És ben bé que és absurd pretendre saber “la veritat” de les coses, o arribar a conèixer “del tot” algú. Amb el mirall trencat de l’existència, com a molt, podem explicar històries parcials, adoptar perspectives diferents i, fins i tot, elaborar hipòtesis ben allunyades dels relats habituals. Encara és més complicat si, enlloc d’una cosa, o d’algú, l’objecte del que vols saber-ho tot ets tu. I, alhora de dir tu i, per tant, de ressenyar la frontera entre aquest tu i la resta del món no sigui tan clara com et pensaves. Tot això és el que pensava sortint de veure l’exposició retrospectiva “Modus vivendi”, que acull les principals obres de l’artista francesa Sophie Calle a La Virreina i que us recomano que visiteu.
La mostra està dividida entre els principals projectes de la fotògraf (tot i que no només fa fotografia). Uns cecs li expliquen quina és la seva idea de bellesa i ella ho fotografia. Uns altres cecs narren quina és la seva última imatge que van veure i ella hi torna. Hi ha també uns vídeos on s’hi veu la reacció d’esquena d’una gent davant el seu primer contacte amb el mar, a Istanbul. En un museu on han robat obres, demana als treballadors que les descriguin. I, després, als espectadors que diguin què veuen dins el marc buit. O imatges mutilades durant la nostra guerra o les dels blancs de la policia amb fotos reals de delinqüents. O les reaccions de 109 dones en llegir el correu electrònic d’una ruptura sentimental “que jo no entenia”, deia. I moltes altres situacions més.
El tu que es vol conèixer, com dèiem, ¿què té, a mà? Té biografies, la pròpia i la de les persones amb qui anem coincidint, poc o molt. Té, per tant, unes complexes relacions familiars, sentimentals, veïnals. Relacions que passen per la imatge, idolatrada o destruïda, en ambdós casos una imatge que “tapa”, que és incapaç de fer-se “transparent” (o “transcendent”). El tu també té el que no veu (les referències a la “veritat” dels cecs fan pensar en Èdip o el rei Lear), però que recorda o anhela, és a dir, que “ja” no veu o que “encara” no veu, en un joc amb que el present construeix el passat i el futur ¿Com es fotografien els anhels, per cert? Bé, doncs tots aquests enigmes ens els explica com ningú Sophie Calle.
L’exposició “Sophie Calle. Modus vivendi” estarà oberta fins el 7 de juny de 2015 a La Virreina (La Rambla 99, Barcelona)Foto: Fotograma de Sophie Calle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada