím, que les resumeix en tres grans revolucions. La del "més", que difumina les tradicionals barreres d'accés al poder, la de la "mobilitat", arrossegada per ciutadans que elegeixen, i la de la "mentalitat", en una humanitat amb ganes d'experimentar més enllà del que li és donat.

El fin del poder (Ed. Debate, Barcelona, 2013) apunta, amb exemples i bona bibliografia, les tendències observades i els seus punts de contacte. Organitzacions relativament noves i més petites (estats, partits, empreses, exèrcits, creences...) competeixen directament amb les més assentades i fins les poden superar, en un món on ja no es pot donar res per descomptat i on l'exercici del poder es veu constantment amenaçat per la seva provisionalitat, per la seva ineficàcia o per costos inassumibles. Conclou Naím (pp. 319 i ss.) amb una atinada reflexió sobre els efectes positius d'aquestes tendències, però també amb les amenaces reals d'un món "anòmic" (on els vincles socials estan trencats) o "anàrquic" que pot esdevenir d'un món amb poders febles o quasi inexistents.

És un llibre sugerent, amb prou elements per a la reflexió tant global com més particular. A mesura que el llegia em venien al cap altres exemples: els fenòmens polítics que han irromput a Catalunya i Espanya, sense anar més lluny, trastocant-ho tot (¿no és curiós que en plena crisi del poder, el títol del nou partit espanyol es digui "Podem"?). Però també altres casos més propers, fins i tot. En aquest sentit, és un llibre que incita a l'aplicabilitat de les teories que defensa, que adverteixen d'un canvi profund, molt profund, del món on vivim.

Pels que us interessi la qüestió de les religions us recomano el sub-capítol que hi dedica (pp. 286 i ss.), centrat sobretot en l'increment del pentecostalisme davant el catolicisme, especialment en països pobres. Els missatges pentecostals, alegres i espectaculars, centrats en l'increment de la riquesa i d'una horitzontalitat organitzativa radical, semblen donar respostes (noves, no ben bé de substitució) a les ànsies del subjecte de les tres "revolucions" esmentades. Si són adequades o no, ja és tota una altra cosa.

El mal de l'odi al mal.

Joubert, 26 de junio de 1806: "Incluso el odio hacia el mal puede hacer malvados a los hombres, si está demasiado solo (por así decirlo) entre el resto de nuestros sentimientos"

Guido Ceronetti, El silencio del cuerpo, Ed. Acantilado, Barcelona, 2006, p. 69.

Sense ombra

En l'aire, una àliga donava voltes,
sense obra, com el Déu
que va fer aquell el país i es beu la seva sang.

R. S. Thomas, fragment de "Burgos", a No hi ha treva per a les fúries (Ed. Proa, Barcelona, 2013, p. 93; trad. Anna Crowe / Joan Margarit)