Vaig anar-hi a la temporada anterior, crec, i no me'n sé estar de recomanar a tothom que la vagi a veure. Serà en cartell fins el 21 de juny al Teatre Lliure de Montjuïc, a Barcelona. Us la recomano per dues raons. Una, perquè la reflexió d'Ibsen sembla adreçar-se a la Catalunya d'ara mateix (qui diu Catalunya diu qualsevol lloc, em temo). I dues, perquè tant el treball actoral com la dramatúrgia tenen el to adequat per fer-nos les (in)oportunes reflexions que, em sembla, pretenia el dramaturg noruec amb aquesta important obra.
La reflexió actual em sembla oportuníssima. De fet, en plena efervescència del "procés" sobiranista pensava sovint en aquesta obra. Després de les grans manifestacions dels onzes de setembres passats, els que en som crítics podíem ben bé ser titllats d'"enemics del poble", pensava. L'efervescència de la política "assembleària" podria també dur-nos-hi a pensar. El que fa interessant el text d'Ibsen, i el que la dramatúrgia subatlla, és que subjectes com "poble", o "progrés", fins i tot els de "democràcia real", poden posar-se perfectament al servei contrari al de l'emancipació amb una facilitat que fa espantar. I que, en realitat, el debat de fons dels "interessos" és sobre què és el que realment importa, en aquesta vida. O que no hi ha règims perfectes, ni tan sols el democràtic.
Quin regal, que el dramaturg escandinau ens faci pensar, enmig de tantes "evidències".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada