Llum a les fronteres

Com tots els llibres que valen la pena, La pell de la frontera, de Francesc Serés (Quaderns Crema, 2014), té diversos punts d'interès, tant formals com de contingut. Els formals comencen amb el propi gènere: ¿es tracta de narracions, de memòries, de reportatges? Continuen amb un depurat i elegant ús de la llengua. Encara podríem parlar del rol que atorga a la imatge (conté fotografies i un dels capítols només és de fotos). En fi, si sou dels que, com jo, el que demaneu justament als escriptors és que sàpiguen donar forma a les històries, el platejament d'aquest llibre us agradarà segur. 

El que m'interessa destacar, però, del llibre, és el seu contingut. Tampoc us podria dir massa "de què va". O potser sí, aparentment. El fil conductor té a veure amb el fenomen de la immigració oblidada de la Franja però, i aquesta és l'altra cosa que demano als escriptors, en realitat és la manera d'explicar moltes coses més. Per exemple, la pròpia experiència personal, explícita, aprofitant la primera persona narradora. La del treball al camp i la més tardana d'alfabetització, la de viure al poble i la d'anar-se'n, la de la reconstrucció de la infantesa i els seus protagonistes ("¿On va a parar la gent que desapareix de la nostra vida?", p. 198), la difícil línia que va entre semblar un mosso d'esquadra o un paio enrotllat, la de veure-ho i la de viure-ho, la de fer-se escriptor, i en català! (pp. 209 i ss.).

Però hi ha més. El tractament polític de la immigració, sobretot si aquesta és perifèrica ("La veritable Festa de la Diversitat s'hauria d'haver fet aquí, a Alcarràs", p. 73). Els canvis brutals de l'economia sobre allò que els barcelonins en diuen "el territori", sobretot quan aquest "territori" és quasi invisiblei la manca de projecte de desenvolupament ni de res que se li assembli. La vida dels joves que no han estudiat. El món de la literatura i dels aprenents d'escriptor. El desarrelament. El llibre de Serés posa llum a la frontera, als marges que ens incomoden. Fugint tant del neorrealisme com del rotllo marginal per entrar al lloc on trontollen de veritat le coses: a un mateix.

Vídeo: Núvol.com